A QSL Serveis Culturals tenim l’objectiu de generar projectes de servei públic des de les àrees de la cultura, l’educació, la participació i les diversitats.
Trobada, jocs i diàleg amb el Bob Pop! Així ha anat la Jornada que cada any fem amb les treballadores de la organització.
Dimecres passat vam gaudir de la Jornada Anual de QSL, un espai intern on trobar-nos, conèixer-nos millor, aprendre de persones referents i rebre informació pel que fa a objectius i transparència sobre la organització. Per començar, les gerents, la Sara, la Marina, la Txell i la Carol, ens van donar la benvinguda i van fer un breu repàs sobre com ha anat aquest any: quins concursos s’han guanyat, quins nous projectes hi ha en l’horitzó, quins objectius s’estan assolint i quins estan pendents, la composició i estructura de l’empresa…
Tot seguit, l’autoanomenada Comissió d’Agitació de QSL va dur a terme una dinàmica perquè totes les treballadores, que sovint estem emplaçades en diferents equipaments de diversos municipis, ens coneguéssim més i millor. De seguida ens vam veure ficades en jocs que incloïen un concurs de preguntes, proves de coordinació grupals creatives, una dinàmica on es posava en joc la comunicació de cada grup que va arrencar moltes rialles i una prova entre els grups finalistes on es va trencar més d’un ou.
Després d’una pausa, va arribar la part final de la jornada. Aquest any es va comptar amb en Bob Pop com a convidat estrella! Com a columnista, escriptor, actor, guionista i crític de televisió va tenir un diàleg amb les treballadores de QSL sobre el paper de la cultura com a eina de transformació social. Va reflexionar sobre el sistema en el que treballem, que sovint ens limita, però defensa que sempre tenim un cert marge: “Trabajamos para el mal, porque estamos en un mundo capitalista, pero eso puede ayudar a que el mal sea menos maléfico. Donde tengas incidencia, actúa, y que eso sirva para crear modelos, para establecer posibilidades más allá de la norma”.
Una de les coses que va remarcar és la importància de la cultura de proximitat, que és un dels àmbits de treball més troncals a QSL: “Yo creo que faltan propuestas de teatros de barrio de verdad, propuestas culturales cercanas, donde hablarnos cara a cara. Yo sostengo que, con el avance de las fake news, la única posibilidad de encontrar verdad va a ser ahí, en el encuentro cara a cara”.
Després d’un diàleg col·lectiu i de reflexions profundes acompanyades amb molt d’humor, vam donar per tancat aquest espai i vam marxar cadascuna de nou al seu lloc de treball, ara coneixent-nos una mica millor unes a altres i amb reflexions inspiradores que ens acompanyaran durant l’any. Gràcies!
Des de QSL ens fa il·lusió comunicar-vos que aquest any consolidem i presentem una nova línia de treball a l’empresa, que hem anomenat QSL Serveis Formatius. Per fer-ne una presentació oficial, organitzem un acte professional que vol ser un espai de diàleg i formatiu. Conversarem amb l’activista antiracista Desirée Bela-Lobedde sobre la necessitat que les professionals ens formem en perspectiva antiracista i de gènere. També intervindran formadores de QSL expertes en perspectiva interseccional, que donaran claus perquè la formació sigui realment transformadora. Després farem un petit vermut!
Serà demà dijous 13 de juny de 12 a 14 h (+vermut), a l’Espai Texas, albarri de Gràcia (Barcelona). Accés en metro línia verda (Diagonal) i blava/groga (Verdaguer). L’espai és accessible per persones amb mobilitat reduïda.
L’aforament està complet, però si no us heu inscrit i voleu venir, podeu escriure un correu a qsl@qsl.cat per accedir a la llista d’espera, ja que sempre hi ha cancelacions de darrera hora.
Esperem que la proposta us sedueixi i ens veiem demà!
I ara què? La importància de l’orientació acadèmica i laboral
En els mesos previs i durant el període d’inscripcions als estudis post-obligatoris, treballem amb especial èmfasi per a donar serveis d’orientació acadèmica i laboral a les persones joves.
