Oferta de Feina: Informador/a Juvenil en els Centres de Secundària

Borsa

Oferta de Feina: Informador/a Juvenil en els Centres de Secundària

Els serveis infoJOVE a Centres d’Educació Secundària, és un servei del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona adreçat a estudiants de l’ESO amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat tota l’informació que pugui ser del seu interès, fomentar la participació i l’associacionisme juvenil. Coordinats amb els centres escolars, els punts estan a càrrec d’un/a informador/a professional que atén le consultes de l’alumnat o els deriva a d’altres recursos que els puguin ser d’utilitat.

Tasques a desenvolupar:
  • Informar i orientar els i les joves en els diferents àmbits: educació, mobilitat europea, salut, oci i cultura, etc.
  • Reunir-se i treballar conjuntament amb entitats i organismes del territori, tot generant sinèrgies que responguin a les necessitats i interessos del públic jove.
  • Actualitzar i cercar la informació dels diferents àmbits d’interès juvenil.
  • Donar suport a l’organització d’activitats del centre escolar i també amb el PIJ (Punt infoJOVE) de referència.
  • Realitzar tallers i sessions informatives presencials i virtuals per a col·lectius de joves.
  • Donar suport en el treball en xarxa amb la resta d’agents de territori i de ciutat.
Requisits de la persona candidata:

Competències tècniques:

  • Titulació requerida: Tècnic/a en Animació sociocultural o titulacions en l’àmbit de les ciències socials (Educació social, Pedagogia, Psicologia, Treball Social, etc.)
  • Títol de monitor/a de lleure
  • Coneixement de les polítiques de joventut, especialment de la ciutat de Barcelona.

Competències bàsiques:

  • Idiomes: Català nivell C i castellà.
  • Domini de Microsoft Office, internet, i xarxes socials.

Competències transversals:

  • Capacitat d’empatia i proximitat a adolescents i joves.
  • Dinamisme, creativitat, iniciativa en la relació amb ells/es.
  • Capacitat d’acompanyar processos d’informació i orientació.
  • Capacitat de treball en equip.

Es valorarà:

  • Conèixer el Districte de Ciutat Vella i haver treballat o fet voluntariat en alguna entitat/servei de la zona.
  • Experiència contrastada de treball amb joves.
  • Experiència associativa.
  • Català nivell D.
  • Estar donat/ada d’alta a la Garantia Juvenil.
  • Coneixements en eines d’edició d’imatge i vídeo.

S’ofereix:

  • Tipologia de contracte: Indefinit a QSL Serveis Culturals.
  • Jornada laboral: 30h/setmanals
  • Categoria i sou: “Informador/a juvenil” del conveni del lleure.
  • Incorporació: 07/02/2023

LA GESTIÓ COMUNITÀRIA: Metodologia, participació i avaluació 

Notícies

LA GESTIÓ COMUNITÀRIA: Metodologia, participació i avaluació 

Logotip Xarxa d’Espais Comunitaris

L’autoorganització per la gestió de recursos col·lectius amb interessos comuns de forma democratitzada i els espais comunitaris han estat font de cooperació i són una pràctica històrica a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, com han estat els ateneus, els casals populars i les cooperatives des de la segona Revolució Industrial. 

Arribar més enllà de la gestió dels béns comuns públics vinculat a les institucions i l’Administració és fer-ho cap a una gestió comunitària, mitjançant una governança democratitzada de la mateixa comunitat per la gestió d’aquests recursos d’una forma organitzada. 

