“ENGRANXART”, un projecte social, comunitari i artístic al barri del Carmel

Notícies

“ENGRANXART”, un projecte social, comunitari i artístic al barri del Carmel

Quan pensem en un Centre Cívic sovint simplifiquem el que ens ofereixen en dos grans àrees: la formativa amb el programa de tallers i la cultural amb propostes d’actuacions i espectacles. Aquesta és clarament una visió reduïda que invisibilitza la feina comunitària i social que els Centres Cívics també realitzen. Els Centres Cívics tenen una capacitat molt gran per generar, vehicular o dissenyar projectes que no encaixen dins d’aquestes àrees i que, tot i ser molt importants per al territori i per a les persones que hi participen, se’n fa menys difusió i sovint queden recollits en un espai anomenat “altres projectes” en la recollida d’indicadors municipals.

Aquests projectes són màgics i produeixen impactes reals i tangibles a les persones que hi participen. Un d’aquests projectes és l’Engranxart que ha estat liderat pel Centre Cívic Carmel  durant la pandèmia i que fa uns dies es va poder concloure presencialment fent tangible l’impacte i les emocions que havia suposat per a les persones que hi van participar.

L’Engranxart és un projecte social, comunitari i artístic que neix, enmig de la pandèmia, de la necessitat de mantenir viu el contacte amb les veïnes i veïns del barri del Carmel. Com a objectius del projecte tenim: combatre la solitud, especialment de les persones grans i de les persones joves, combatre l’aïllament, produït per les restriccions de mobilitat i confinament, i combatre la pèrdua de vincle que es produeix al distanciar-se dels equipaments (escoles, centres cívics, etc.) com a espais habituals de relació.

Per aconseguir aquests objectius es van crear uns tàndems de relació entre persones grans i persones joves estudiants de les escoles Virolai, Ferran Tallada i altres nois i noies de diferents entitats, projectes i equipaments del barri (APC, Voluntaris Tàndem, etc.). Aquests joves es van emparellar amb les prop de 40 dones voluntàries i, durant la pandèmia, aquests tàndems van mantenir contacte mitjançant trucades telefòniques, videotrucades i inclús a través de correu postal. La missió dels i les joves ha estat la de conèixer millor les vides i inquietuds de les dones del Carmel en aquests temps de pandèmia, recollir les seves vivències i les emocions que estaven sentint, i generar moments d’acompanyament i de complicitat.

Aquestes inquietuds es van fer arribar a l’artista tèxtil Ase Suárez que va dissenyar un esbós per l’elaboració d’un tapís conjunt que les recollís i les plasmés en una obra plàstica. El tapís inclou un conjunt de peces d’art de diferents disciplines tèxtils (ganxet, brodat, patchwork, punt de creu…) que han estat realitzades per les dones voluntàries durant el confinament.

El passat 7 de juny al matí a la plaça Salvador Allende es va fer la inauguració presencial de l’obra comunitària, tancant així el projecte i donant més visibilitat tan a l’Engranxart com a totes les persones que l’havien fet possible. A l’acte es van trobar les artistes teixidores, l’Ase Suárez, els joves i els i les professionals de totes les entitats implicades. Vam poder escoltar les veus d’algunes de les persones protagonistes i gaudir d’un espectacle poètic de titelles per a adults i de la projecció de fotografies de les obres.

Una experiència molt enriquidora per a les persones participants i per a l’equip que va dissenyar el projecte, involucrar a entitats, equipaments, artistes, etc. generant una experiència vital que de ben segur cap de les persones participants oblidarà. El desenvolupament del projecte es va anar enregistrant en vídeo amb l’objectiu de poder difondre el procés i les vivències viscudes, així que, ben aviat, podrem compartir a les xarxes socials del Centre Cívic Carmel i de QSL, totes aquestes emocions.

A QSL estem d’estrena, segueix-nos a les xarxes!

Notícies

A QSL estem d’estrena, segueix-nos a les xarxes!