Quan arriba la primavera, és freqüent que les persones joves que estan acabant alguns estudis busquin opcions: què puc estudiar a continuació? Com puc fer-ho? A on? Puc tenir accés a alguna beca? Quines opcions tinc a nivell laboral? I un llarg etcètera de preguntes sobre cap a on seguir fent camí. A QSL gestionem serveis especialitzats en l’orientació acadèmica de les persones joves, entesa des de la presa de decisions fins a la recerca de vocació o opcions professionals:
CENTRE D’ASSESSORAMENT ACADÈMIC PER A JOVES DE BARCELONA (CAAJ)
D’una banda gestionem el servei permanent del CAAJ, Centre d’assessorament acadèmic per a joves de Barcelona, que està ubicat a l’Espai Jove Boca Nord. L’equip del CAAJ també es desplaça als diferents serveis d’informació juvenil dels Districtes de la ciutat, anomenats Joves de Barcelona, i les joves i les seves famílies poden fer ús d’aquests serveis contactant-hi mitjançant la seva web
Aquest servei implica no només ajuda sobre en quin centre educatiu o quina branca estudiar, sinó que orienta i assessora de les sortides professionals dels estudis, els procediments d’inscripció, les proves d’accés, els certificats professionals, l’homologació d’estudis, les beques i ajuts a les quals tenen accés les persones joves. Aquesta darrera línia és especialment important per a QSL, ja que uns dels valors de la organització és vetllar per la igualtat d’oportunitats de totes les persones.
TALLERS PUNTUALS: IN-FORMA’T I CONNECTA FUTUR
D’altra banda, també ens encarreguem de fer tallers puntuals. A Barcelona, per exemple coordinem l’In-forma’t, una campanya que es gestiona des de tots els punts d’informació de la ciutat de Barcelona i està liderada per les nostres companyes del CAAJ. Es tracta d’un cicle d’activitats i sessions informatives que s’ha dissenyat des de diferents eixos: qui soc i què m’agrada, quins camins puc escollir, quina oferta hi ha en cadascun d’aquests camins i, per últim, és com ho imagino?
Una altra campanya en la qual hem participat recentment és l’anomenada Connecta Futur, a petició de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que consisteix en impartir diferents xerrades on expliquem quins són els diferents itineraris acadèmics que es poden seguir alhora que ajudem a treure la pressió, que sovint reben les persones joves, sobre les decisions a prendre en el moment en que finalitzen els estudis obligatoris.
Santi Caño, director de projectes de l’àmbit de Joventut de QSL, posa èmfasi en aquest aspecte: “Cal desmentir que el que triï una persona als 15 anys és la ‘decisió de la seva vida’. Tranquil·litat! Hi ha múltiples circuits possibles, cada persona té uns ritmes diferents a cada moment vital i cal respectar-los”.
Santi Caño:
“Cal desmentir que el que triï una persona als 15 anys és la decisió de la seva vida”
En canvi, sí que veu important oferir possibilitats i ajudar en la recerca de la vocació: “Si estudies sobre allò que t’agrada, possiblement aquells estudis et resultaran fàcils perquè hi tindràs molt d’interès, te’ls trauràs bé i n’obtindràs la titulació. Posteriorment ja veuràs quines són les possibles sortides professionals”.
EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT: JOVES DE BARCELONA
A part de les accions ja esmentades, des de QSL també donem suport a l’orientació acadèmica i laboral participant al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Des de l’estand de “Joves de Barcelona”, els serveis d’informació oferim un espai i un equip de professionals de la informació i l’assessorament juvenil per continuar amb aquesta tasca que és tan important per a QSL.
UN ACOMPANYAMENT NECESSARI
Com a organització posem en valor la importància de l’acompanyament en aquest procés de presa de decisions en aquest moment de transició vital. Creiem que per a prendre la millor decisió cal tenir tota la informació i per això apostem per treballar tan des del coneixement de l’oferta educativa com des de l’autoconeixement per trobar “allò que m’agrada”.
La clau, destaca Santi Caño, és treballar des de la voluntat o l’interès, allò que motivarà a la persona jove, i acompanyar-la a trobar-lo: “és un moment difícil, perquè cal prendre una decisió, sents molta pressió i alhora hi ha molts mites, que cal desmuntar, entorn a les possibilitats laborals que ofereix cada formació, cicle o grau”.
Si la realitat de la que parlem us queda a prop, com a persones joves o familiars d’aquestes, us convidem a fer ús dels serveis gratuïts que oferim i també posem a la vostra disposició la Guia d’estudis post-obligatoris, elaborada i actualitzada cada any per les nostres companyes del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves.
Tanquem la 5a edició de la formació en interseccionalitat aplicada a l’educació sexual
Des de QSL Serveis Culturals, impartim per encàrrec de l’Agència Catalana de Joventut la formació: “Eines per una educació sexual amb mirada interseccional”, curs pioner al sector de l’educació, que combina qüestions interculturals i una perspectiva de gènere i ens permet analitzar la complexitat de la sexualitat des de la interseccionalitat. L’objectiu d’aquesta formació és apropar l’educació sexual sense una mirada homogènia, i trencant estereotips de gènere i interculturals o de pràctiques sexuals.
