L’autoorganització per la gestió de recursos col·lectius amb interessos comuns de forma democratitzada i els espais comunitaris han estat font de cooperació i són una pràctica històrica a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, com han estat els ateneus, els casals populars i les cooperatives des de la segona Revolució Industrial. 

Arribar més enllà de la gestió dels béns comuns públics vinculat a les institucions i l’Administració és fer-ho cap a una gestió comunitària, mitjançant una governança democratitzada de la mateixa comunitat per la gestió d’aquests recursos d’una forma organitzada. 

Aquesta conceptualització de gestió comunitària es va poder definir durant el procés de definició i constitució de la XEC (Xarxa d’Espais Comunitaris), del balanç comunitari i de l’enfortiment comunitari, i s’entén “la gestió comunitària d’espais i projectes com un conjunt de valors, objectius i metodologies o estratègies de treball”, que queden recollits en el següent quadre conceptual amb els objectius ubicats dins el grup dels 4 valors que defineixen l’acció comunitària i segons el vessant d’àmbits de treball (interna o externa):

Cal contextualitzar que arran de la pandèmia amb l’aparició del Covid-19, durant el 2020, es va detectar que les principals necessitats a les quals els equipaments municipals de proximitat donaven resposta directa eren identificables amb les persones i els grups de col·lectius socials que estaven essent més afectats i que necessiten més atenció social dins el conjunt de la ciutadania, com ara els infants, els col·lectius de persones invisibilitzades com als immigrants, persones que es troben en situació de soledat no desitjada, persones que viuen en situació de precarietat o persones en situació irregular administrativa. Això es va poder detectar en veure com les principals necessitats a les quals es donaven resposta des d’aquests s’englobaven entorn de tres grans eixos: acollien les xarxes de suport ciutadà, l’ajuda alimentària i la resposta a les demandes de necessitats de recursos per combatre la bretxa digital.  

Davant aquesta detecció, des de la Direcció de Servei d’Atenció Comunitària (DSAC), pertanyent a la Conselleria de Drets de Ciutadania i Participació, es va dissenyar el projecte de Casals Comunitari. L’objectiu operatiu imaginari era que aquests equipaments fossin centres de referència per les xarxes de solidaritat, reforçant aquestes xarxes sorgides en resposta a la crisi provocada per la pandèmia, mitjançant el traspàs de recursos i recolzament tècnic de l’Administració, alhora que es promovia la cultura de la solidaritat, convertint aquests equipaments de proximitat en infraestructura social robusta amb capacitat de donar resposta a necessitats socials i recolzant les xarxes solidàries més enllà de l’emergència actual de pandèmia. 

Aquest projecte de Casals Comunitari dissenyat per la DSAC des d’un vessant teòric i recolzat en les figures tècniques es temporitzava per una durada de 6 mesos, de juny a final desembre de 2020, i comptava amb un pressupost econòmic, estipulat en partides d’assignació pels casals, centres cívics i altres infraestructures que es van decidir pel projecte. Destaca que per aquesta implementació i caire del projecte no es fes amb la participació de les Xarxes de Suport Mutu, en ser aquestes molt diferenciades entre elles mateixes pel que fa a estructura, organització, plataforma o composició i forma de relacionar-se amb l’Administració i institucions. D’aquestes XSM també cal diferenciar-les entre les que van aparèixer de forma espontània i com unió temporal degut a l’emergència de la pandèmia i les que esdevenen des d’entitats i ja existien prèvies la pandèmia. 

En l’execució del projecte, finalment, es va buscar integrar la participació d’aquestes XSM més sòlides i establertes que van unir-se a les taules de governança de cada territori i participar del projecte bàsicament per interès de disposar d’aquestes partides pressupostàries, com van reconèixer moltes d’elles, ja que ajudava a disposar de recursos que necessiten per sostenir el seu funcionament. 

Aquesta experiència va acabar donant uns resultats de participació majoritàriament per part dels Centres de Serveis Socials i els equipaments de proximitat, casals i centres cívics, arribant a ser del doble respecte a la del Pla Comunitari i la baixa participació pel que fa al servei dels Centres d’Atenció Primària, en cada territori. Aquesta participació dels Casals i Centres Cívics va afavorir la participació ciutadana, majoritàriament organitzada per contra a la de títol individual. 

La conclusió extreta de l’avaluació d’aquest projecte de Casals Comunitari és que es va arribar a complir parcialment amb l’objectiu de donar suport a les Xarxes de Suport Mutu, que a més només hi van voler tenir participació en la meitat dels equipaments destinataris del projecte. Altrament, d’aquests equipaments van reconèixer que només la meitat van aconseguir crear nous vincles gràcies al desenvolupament d’aquest projecte. 

D’aquesta lectura i experiència presentades anteriorment, s’entén que els projectes comunitaris es basin en les comunitats, actives i organitzades amb formes democràtiques de governança, per la gestió entorn d’uns recursos compartits, amb la finalitat de transformar i millorar la qualitat de vida de tota la comunitat. Això es defineix com el balanç comunitari i ajuda a veure la gestió comunitària com un ecosistema entre el projecte d’acció i la mateixa comunitat que el sustenta. Mitjançant aquesta mirada es genera una eina d’autodiagnòstic amb la qual les entitats puguin valorar el funcionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, i emprenen processos per millorar en aquests aspectes, tal com es defineix al document guia ‘Xarxa d’Espais Comunitaris: Una mirada a les pràctiques en gestió comunitària’. 

Aquesta eina de BALANÇ COMUNITARI tracta d’afavorir la gestió comunitària de recursos públics segons una lògica de corresponsabilitat social, gestió democràtica i participació ciutadana, orientat a les necessitats humanes i compromès amb la comunitat i el retorn territorial. Aquesta eina d’autodiagnòstic està definida per avaluar tant a escala de projecte com a escala d’entitat o associació. 

A continuació presentem l’eina amb els indicadors del balanç comunitari a avaluar, a un nivell de gestió per un projecte: 

Aquests indicadors d’avaluació són punts de diagnòstic, en relació amb els valors i objectius que defineixen la gestió comunitària, que serveixen d’acompanyament en la gestió i per dissenyar mecanismes de millora continuada que alimentin aquesta tracció cap aquests objectius, prioritzant la visió reproductiva sobre la visió productiva. 

Des de QSL Serveis Culturals us volem compartir l’experiència i tota la feina que hi ha darrere de la gestió d’un espai comunitari que realitza gestió comunitària des d’un equipament municipal amb gestió externalitzada, que pertany a la Xarxa d’Espais Comunitaris i hi ha treballat per la definició d’aquesta eina d’autodiagnòstic. Parlarem amb la Yolanda Coll, directora del Casal Mas Guinardó, aviat podreu gaudir d’aquesta entrevista en propera publicació… 

 

Fonts consultades: 

Guia “Xarxa d’Espais Comunitaris: una mirada a les pràctiques en gestió comunitària”, publicació Torre Jussana, col·lecció Dossiers Barcelona Associacions 2a època – Núm. 7 

“Una infraestructura social robusta per sostenir les xarxes comunitàries de solidaritat”, Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació, Ajuntament de Barcelona, 2020 

ANÁLISIS DEL PROYECTO CASALS COMUNITARI DESDE LA PERSPECTIVA DE ACCIÓN COMUNITARIA, Màster en polítiques socials i acció comunitària – Universitat Autònoma de Barcelona, Autora: Amanda Paz Araya Concha, Barcelona juny 2021