Aquesta conceptualització de gestió comunitària es va poder definir durant el procés de definició i constitució de la XEC (Xarxa d’Espais Comunitaris), del balanç comunitari i de l’enfortiment comunitari, i s’entén “la gestió comunitària d’espais i projectes com un conjunt de valors, objectius i metodologies o estratègies de treball”, que queden recollits en el següent quadre conceptual amb els objectius ubicats dins el grup dels 4 valors que defineixen l’acció comunitària i segons el vessant d’àmbits de treball (interna o externa):

Quadre dels valors i objectius que defineixen la gestió comunitària

Cal contextualitzar que arran de la pandèmia amb l’aparició del Covid-19, durant el 2020, es va detectar que les principals necessitats a les quals els equipaments municipals de proximitat donaven resposta directa eren identificables amb les persones i els grups de col·lectius socials que estaven essent més afectats i que necessiten més atenció social dins el conjunt de la ciutadania, com ara els infants, els col·lectius de persones invisibilitzades com als immigrants, persones que es troben en situació de soledat no desitjada, persones que viuen en situació de precarietat o persones en situació irregular administrativa. Això es va poder detectar en veure com les principals necessitats a les quals es donaven resposta des d’aquests s’englobaven entorn de tres grans eixos: acollien les xarxes de suport ciutadà, l’ajuda alimentària i la resposta a les demandes de necessitats de recursos per combatre la bretxa digital.  

Davant aquesta detecció, des de la Direcció de Servei d’Atenció Comunitària (DSAC), pertanyent a la Conselleria de Drets de Ciutadania i Participació, es va dissenyar el projecte de Casals Comunitari. L’objectiu operatiu imaginari era que aquests equipaments fossin centres de referència per les xarxes de solidaritat, reforçant aquestes xarxes sorgides en resposta a la crisi provocada per la pandèmia, mitjançant el traspàs de recursos i recolzament tècnic de l’Administració, alhora que es promovia la cultura de la solidaritat, convertint aquests equipaments de proximitat en infraestructura social robusta amb capacitat de donar resposta a necessitats socials i recolzant les xarxes solidàries més enllà de l’emergència actual de pandèmia. 

Aquest projecte de Casals Comunitari dissenyat per la DSAC des d’un vessant teòric i recolzat en les figures tècniques es temporitzava per una durada de 6 mesos, de juny a final desembre de 2020, i comptava amb un pressupost econòmic, estipulat en partides d’assignació pels casals, centres cívics i altres infraestructures que es van decidir pel projecte. Destaca que per aquesta implementació i caire del projecte no es fes amb la participació de les Xarxes de Suport Mutu, en ser aquestes molt diferenciades entre elles mateixes pel que fa a estructura, organització, plataforma o composició i forma de relacionar-se amb l’Administració i institucions. D’aquestes XSM també cal diferenciar-les entre les que van aparèixer de forma espontània i com unió temporal degut a l’emergència de la pandèmia i les que esdevenen des d’entitats i ja existien prèvies la pandèmia. 

En l’execució del projecte, finalment, es va buscar integrar la participació d’aquestes XSM més sòlides i establertes que van unir-se a les taules de governança de cada territori i participar del projecte bàsicament per interès de disposar d’aquestes partides pressupostàries, com van reconèixer moltes d’elles, ja que ajudava a disposar de recursos que necessiten per sostenir el seu funcionament. 

Aquesta experiència va acabar donant uns resultats de participació majoritàriament per part dels Centres de Serveis Socials i els equipaments de proximitat, casals i centres cívics, arribant a ser del doble respecte a la del Pla Comunitari i la baixa participació pel que fa al servei dels Centres d’Atenció Primària, en cada territori. Aquesta participació dels Casals i Centres Cívics va afavorir la participació ciutadana, majoritàriament organitzada per contra a la de títol individual. 

La conclusió extreta de l’avaluació d’aquest projecte de Casals Comunitari és que es va arribar a complir parcialment amb l’objectiu de donar suport a les Xarxes de Suport Mutu, que a més només hi van voler tenir participació en la meitat dels equipaments destinataris del projecte. Altrament, d’aquests equipaments van reconèixer que només la meitat van aconseguir crear nous vincles gràcies al desenvolupament d’aquest projecte. 