A QSL Serveis Culturals, en els darrers mesos, hem estat treballant de manera transversal amb els nostres equips de Cultura de Proximitat, Interculturalitat, Gènere, Educació, Participació, Joventut, Recursos Humans i Administració, per impulsar les xarxes socials de QSL i per donar vida a la nova pàgina web que ja podeu trobar operativa.

Estem molt contentes amb la feina feta i tenim moltes ganes de compartir-la amb totes vosaltres. Us animem a que visiteu i us feu seguidores dels nostres perfils de Twitter, Instagram i Facebook.

Us agradaria saber què opinem sobre “què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat”? o com abordem a QSL “la nova normalitat dels òrgans de participació”? o quines són les nostres reflexions respecte a “l’adaptació al canvi” en l’àmbit de la cultura de proximitat? Tenim moltes ganes d’explicar-vos aquestes i altres reflexions que des de QSL Serveis Culturals ens plantegem per seguir endavant!

A més, si entreu a les nostres xarxes trobareu els programes que desenvolupa QSL Serveis Culturals i els espais on hi som presents, com:

  • El recull d’experiències realitzat per #interculturasantandreu, I TU COM ET CUIDES? on 8 dones d’orígens culturals i edats diverses ens expliquen què fan quan es dediquen un temps a elles mateixes.
  • El CLUB DE LA FEINA que ens proposen els serveis @infojoveBCN com a espai de suport a la recerca de feina per a persones joves oferint informació, orientació i assessorament de manera personalitzada i gratuïta.
  • El RAID ATLÈTIC, una iniciativa de @BCN_esports on noies i nois de centres educatius de Barcelona poden gaudir i aprendre diferents modalitats de l’atletisme a l’Estadi Lluís Companys.

Si us feu seguidores de les nostres xarxes socials, veureu com d’ara endavant compartirem les notícies més rellevants sobre la nostra activitat i l’entorn que ens envolta.

Encetem aquí un punt de partida per a estar més connectades amb les persones a qui seguim, amb les entitats amb qui treballem i amb els projectes, programes i iniciatives que ens inspiren i complementen la nostra feina.

Us hi esperem a tots i totes!

“Eines per una educació afectivosexual amb mirada interseccional”

Notícies

“Eines per una educació afectivosexual amb mirada interseccional”

Us presentem una formació dirigida a professionals que treballen l’educació afectivosexual i LGTBI per treballar la teoria i la posada en pràctica d’una mirada interseccional sobre l’educació afectivosexual. El que pretén és, sobretot, atendre especialment els processos i dinàmiques que es produeixen quan la diversitat sexual i de gènere es creuen amb la diversitat cultural. 

Aquesta formació complementa la posada en pràctica de la guia per a professionals  “Joves i mirades diverses. Guia per una educació afectivosexual amb mirada interseccional”, elaborada per l’Agència Catalana de Joventut en col·laboració amb QSL Serveis Culturals i el Col·lectiu i+, professionals per la diversitat. Aquest material vertebra els continguts de la formació i permet reflexionar i posar en pràctica els temes i orientacions que aborda.

La velocitat amb la que s’han omplert les places disponibles i l’extensa llista d’espera que s’ha generat per a properes edicions, demostra la necessitat existent d’oferir formacions d’aquest tipus, que omplen buits  i donen resposta a realitats que les professionals que treballen amb joves, es troben en el seu dia a dia.

I és que aquest curs ajuda a incorporar eines, estratègies, recursos i formes de fer des d’una perspectiva interseccional aplicada i dona a conèixer les implicacions dels diferents processos i dinàmiques que es poden produir en l’abordatge de l’educació afectivosexual. Però, a més, va més enllà: comporta una revisió i una presa de consciència pròpia sobre el marc de partida cultural, personal i professional de l’alumnat.

El curs té un format virtual. Es fan sessions en línia amb un equip formatiu especialitzat i també es proposa treball fora de l’aula, que inclou treball individual i treball grupal entre sessions, i el visionat de càpsules audiovisuals sobre continguts temàtics específics.