Durant el mes de novembre de 2023 s’ha celebrat la cinquena edició generant una gran expectació i incorporant l’expertesa de l’Àurea Ayón, professora i especialista en dinàmiques de teatre de les oprimides per a poder treballar de forma vivencial les dificultats que les participants s’han trobat en la seva pràctica professional. A més hi ha hagut una sessió final de disseny d’activitats amb mirada interseccional on les participants han posat en pràctica tot el que han après, aterrant la teoria i desenvolupant totes les seves habilitats.
El públic al qual es dirigeix és divers i compten amb jornades específicament dedicada a professionals. Durant el mes de juny del 2023, va tenir lloc la jornada professional “Construcció col·lectiva de reflexions i estratègies: Relació amb famílies i racialització de la masculinitat” i al novembre una altra sobre “Anàlisi de casos i supervisió col·lectiva”. Les sessions parteixen d’una primera trobada on es reflexiona des del marc cultural i professional que treballaran els casos i continguts, fent d’aquesta sessió una intervenció personalitzada per a poder treballar problemàtiques de manera directa.
Aquesta formació s’està adaptant a diversos sectors com poden ser l’ensenyament, la salut o àrees institucionals que treballen amb joves en l’àmbit LGTBI en diferents contextos. Una de les principals potencialitats d’aquesta formació és la presència de professionals com Florencia Brizuela, doctora en dret i ciències polítiques i investigadora del Seminari Filosofia i Gènere de la UB, David Sánchez Yubraham, sociòleg i programador cultural l’equipament de l’Espai Avinyó en matèria d’interculturalitat i Carolina Astudillo, psicològa social i cap de l’Àmbit de Diversitats de QSL, entre altres. A les càpsules audiovisuals de suport han participat expertes com Iki Yos Piña, investigador i membre del col·lectiu Ayllu, Diego Falconí, advocat especialitzat en drets humans, Kenza Benzidan, activista trans marroquí.
Les sessions tenen materials complementaris com vídeos, dinàmiques i activitats. El 2019 l’Agència Catalana de Joventut va fer l’encàrrec de dissenyar un pla per a treballar l’educació sexual considerant la diversitat existent entre les persones adolescents i joves. El resultat ha estat “Joves i mirades diverses. Guia per a una educació afectivosexual amb mirada interseccional“, una guia que dona resposta a una necessitat que els darrers anys han detectat i expressat professionals de joventut respecte a la manca de perspectiva interseccional, especialment intercultural, aplicada a l’àmbit de l’educació sexual. En molts casos, és fruit de la falta de formació o desconeixement de les dinàmiques, les anàlisis, els posicionaments i les estratègies que podem incorporar o transformar.
A QSL Serveis Culturals tenim una llarga trajectòria en el disseny i implementació de formacions des de la mirada interseccional i intercultural. Des de 2020 ens hem especialitzat en educació sexual i diversitat i hem apostat per crear una línia de recerca envers la temàtica. En aquest sentit, durant 2024 tenim l’objectiu de consolidar-nos com a referents al món de l’educació sexual amb perspectiva interseccional en equipaments institucionals i del Tercer Sector.
Fotografies de la sessió per a professionals “Anàlisi de casos i supervisió col·lectiva” del 2 de novembre de 2023, amb dinàmiques de teatre de les oprimides.
Cicle de dansa: TERRITORI EN DANSA. Centre Cívic Teixonera
TERRITORI EN DANSA és un projecte de dansa dissenyat pel Centre Cívic Teixonera que neix de la necessitat del moviment actiu de l’entorn i la necessitat d’expressar-se a través del cos i la música. El barri de la Teixonera és un barri amb un moviment associatiu actiu molt important i, el cicle Territori en Dansa, neix com una plataforma, tant acollidora com dinamitzadora, davant la necessitat de participació i interrelació de les persones a través de la dansa.
Al llarg dels anys, el cicle Territori en Dansa ha evolucionat i ha donat lloc a un projecte global que va més enllà d’un cicle, apostant pel recolzament a companyies mitjançant residències, tallers i activitats relacionades amb la dansa durant tot l’any.
Al maig de 2023 es compleixen 10 anys, al llarg dels quals el cicle s’ha consolidat com un festival destacat de dansa per les companyies i coreògrafs emergents de la ciutat. Anualment es realitzen dues edicions: la de primavera, Territori en Dansa Contemporània i Clàssica; i la de tardor, Territori en Dansa Urbana.
Per a celebrar els 10 anys s’ha presentat una programació que ha volgut donar èmfasi a la co-creació comunitària amb la presentació de dos espectacles participatius, el d’inauguració i el de cloenda. El primer sorgeix de dos dies de creació d’una peça de dansa, creada pel coreògraf Jaume Sangrà per part de veïns i veïnes del barri i amb la finalitat d’elaborar un espectacle únic i irrepetible realitzat de forma inclusiva. El segon, l’espectacle de cloenda, a càrrec de la cia. Leftovers, presenta l’espectacle “Y bailo porque me toca” amb l’objecte de fer ballar el públic assistent.