D’aquesta lectura i experiència presentades anteriorment, s’entén que els projectes comunitaris es basin en les comunitats, actives i organitzades amb formes democràtiques de governança, per la gestió entorn d’uns recursos compartits, amb la finalitat de transformar i millorar la qualitat de vida de tota la comunitat. Això es defineix com el balanç comunitari i ajuda a veure la gestió comunitària com un ecosistema entre el projecte d’acció i la mateixa comunitat que el sustenta. Mitjançant aquesta mirada es genera una eina d’autodiagnòstic amb la qual les entitats puguin valorar el funcionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, i emprenen processos per millorar en aquests aspectes, tal com es defineix al document guia ‘Xarxa d’Espais Comunitaris: Una mirada a les pràctiques en gestió comunitària’

Aquesta eina de BALANÇ COMUNITARI tracta d’afavorir la gestió comunitària de recursos públics segons una lògica de corresponsabilitat social, gestió democràtica i participació ciutadana, orientat a les necessitats humanes i compromès amb la comunitat i el retorn territorial. Aquesta eina d’autodiagnòstic està definida per avaluar tant a escala de projecte com a escala d’entitat o associació. 

A continuació presentem l’eina amb els indicadors del balanç comunitari a avaluar, a un nivell de gestió per un projecte: 

Indicadors de l’eina de Balanç Comunitari per avaluació i acompanyament de la gestió comunitària, a escala de projecte

Aquests indicadors d’avaluació són punts de diagnòstic, en relació amb els valors i objectius que defineixen la gestió comunitària, que serveixen d’acompanyament en la gestió i per dissenyar mecanismes de millora continuada que alimentin aquesta tracció cap aquests objectius, prioritzant la visió reproductiva sobre la visió productiva. 

Des de QSL Serveis Culturals us volem compartir l’experiència i tota la feina que hi ha darrere de la gestió d’un espai comunitari que realitza gestió comunitària des d’un equipament municipal amb gestió externalitzada, que pertany a la Xarxa d’Espais Comunitaris i hi ha treballat per la definició d’aquesta eina d’autodiagnòstic. Parlarem amb la Yolanda Coll, directora del Casal Mas Guinardó, aviat podreu gaudir d’aquesta entrevista en propera publicació… 

 

Fonts consultades: 

Guia “Xarxa d’Espais Comunitaris: una mirada a les pràctiques en gestió comunitària”, publicació Torre Jussana, col·lecció Dossiers Barcelona Associacions 2a època – Núm. 7 

“Una infraestructura social robusta per sostenir les xarxes comunitàries de solidaritat”, Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació, Ajuntament de Barcelona, 2020 

ANÁLISIS DEL PROYECTO CASALS COMUNITARI DESDE LA PERSPECTIVA DE ACCIÓN COMUNITARIA, Màster en polítiques socials i acció comunitària – Universitat Autònoma de Barcelona, Autora: Amanda Paz Araya Concha, Barcelona juny 2021 

LA GESTIÓ COMUNITÀRIA II: Entrevista Yolanda Coll – Casal d’Entitats Mas Guinardó del Districte d’Horta-Guinardó

Notícies

LA GESTIÓ COMUNITÀRIA II: Entrevista Yolanda Coll – Casal d’Entitats Mas Guinardó del Districte d’Horta-Guinardó

Imatge façana principal del Casal d’Entitats Mas Guinardó, font Wikimedia Commons, junt amb la seva direcció: Yolanda Coll

Entrevistem a la Yolanda Coll, directora del Casal d’Entitats Mas Guinardó, per saber-ne una mica més del projecte i de la gestió comunitària que hi realitzen. 
 

Hola Yolanda, digues-nos… quin tipus de persona ets?  

M’entenc com una persona amb il·lusions, esperança, dubtes i contradiccions. També com una persona que té l’enorme privilegi de treballar en allò que l’apassiona: les persones i la cultura.  
 