Aquestes càpsules són entrevistes que s’han fet adhoc per a aquesta formació, conduïdes per l’activista Heidi Ramírez, ens presenta a Diego Falconí parlant sobre la construcció cultural, el model intercultural i antirracismes, a Iki Yos Piña donant resposta a moltes qüestions en torn al gènere i la perspectiva LGTBI amb mirada interseccional, i finalment a Kenza Benzidan abordant el rol professional i les relacions de poder i igualitàries que es poden donar en el context educatiu.

Pel que fa a les sessions en línia, transcorren des de la teoria cap a la pràctica, per a poder aterrar els conceptes i les eines adquirides. Comptem amb Flor Brizuela i les companyes del col·lectiu Catàrsia que ens ofereixen els fonaments de la perspectiva interseccional des d’una vessant teòrica/professional i també des d’una vessant personal i de revisió interna. Després, David Sánchez i Caro Astudillo agafen el relleu per fer una reflexió col·lectiva vivencial i oferir exercicis pràctics sobre criteris i implicacions de la perspectiva interseccional a la pràctica. I en les següents sessions acompanyem a l’alumnat facilitant-los eines per dissenyar i dinamitzar activitats d’educació afectivosexual i l’orientem fent una sessió final de treball compartida per posar en comú els exercicis i els aspectes més destacats.

Aquest curs ha estat una iniciativa de l’Agència Catalana de Joventut de la Generalitat de Catalunya i l’hem dissenyat i produït QSL Serveis Culturals i el Col·lectiu i+, professionals de la diversitat, amb la col·laboració de El Parlante pel que fa a la realització del material audiovisual.

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

Notícies

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

L'ecofeminisme és la resposta

Des de l’Àmbit de Diversitats de QSL remarquem la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural.

En els darrers anys, quan s’apropa el 8 de març, cada cop més es poden escoltar i llegir frases com “La lluita feminista serà antiracista” o “Les lluites trans seran feministes”. I és que, per sort, cada cop més en els diversos activismes i  les polítiques públiques està agafant força la mirada interseccional.

Ja al 1989 l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va popularitzar el terme interseccionalitat i el va definir com el fenomen pel qual cada individu pateix una opressió o ostenta un privilegi en base a la seva pertinença a diverses categories socials. En una recent xerrada TED explicava com ella va necessitar aquesta paraula per “abordar el fet que molts problemes a la nostra societat com els racismes i els masclismes de vegades se superposen creant múltiples nivells d’injustícia social”.

Per això des de l’àmbit Diversitats de QSL apostem per generar materials de comunicació i campanyes de sensibilització que atenguin a diversos eixos d’opressió. Veiem la mirada interseccional com a punt de partida. Cal tenir presents com operen els diferents privilegis i opressions per poder començar a treballar.

De vegades, dins el món de la gestió cultural, passa que algú amb segurament molt bona intenció, impulsa activitats o campanyes en base a un eix d’opressió. S’ha format sobre un tema i vol donar-lo a conèixer. És fantàstic tenir aquesta iniciativa, però segur que dins el grup a qui va dirigida l’acció, les realitats són ben diverses en base a gènere, interculturalitat, classe, edat, diversitat afectivo-sexual… I no només això, també caldrà fer una feina prèvia de revisió dels privilegis: des d’on estic plantejant aquesta activitat? Si s’ajunten una sèrie de privilegis, com podrien ser home, blanc, classe mitjana-alta, estudis universitaris, heterosexual… caldrà tenir-ho en compte per revisar-se, depenent del tipus d’acció que es faci.

Des de QSL hem estat els darrers anys fomentant el treball col·laboratiu i interseccional, atenent a diferents eixos i mirades. Per exemple, desenvolupant projectes interculturals lligats a polítiques juvenils, d’educació afectivo-sexual o de gènere. Un exemple d’aquest últim és la campanya del 8 de març impulsada l’any passat des de l’Ajuntament de Barcelona, L’ecofeminisme és la resposta. Vam posar de relleu que històricament, dones, camperoles i indígenes d’arreu del món han demostrat com la cultura de dominació i de poder que genera les relacions de desigualtat de gènere i d’injustícia global és la mateixa cultura que desencadena l’explotació de la natura i la resta d’éssers vius. I era important que, tot i ser una campanya situada a la ciutat de Barcelona, reflectís la diversitat en tots els sentits de les dones implicades en la defensa de la vida.