Per molts anys de Territori en dansa i celebrem-ho ballant!
LA GESTIÓ COMUNITÀRIA: Metodologia, participació i avaluació
L’autoorganització per la gestió de recursos col·lectius amb interessos comuns de forma democratitzada i els espais comunitaris han estat font de cooperació i són una pràctica històrica a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, com han estat els ateneus, els casals populars i les cooperatives des de la segona Revolució Industrial.
Arribar més enllà de la gestió dels béns comuns públics vinculat a les institucions i l’Administració és fer-ho cap a una gestió comunitària, mitjançant una governança democratitzada de la mateixa comunitat per la gestió d’aquests recursos d’una forma organitzada.
Aquesta conceptualització de gestió comunitària es va poder definir durant el procés de definició i constitució de la XEC (Xarxa d’Espais Comunitaris), del balanç comunitari i de l’enfortiment comunitari, i s’entén “la gestió comunitària d’espais i projectes com un conjunt de valors, objectius i metodologies o estratègies de treball”, que queden recollits en el següent quadre conceptual amb els objectius ubicats dins el grup dels 4 valors que defineixen l’acció comunitària i segons el vessant d’àmbits de treball (interna o externa):
Cal contextualitzar que arran de la pandèmia amb l’aparició del Covid-19, durant el 2020, es va detectar que les principals necessitats a les quals els equipaments municipals de proximitat donaven resposta directa eren identificables amb les persones i els grups de col·lectius socials que estaven essent més afectats i que necessiten més atenció social dins el conjunt de la ciutadania, com ara els infants, els col·lectius de persones invisibilitzades com als immigrants, persones que es troben en situació de soledat no desitjada, persones que viuen en situació de precarietat o persones en situació irregular administrativa. Això es va poder detectar en veure com les principals necessitats a les quals es donaven resposta des d’aquests s’englobaven entorn de tres grans eixos: acollien les xarxes de suport ciutadà, l’ajuda alimentària i la resposta a les demandes de necessitats de recursos per combatre la bretxa digital.
Davant aquesta detecció, des de la Direcció de Servei d’Atenció Comunitària (DSAC), pertanyent a la Conselleria de Drets de Ciutadania i Participació, es va dissenyar el projecte de Casals Comunitari. L’objectiu operatiu imaginari era que aquests equipaments fossin centres de referència per les xarxes de solidaritat, reforçant aquestes xarxes sorgides en resposta a la crisi provocada per la pandèmia, mitjançant el traspàs de recursos i recolzament tècnic de l’Administració, alhora que es promovia la cultura de la solidaritat, convertint aquests equipaments de proximitat en infraestructura social robusta amb capacitat de donar resposta a necessitats socials i recolzant les xarxes solidàries més enllà de l’emergència actual de pandèmia.
Aquest projecte de Casals Comunitari dissenyat per la DSAC des d’un vessant teòric i recolzat en les figures tècniques es temporitzava per una durada de 6 mesos, de juny a final desembre de 2020, i comptava amb un pressupost econòmic, estipulat en partides d’assignació pels casals, centres cívics i altres infraestructures que es van decidir pel projecte. Destaca que per aquesta implementació i caire del projecte no es fes amb la participació de les Xarxes de Suport Mutu, en ser aquestes molt diferenciades entre elles mateixes pel que fa a estructura, organització, plataforma o composició i forma de relacionar-se amb l’Administració i institucions. D’aquestes XSM també cal diferenciar-les entre les que van aparèixer de forma espontània i com unió temporal degut a l’emergència de la pandèmia i les que esdevenen des d’entitats i ja existien prèvies la pandèmia.
En l’execució del projecte, finalment, es va buscar integrar la participació d’aquestes XSM més sòlides i establertes que van unir-se a les taules de governança de cada territori i participar del projecte bàsicament per interès de disposar d’aquestes partides pressupostàries, com van reconèixer moltes d’elles, ja que ajudava a disposar de recursos que necessiten per sostenir el seu funcionament.
Aquesta experiència va acabar donant uns resultats de participació majoritàriament per part dels Centres de Serveis Socials i els equipaments de proximitat, casals i centres cívics, arribant a ser del doble respecte a la del Pla Comunitari i la baixa participació pel que fa al servei dels Centres d’Atenció Primària, en cada territori. Aquesta participació dels Casals i Centres Cívics va afavorir la participació ciutadana, majoritàriament organitzada per contra a la de títol individual.
