La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

Notícies

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

La nova normalitat dels òrgans de participació

Els òrgans de participació s’han adaptat a la “nova normalitat”, cenyint-se als seus reglaments on la presencialitat semblava inqüestionable, a una versió virtual, aportant a més qualitat en els processos i aconseguint una assistència de rècord.

La situació de pandèmia va portar a la necessitat d’adaptació constant de la nostra societat i totes les formes que teníem per relacionar-nos van haver de patir canvis o, si més no, es van haver de reformular els nostres canals i formes de comunicació. Tot i així les persones seguíem tenint la necessitat, i cada cop més remarcada, de fer possible el dret a la participació.

Des d’un bon principi els òrgans de participació gestionats per QSL Serveis Culturals van utilitzar les plataformes de reunions virtuals. Els reglaments de participació d’aquests consells sempre han exigit que garanteixin una bona participació per part de totes les persones, que mantinguin la proximitat i que es desenvolupin amb transparència. D’aquesta manera cap acció podia saltar-se el reglament i calia trobar l’equivalència de cada pas en la seva versió online.

Des d’aquell moment i fins ara s’ha hagut de garantir l’accés a la participació posant a disposició varis canals per a cada trobada, les persones assistents hi poden accedir des de qualsevol dispositiu i sempre amb canals alternatius com són l’assistència telefònica o els missatges instantanis, per a donar resposta a les consultes dels i les participants.

Ha estat necessari trobar canals per a l’autentificació de les persones en reunions encarades a un públic en concret. El que abans es podia fer amb un full d’assistència en la recepció d’una sala ara ha calgut adaptar-ho a l’anonimat que la virtualitat permet.

Una de les característiques bàsiques dels processos participatius que ha calgut adaptar ha estat la transparència. Des de QSL s’ha garantit el dret a vot de totes les persones i la posterior autentificació. També s’ha aconseguit preservar el caràcter proper de la formulació de preguntes per part de les persones assistents cap als representants polítics o de direcció. Un indicador d’haver aconseguit aquests objectius ha estat el comptar amb assistències de rècord per a cada un dels processos on s’ha col·laborat.

Un dels èxits en la gestió dels Consells de Participació ha estat el d’aconseguir l’expertesa i domini necessari de les plataformes virtuals per a facilitar la interacció entre les participants així com en la realització visual de les trobades assimilant-la a les sessions televisades. El feedback rebut pels agents col·laboradors, així com el de totes les persones membres dels Consells, ha estat que les trobades comptaven amb una qualitat a l’alçada de la circumstància i de la transcendència d’aquestes.

Malgrat al principi pensàvem que era una simple adaptació del format a la situació transitòria de pandèmia, cada cop agafa més força la idea que aquest format ha arribat per quedar-s’hi, si més no, en un termini curt i mig, o en un format híbrid.

Espais com l’Audiència Pública als nois i noies, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que trobareu a l’Àmbit de Participació de l web qsl.cat, són alguns dels exemples que hem estat treballant amb èxit en aquest nou format.

En definitiva, la participació durant el primer any de pandèmia ha estat un dels drets clau per a les persones, dret exercit en aquests processos i consells amb la millor de les oportunitats i que d’ara endavant constituirà una de les maneres de relacionar-nos entre les persones.

Adaptació al canvi

Notícies

Adaptació al canvi

Adaptació al canvi

El sector de la cultura de proximitat, com a tants d’altres sectors i, com a conseqüència de les afectacions per la pandèmia mundial, està en ple procés de transformació.

L’adaptació als canvis amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat psicofísica i el benestar psicològic dels equips de treball i de les persones que participen activament de projectes i programes culturals és fàcil, quan el canvi és positiu i quan les perspectives indiquen que el canvi serà perdurable en el temps. Parlem però del present com un temps anormal i recorrem amb facilitat al concepte “tornar a la normalitat”, descrivint l’actualitat quasi com un miratge i assumint que els canvis que estem aplicant a les maneres de fer, són només respostes temporals. La veritat és que fins que no agafem distància, fins que no ocupem un lloc futur en el temps des d’on mirar enrere, no podrem avaluar quines de les noves accions s’hauran consolidat com a noves estratègies i oportunitats per al nostre sector.

La pandèmia ens ha empès, a la força, i sense miraments, a materialitzar canvis en les nostres relacions i en la manera en que apropem la cultura, participem de la cultura i generem cultura. Si prenem consciència que estem en el centre de la Tercera Revolució Industrial, la Revolució Digital, cal que ens plantegem si aquestes adaptacions estan donant resposta a una situació excepcional o si, en efecte, estem entrant en un canvi general de paradigma funcional i relacional marcat per l’ús de les noves tecnologies.

En pocs mesos, els equips de treball que desenvolupen projectes culturals han adaptat tallers presencials a modalitat online, han presentat espectacles culturals i showcookings a través de retransmissió en directe, via streaming, han enregistrat vídeos d’activitats d’experimentació per a les famílies, han dissenyat visites virtuals d’exposicions i rutes culturals interactives, han fet reunions virtuals amb entitats del territori i sessions participatives amb òrgans de gestió fent servir plataformes online… Un camí intens d’aprenentatge tecnològic que ha permès iniciar un procés de transformació amb l’objectiu d’evitar un “parem màquines” irrecuperable, una destrucció de vincles i d’objectius assolits amb l’esforç d’anys. La necessitat ha empès els equips a la cerca de recursos, s’han assolit coneixements a un ritme vertiginós i s’han generat xarxes internes d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquests aprenentatges i les noves maneres de fer obren un nou món ple de possibilitats, en el que la dimensió espai-temps pren un altre valor. De cop, podem estar a dos llocs alhora, de cop, podem fer vàries coses alhora i és la tecnologia qui ens ho permet. Quin ús sociocultural traurem d’aquesta revolució tecnològica? Es generaran nous models més accessibles, participatius, amb equips i persones més proactives? Disposarem d’eines per arribar a nous públics? I com tindrem cura de la part relacional, tant històricament vinculada al fet d’estar present, de compartir?

Alguns aprenentatges que hem assolit venen per a quedar-se, per a facilitar-nos l’accessibilitat però manquen coses que cap tecnologia sembla poder aconseguir. És essencial escoltar-nos, sentir-nos, recollir els missatges que van més enllà de les paraules i deixar-nos endur per les emocions que neixen d’una conversa agradable. Necessitem doncs conjugar velles i noves eines, detectar persones i col·lectius susceptibles de quedar-se aïllats i poder adaptar aquestes noves maneres de generar i apropar la cultura per tal de no deixar ningú enrere.

El principal repte dels equipaments culturals passa per sumar-nos a aquesta revolució, quedar-nos amb allò que ens aporta i saber desestimar o adaptar allò que fa perdre el nostre sentit de ser. Que res no ens faci perdre qui som i què volem, que les eines digitals, siguin només eines, per a seguir apropant i construint cultura.