Una altra campanya que mostra bé la intersecció entre gènere i interculturalitat ha estat el “8 vivències de cures. I tu, com et cuides?”, impulsat amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu. El projecte volia col·lectivitzar diverses formes de cuidar-se a una mateixa amb un procés participatiu amb dones del districte de Sant Andreu. Evidentment, calia reflectir la diversitat de les dones que viuen a Sant Andreu i per això es va comptar amb dones d’orígens culturals diversos, d’edats que oscil·len entre els 14 i els 86 anys i amb realitats molt diferents.

8 maneres de cuidar-se

La mirada interseccional és important. No és el camí fàcil perquè comporta qüestionar-se i repensar-se constantment, però cal posar-hi atenció perquè, com deia la Carolina Astudillo, directora de l’àmbit Diversitats a una formació recentment: “Si no es pensa una activitat en clau antiracista, serà racista, si no es pensa una acció en clau feminista, serà masclista, és dur però és així”. De vegades la consciència i el qüestionament dels privilegis propis pot comportar incomoditat, però és una incomoditat necessària per no oprimir. L’important no és la quantitat de privilegis que es tinguin sinó què s’acaba fent amb ells.

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

Notícies

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

La nova normalitat dels òrgans de participació

Els òrgans de participació s’han adaptat a la “nova normalitat”, cenyint-se als seus reglaments on la presencialitat semblava inqüestionable, a una versió virtual, aportant a més qualitat en els processos i aconseguint una assistència de rècord.

La situació de pandèmia va portar a la necessitat d’adaptació constant de la nostra societat i totes les formes que teníem per relacionar-nos van haver de patir canvis o, si més no, es van haver de reformular els nostres canals i formes de comunicació. Tot i així les persones seguíem tenint la necessitat, i cada cop més remarcada, de fer possible el dret a la participació.

Des d’un bon principi els òrgans de participació gestionats per QSL Serveis Culturals van utilitzar les plataformes de reunions virtuals. Els reglaments de participació d’aquests consells sempre han exigit que garanteixin una bona participació per part de totes les persones, que mantinguin la proximitat i que es desenvolupin amb transparència. D’aquesta manera cap acció podia saltar-se el reglament i calia trobar l’equivalència de cada pas en la seva versió online.

Des d’aquell moment i fins ara s’ha hagut de garantir l’accés a la participació posant a disposició varis canals per a cada trobada, les persones assistents hi poden accedir des de qualsevol dispositiu i sempre amb canals alternatius com són l’assistència telefònica o els missatges instantanis, per a donar resposta a les consultes dels i les participants.

Ha estat necessari trobar canals per a l’autentificació de les persones en reunions encarades a un públic en concret. El que abans es podia fer amb un full d’assistència en la recepció d’una sala ara ha calgut adaptar-ho a l’anonimat que la virtualitat permet.

Una de les característiques bàsiques dels processos participatius que ha calgut adaptar ha estat la transparència. Des de QSL s’ha garantit el dret a vot de totes les persones i la posterior autentificació. També s’ha aconseguit preservar el caràcter proper de la formulació de preguntes per part de les persones assistents cap als representants polítics o de direcció. Un indicador d’haver aconseguit aquests objectius ha estat el comptar amb assistències de rècord per a cada un dels processos on s’ha col·laborat.

Un dels èxits en la gestió dels Consells de Participació ha estat el d’aconseguir l’expertesa i domini necessari de les plataformes virtuals per a facilitar la interacció entre les participants així com en la realització visual de les trobades assimilant-la a les sessions televisades. El feedback rebut pels agents col·laboradors, així com el de totes les persones membres dels Consells, ha estat que les trobades comptaven amb una qualitat a l’alçada de la circumstància i de la transcendència d’aquestes.

Malgrat al principi pensàvem que era una simple adaptació del format a la situació transitòria de pandèmia, cada cop agafa més força la idea que aquest format ha arribat per quedar-s’hi, si més no, en un termini curt i mig, o en un format híbrid.