La conclusió extreta de l’avaluació d’aquest projecte de Casals Comunitari és que es va arribar a complir parcialment amb l’objectiu de donar suport a les Xarxes de Suport Mutu, que a més només hi van voler tenir participació en la meitat dels equipaments destinataris del projecte. Altrament, d’aquests equipaments van reconèixer que només la meitat van aconseguir crear nous vincles gràcies al desenvolupament d’aquest projecte.
D’aquesta lectura i experiència presentades anteriorment, s’entén que els projectes comunitaris es basin en les comunitats, actives i organitzades amb formes democràtiques de governança, per la gestió entorn d’uns recursos compartits, amb la finalitat de transformar i millorar la qualitat de vida de tota la comunitat. Això es defineix com el balanç comunitari i ajuda a veure la gestió comunitària com un ecosistema entre el projecte d’acció i la mateixa comunitat que el sustenta. Mitjançant aquesta mirada es genera una eina d’autodiagnòstic amb la qual les entitats puguin valorar el funcionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, i emprenen processos per millorar en aquests aspectes, tal com es defineix al document guia ‘Xarxa d’Espais Comunitaris: Una mirada a les pràctiques en gestió comunitària’.
Aquesta eina de BALANÇ COMUNITARI tracta d’afavorir la gestió comunitària de recursos públics segons una lògica de corresponsabilitat social, gestió democràtica i participació ciutadana, orientat a les necessitats humanes i compromès amb la comunitat i el retorn territorial. Aquesta eina d’autodiagnòstic està definida per avaluar tant a escala de projecte com a escala d’entitat o associació.
A continuació presentem l’eina amb els indicadors del balanç comunitari a avaluar, a un nivell de gestió per un projecte:
Aquests indicadors d’avaluació són punts de diagnòstic, en relació amb els valors i objectius que defineixen la gestió comunitària, que serveixen d’acompanyament en la gestió i per dissenyar mecanismes de millora continuada que alimentin aquesta tracció cap aquests objectius, prioritzant la visió reproductiva sobre la visió productiva.
Des de QSL Serveis Culturals us volem compartir l’experiència i tota la feina que hi ha darrere de la gestió d’un espai comunitari que realitza gestió comunitària des d’un equipament municipal amb gestió externalitzada, que pertany a la Xarxa d’Espais Comunitaris i hi ha treballat per la definició d’aquesta eina d’autodiagnòstic. Parlarem amb la Yolanda Coll, directora del Casal Mas Guinardó, aviat podreu gaudir d’aquesta entrevista en propera publicació…
“Una infraestructura social robusta per sostenir les xarxes comunitàries de solidaritat”, Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació, Ajuntament de Barcelona, 2020
ANÁLISIS DEL PROYECTO CASALS COMUNITARI DESDE LA PERSPECTIVA DE ACCIÓN COMUNITARIA, Màster en polítiques socials i acció comunitària – Universitat Autònoma de Barcelona, Autora: Amanda Paz Araya Concha, Barcelona juny 2021
Notícia entorn la gestió comunitària per saber-ne i entendre millor que significa, amb quins valors i objectius es treballa, com es duu a terme en un territori i conèixer mecanismes d’autoavaluació d’aquesta.
LA GESTIÓ COMUNITÀRIA II: Entrevista Yolanda Coll – Casal d’Entitats Mas Guinardó del Districte d’Horta-Guinardó
Entrevistem a la Yolanda Coll, directora del Casal d’Entitats Mas Guinardó, per saber-ne una mica més del projecte i de la gestió comunitària que hi realitzen.
Hola Yolanda, digues-nos… quin tipus de persona ets?
M’entenc com una persona amb il·lusions, esperança, dubtes i contradiccions. També com una persona que té l’enorme privilegi de treballar en allò que l’apassiona: les persones i la cultura.
Quant de temps fa que hi treballes al Mas Guinardó?
Al Casal Mas Guinardó treballo des de mitjans de l’any 2018. Un temps intens d’implantació i assentament de línies de treball, serveis i programes, dinàmiques i processos flexibles i adaptables, en un equipament que situa a les persones, amb les seves circumstàncies i necessitats, sempre al centre.
Al Districte d’Horta-Guinardó, en altres equipaments de proximitat, hi treballo des de l’any 2009.
En una paraula… que és el Casal d’Entitats Mas Guinardó?
Convivència.
Com és el Mas? La seva memòria històrica, el barri que l’acull, qui s’apropa…
La història del Mas és força antiga. Al segle XV el Mas Guinardó, era una masia. En aquest edifici, amb més de 600 anys d’història, es van dirigir alguns dels setges més ferotges a Barcelona, durant la guerra de Successió 1714 i abans a la guerra dels Segadors. Durant la reforma del Casal Mas Guinardó, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. A més, diuen, que aquest mas ha donat nom a tot el barri, pel seu vessant hi discorria l’antic Torrent de la Guineu, que en català medieval s’anomenava Guinarda, i que probablement ha derivat en Guinardó, donant nom a tot el barri!
Actualment, ja com a Casal Mas Guinardó, acull regularment a gairebé 60 col·lectius i altres entitats i persones que s’hi relacionen puntualment.
Un dels nostres reptes constants és esdevenir molt més accessibles a tothom i aconseguir que qualsevol, que així ho desitgi, es pugui aprofitar dels recursos i serveis que oferim.
Quanta gent formeu l’equip tècnic encarregat de la gestió del Casal Mas Guinardó?
Al Casal es configuren 6 perfils de treball (3 d’informació, 2 de dinamització i 1 de direcció), aquestes figures, 7 persones, assoleixen tasques tals com la connectivitat amb tot el territori, la comunicació externa i interna, cessió d’espais, cura i organització d’infraestructures, dinamització de projectes, cura i acolliment de les persones, serveis tècnics, etc.
L’equip tècnic mirem d’adaptar-nos al context, reformulant constantment prioritats per mantenir i generar línies de programació comunitàries que, principalment, puguin oferir solucions a les persones del barri i enriquir-les.
Tinc entès que el Casal d’Entitats Mas Guinardó forma part de la Xarxa d’Espais Comunitaris, correcte? Ens expliques més d’aquesta Xarxa, si us plau?
Una de les característiques singulars d’aquest Casal, és la seva metodologia de treball comunitària. El Casal Mas Guinardó no és un hotel d’entitats on cadascun d’aquests col·lectius treballen independentment sinó que tractem de fer xarxa, de vincular, conèixer i reconèixer a les persones que hi participen.
Amb motiu de la crisi de la Covid-19, que va agreujar la realitat de moltes persones, es va plantejar acompanyar i vehicular la solidaritat popular sorgida espontàniament, des d’alguns casals de barri, amb recursos afegits i les estructures d’uns equipaments de proximitat per excel·lència.
Tornant al Mas Guinardó… ens pots detallar 3 projectes que t’agradaria compartir, ja sigui pel volum de feina i treball participatiu que tenen, per la consolidació i impacte que tenen en les persones o grups de col·lectius socials del barri o bé per alguna anècdota especial …
-Taula del Mas
Espai de participació i programació, obert a tothom, en el que es treballen diverses temàtiques, sovint relacionades amb els eixos de treball del Mas, escollides sempre en consens i que generen la programació comunitària del Casal.
-Taula d’interculturalitat
Es detecta la necessitat per part d’algunes persones, d’aplicar una perspectiva intercultural en la vida del Casal i de les entitats i grups del barri, es vol contribuir en el procés de construcció social, que incorpora persones d’orígens diversos en els debats, accions i reflexions que configuren el barri i la ciutat. És per aquest motiu que es crea la Taula d’interculturalitat per treballar aquesta mirada amb el veïnat, associacions i altres agents socials culturals i educatius del territori.
-Rua de Carnaval / Al Guinardó un Món al barri / El Guinardó respira i moltes més!
D’aquests espais de participació sorgeixen accions de trobada, intercanvi, participació, reivindicació, reflexió, celebració; emplaçaments on treballar qüestions actuals, canviants, que ens preocupen i a les que potser, podem trobar solucions col·lectives.
A l’hora de pensar en el present i futur del Mas, com feu per avaluar la feina, resultats i objectius que s’aconsegueixen amb el dia a dia?
La proposta d’avaluació de les accions i propostes es prepara en la fase de planificació. Analitzem i comprovem el grau en què s’han assolit els objectius o propòsits, sempre amb la finalitat de la revisió i la millora de la proposta.
Habitualment, fem servir indicadors quantitatius i qualitatius, recollits per l’equip tècnic dia a dia. Recollim dades d’assistència en diferents àmbits, nombre de persones subscrites, enquestes, observació directa, reunions d’intercanvi i avaluació, sistemes d’avaluació participativa (en aquells espais on aquesta es dona), impacte social com per exemple els horts urbans com espais inclusius o la rua de carnaval, etc.
Carai,doncs ara ja coneixem més i millor la realitat del Casal d’Entitats Mas Guinardó i la seva gestió comunitària.
Gràcies a Yolanda pel teu temps i entrega, més enllà d’aquesta entrevista, per la força i empenta amb la gestió del Casal d’Entitats Mas Guinardó, a tu i a tot l’equip.
Esperem les persones que hagin llegit fins al final hàgiu pogut gaudir tant com nosaltres fent aquesta entrevista, per saber-ne més i per continuar creixent. Si voleu saber una mica més de la gestió comunitària, també, podeu llegir la primera part d’aquesta notícia. Salutacions i en tornem a xerrar una propera a veure on trobem el Mas Guinardó o a tu, Yolanda, qui sap!