Espais com l’Audiència Pública als nois i noies, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que trobareu a l’Àmbit de Participació de l web qsl.cat, són alguns dels exemples que hem estat treballant amb èxit en aquest nou format.

En definitiva, la participació durant el primer any de pandèmia ha estat un dels drets clau per a les persones, dret exercit en aquests processos i consells amb la millor de les oportunitats i que d’ara endavant constituirà una de les maneres de relacionar-nos entre les persones.

Adaptació al canvi

Notícies

Adaptació al canvi

Adaptació al canvi

El sector de la cultura de proximitat, com a tants d’altres sectors i, com a conseqüència de les afectacions per la pandèmia mundial, està en ple procés de transformació.

L’adaptació als canvis amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat psicofísica i el benestar psicològic dels equips de treball i de les persones que participen activament de projectes i programes culturals és fàcil, quan el canvi és positiu i quan les perspectives indiquen que el canvi serà perdurable en el temps. Parlem però del present com un temps anormal i recorrem amb facilitat al concepte “tornar a la normalitat”, descrivint l’actualitat quasi com un miratge i assumint que els canvis que estem aplicant a les maneres de fer, són només respostes temporals. La veritat és que fins que no agafem distància, fins que no ocupem un lloc futur en el temps des d’on mirar enrere, no podrem avaluar quines de les noves accions s’hauran consolidat com a noves estratègies i oportunitats per al nostre sector.

La pandèmia ens ha empès, a la força, i sense miraments, a materialitzar canvis en les nostres relacions i en la manera en que apropem la cultura, participem de la cultura i generem cultura. Si prenem consciència que estem en el centre de la Tercera Revolució Industrial, la Revolució Digital, cal que ens plantegem si aquestes adaptacions estan donant resposta a una situació excepcional o si, en efecte, estem entrant en un canvi general de paradigma funcional i relacional marcat per l’ús de les noves tecnologies.

En pocs mesos, els equips de treball que desenvolupen projectes culturals han adaptat tallers presencials a modalitat online, han presentat espectacles culturals i showcookings a través de retransmissió en directe, via streaming, han enregistrat vídeos d’activitats d’experimentació per a les famílies, han dissenyat visites virtuals d’exposicions i rutes culturals interactives, han fet reunions virtuals amb entitats del territori i sessions participatives amb òrgans de gestió fent servir plataformes online… Un camí intens d’aprenentatge tecnològic que ha permès iniciar un procés de transformació amb l’objectiu d’evitar un “parem màquines” irrecuperable, una destrucció de vincles i d’objectius assolits amb l’esforç d’anys. La necessitat ha empès els equips a la cerca de recursos, s’han assolit coneixements a un ritme vertiginós i s’han generat xarxes internes d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquests aprenentatges i les noves maneres de fer obren un nou món ple de possibilitats, en el que la dimensió espai-temps pren un altre valor. De cop, podem estar a dos llocs alhora, de cop, podem fer vàries coses alhora i és la tecnologia qui ens ho permet. Quin ús sociocultural traurem d’aquesta revolució tecnològica? Es generaran nous models més accessibles, participatius, amb equips i persones més proactives? Disposarem d’eines per arribar a nous públics? I com tindrem cura de la part relacional, tant històricament vinculada al fet d’estar present, de compartir?

Alguns aprenentatges que hem assolit venen per a quedar-se, per a facilitar-nos l’accessibilitat però manquen coses que cap tecnologia sembla poder aconseguir. És essencial escoltar-nos, sentir-nos, recollir els missatges que van més enllà de les paraules i deixar-nos endur per les emocions que neixen d’una conversa agradable. Necessitem doncs conjugar velles i noves eines, detectar persones i col·lectius susceptibles de quedar-se aïllats i poder adaptar aquestes noves maneres de generar i apropar la cultura per tal de no deixar ningú enrere.

El principal repte dels equipaments culturals passa per sumar-nos a aquesta revolució, quedar-nos amb allò que ens aporta i saber desestimar o adaptar allò que fa perdre el nostre sentit de ser. Que res no ens faci perdre qui som i què volem, que les eines digitals, siguin només eines, per a seguir apropant i construint cultura.