Fins aleshores, salut i bona setmana!
Entrevista a la Yolanda Coll, directora del Casal d’Entitats Mas Guinardóde l’Ajunatment de Barcelona que treballa la gestió comunitària, per saber-ne més del Casal i la feina que hi fan, amb quins valors i objectius es treballa, com es dur a terme al territori i conèixer l’autoavaluació que hi practiquen.
El mes de febrer del 2022 es va realitzar el traspàs de QSL Serveis Culturals a l’antic equip directiu de l’empresa. Les noves propietàries i co-gerents de l’empresa son la Txell Rodon, la Marina Estragués, la Sara Vico i la Carolina Astudillo. Han estat treballadores de QSL en diferents serveis, equipaments i departaments de l’empresa al llarg dels anys i d’ara endavant assumeixen les funcions vinculades a la propietat i la gerència de l’empresa, i també seguiran exercint com a caps dels àmbits de Joventut, Educació, Cultura i Diversitats, respectivament.
Aquesta nova etapa suposa un repte a nivell personal i com a equip de treball, i també representa una oportunitat professional col·lectiva per al conjunt de QSL. L’horitzó que es dibuixa és mantenir els elements d’estabilitat i fortalesa històrics de l’empresa, alhora que se segueix treballant amb una mirada de millora contínua.
Si voleu conèixer una mica més de la nova gerència, cliqueu aquí
El passat divendres 17 de juny va tenir lloc la Jornada Anual QSL 2022, al Casal Mas Guinardó. Aquesta trobada està pensada, dedicada i té com a protagonistes a les treballadores que conformen tot el múscul i valor humà de l’empresa. Aquest any, la jornada va transcórrer amb una programació que va arrencar amb la presentació i benvinguda per part de la nova gerència, en conjunció amb l’inici de la nova etapa arran del canvi de propietat, per saber-ne més d’això podeu consultar la notícia corresponent al següent enllaç. Es va fer una presentació descriptiva de l’empresa i la seva gestió, amb dades i números entorn de tot el volum de persones, l’organigrama i el total i singularitat dels serveis que es gestionen.
Seguidament a aquesta presentació, va tenir lloc la presentació i entrevista amb la Safia Al Aaddam, autora del llibre “Hija de inmigrantes”, qui va fer presència i va ser entrevistada per la Carolina Astudillo, responsable de l’Àmbit de Diversitats. Ens va fer reflexionar sobre existències, violències i resistències que viuen les famílies migrades, i com tenim la urgència i la responsabilitat d’incorporar aquestes realitats, a la nostra tasca professional. Aquesta entrevista va esdevenir dins dels objectius de la jornada, a l’estar programada com a formació per treballar en i amb els valors transversals pels quals es llavora, tan internament com als projectes que es gestionen, a QSL.
Posteriorment, va arribar el moment de fer moure al públic assistent amb una dinàmica lúdica, pensada per donar una mica de dinamisme a la jornada i amb la voluntat de generar un temps i un espai, perquè les treballadores assistents, protagonistes de la Jornada, es poguessin conèixer una mica més entre elles. Per continuar amb aquesta sinergia de coneixença i d’interacció entre les assistents i els projectes dels quals són motor i ànima, es va finalitzar amb un aperitiu refrescant a la terrassa del Mas Guinardó, en un gran dia de calor i amb les vistes de Barcelona.
Si voleu veure una mica més de la jornada, podeu visitar el nostre Instagram: @qsl
“ENGRANXART”, un projecte social, comunitari i artístic al barri del Carmel
Quan pensem en un Centre Cívic sovint simplifiquem el que ens ofereixen en dos grans àrees: la formativa amb el programa de tallers i la cultural amb propostes d’actuacions i espectacles. Aquesta és clarament una visió reduïda que invisibilitza la feina comunitària i social que els Centres Cívics també realitzen. Els Centres Cívics tenen una capacitat molt gran per generar, vehicular o dissenyar projectes que no encaixen dins d’aquestes àrees i que, tot i ser molt importants per al territori i per a les persones que hi participen, se’n fa menys difusió i sovint queden recollits en un espai anomenat “altres projectes” en la recollida d’indicadors municipals.
Aquests projectes són màgics i produeixen impactes reals i tangibles a les persones que hi participen. Un d’aquests projectes és l’Engranxart que ha estat liderat pel Centre Cívic Carmel durant la pandèmia i que fa uns dies es va poder concloure presencialment fent tangible l’impacte i les emocions que havia suposat per a les persones que hi van participar.
L’Engranxart és un projecte social, comunitari i artístic que neix, enmig de la pandèmia, de la necessitat de mantenir viu el contacte amb les veïnes i veïns del barri del Carmel. Com a objectius del projecte tenim: combatre la solitud, especialment de les persones grans i de les persones joves, combatre l’aïllament, produït per les restriccions de mobilitat i confinament, i combatre la pèrdua de vincle que es produeix al distanciar-se dels equipaments (escoles, centres cívics, etc.) com a espais habituals de relació.
Per aconseguir aquests objectius es van crear uns tàndems de relació entre persones grans i persones joves estudiants de les escoles Virolai, Ferran Tallada i altres nois i noies de diferents entitats, projectes i equipaments del barri (APC, Voluntaris Tàndem, etc.). Aquests joves es van emparellar amb les prop de 40 dones voluntàries i, durant la pandèmia, aquests tàndems van mantenir contacte mitjançant trucades telefòniques, videotrucades i inclús a través de correu postal. La missió dels i les joves ha estat la de conèixer millor les vides i inquietuds de les dones del Carmel en aquests temps de pandèmia, recollir les seves vivències i les emocions que estaven sentint, i generar moments d’acompanyament i de complicitat.
Aquestes inquietuds es van fer arribar a l’artista tèxtil Ase Suárez que va dissenyar un esbós per l’elaboració d’un tapís conjunt que les recollís i les plasmés en una obra plàstica. El tapís inclou un conjunt de peces d’art de diferents disciplines tèxtils (ganxet, brodat, patchwork, punt de creu…) que han estat realitzades per les dones voluntàries durant el confinament.
El passat 7 de juny al matí a la plaça Salvador Allende es va fer la inauguració presencial de l’obra comunitària, tancant així el projecte i donant més visibilitat tan a l’Engranxart com a totes les persones que l’havien fet possible. A l’acte es van trobar les artistes teixidores, l’Ase Suárez, els joves i els i les professionals de totes les entitats implicades. Vam poder escoltar les veus d’algunes de les persones protagonistes i gaudir d’un espectacle poètic de titelles per a adults i de la projecció de fotografies de les obres.
Una experiència molt enriquidora per a les persones participants i per a l’equip que va dissenyar el projecte, involucrar a entitats, equipaments, artistes, etc. generant una experiència vital que de ben segur cap de les persones participants oblidarà. El desenvolupament del projecte es va anar enregistrant en vídeo amb l’objectiu de poder difondre el procés i les vivències viscudes, així que, ben aviat, podrem compartir a les xarxes socials del Centre Cívic Carmel i de QSL, totes aquestes emocions.
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a "Acceptar", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar la Configuració de les cookies per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Utilitzem cookies cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a tècniques i funcionals s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies, però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
__cfduid
1 mes
La cookie és utilitzada per serveis CDN com CloudFare per identificar clients individuals darrere d'una adreça IP compartida i aplicar configuracions de seguretat per client. No correspon a cap identificador d'usuari en l'aplicació web i no emmagatzema cap informació d'identificació personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs de correu brossa maliciosos.
cookielawinfo-checbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes en la categoria "Anàlisi".
cookielawinfo-checbox-functional
11 mesos
La galeta està configurada pel consentiment de cookies de GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes en la categoria "Funcional".
cookielawinfo-checbox-others
11 mesos
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Un altre".
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
La cookie s'estableix mitjançant el consentiment de cookies de GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-cookies-danalisi
1 any
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Cookies d'anàlisi".
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Cookies tècniques i funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó per defecte de la categoria corresponent & l'estatus de la CCPA. Només funciona en coordinació amb la galeta principal.
rc::a
never
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
rc::b
session
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
rc::c
session
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
rc::f
never
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha donat el seu consentiment o no per a l'ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
test_cookie
15 minuts
El test_cookie el defineix doubleclick.net i s'utilitza per determinar si el navegador de l'usuari admet cookies.
ttwid
1 year
Tiktok sets this cookie to keep track of user authentication and session information.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
__gads
1 any 24 dies
La galeta __gads, establerta per Google, s'emmagatzema al domini DoubleClick i fa un seguiment del nombre de vegades que els usuaris veuen un anunci, mesura l'èxit de la campanya i calcula els seus ingressos. Aquesta galeta només es pot llegir des del domini on estan configurades i no rastrejarà cap dada mentre navegueu per altres llocs.
_ga
2 anys
Cookie instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular les dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l’ús del lloc per a l’informe d’anàlisi del lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_ga_*
1 year 1 month 4 days
Google Analytics sets this cookie to store and count page views.
_gat_gtag_UA_*
1 minute
Google Analytics sets this cookie to store a unique user ID.
_gat_gtag_UA_191936346_1
1 minut
Cookie per identificar l'usuari de Google Analytics.
_gid
1 dia
Cookie instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades, inclosos el nombre de visitants, la font d’on han vingut, i les pàgines visitats de forma anònima.