Quant de temps fa que hi treballes al Mas Guinardó? 

Al Casal Mas Guinardó treballo des de mitjans de l’any 2018. Un temps intens d’implantació i assentament de línies de treball, serveis i programes, dinàmiques i processos flexibles i adaptables, en un equipament que situa a les persones, amb les seves circumstàncies i necessitats, sempre al centre.   

Al Districte d’Horta-Guinardó, en altres equipaments de proximitat, hi treballo des de l’any 2009. 
 

En una paraula… que és el Casal d’Entitats Mas Guinardó?  

Convivència.  
 

Com és el Mas? La seva memòria històrica, el barri que l’acull, qui s’apropa… 

La història del Mas és força antiga. Al segle XV el Mas Guinardó, era una masia. En aquest edifici, amb més de 600 anys d’història, es van dirigir alguns dels setges més ferotges a Barcelona, durant la guerra de Successió 1714 i abans a la guerra dels Segadors. Durant la reforma del Casal Mas Guinardó, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. A més, diuen, que aquest mas ha donat nom a tot el barri, pel seu vessant hi discorria l’antic Torrent de la Guineu, que en català medieval s’anomenava Guinarda, i que probablement ha derivat en Guinardó, donant nom a tot el barri! 

Actualment, ja com a Casal Mas Guinardó, acull regularment a gairebé 60 col·lectius i altres entitats i persones que s’hi relacionen puntualment.  

Un dels nostres reptes constants és esdevenir molt més accessibles a tothom i aconseguir que qualsevol, que així ho desitgi, es pugui aprofitar dels recursos i serveis que oferim.  
 

Quanta gent formeu l’equip tècnic encarregat de la gestió del Casal Mas Guinardó?  

Al Casal es configuren 6 perfils de treball (3 d’informació, 2 de dinamització i 1 de direcció), aquestes figures, 7 persones, assoleixen tasques tals com la connectivitat amb tot el territori, la comunicació externa i interna, cessió d’espais, cura i organització d’infraestructures, dinamització de projectes, cura i acolliment de les persones, serveis tècnics, etc. 

L’equip tècnic mirem d’adaptar-nos al context, reformulant constantment prioritats per mantenir i generar línies de programació comunitàries que, principalment, puguin oferir solucions a les persones del barri i enriquir-les. 
 

Tinc entès que el Casal d’Entitats Mas Guinardó forma part de la Xarxa d’Espais Comunitaris, correcte? Ens expliques més d’aquesta Xarxa, si us plau?  

Una de les característiques singulars d’aquest Casal, és la seva metodologia de treball comunitària. El Casal Mas Guinardó no és un hotel d’entitats on cadascun d’aquests col·lectius treballen independentment sinó que tractem de fer xarxa, de vincular, conèixer i reconèixer a les persones que hi participen.  

Amb motiu de la crisi de la Covid-19, que va agreujar la realitat de moltes persones, es va plantejar acompanyar i vehicular la solidaritat popular sorgida espontàniament, des d’alguns casals de barri, amb recursos afegits i les estructures d’uns equipaments de proximitat per excel·lència.  
 

Tornant al Mas Guinardó… ens pots detallar 3 projectes que t’agradaria compartir, ja sigui pel volum de feina i treball participatiu que tenen, per la consolidació i impacte que tenen en les persones o grups de col·lectius socials del barri o bé per alguna anècdota especial … 

-Taula del Mas  

Espai de participació i programació, obert a tothom, en el que es treballen diverses temàtiques, sovint relacionades amb els eixos de treball del Mas, escollides sempre en consens i que generen la programació comunitària del Casal. 

-Taula d’interculturalitat  

Es detecta la necessitat per part d’algunes persones, d’aplicar una perspectiva intercultural en la vida del Casal i de les entitats i grups del barri, es vol contribuir en el procés de construcció social, que incorpora persones d’orígens diversos en els debats, accions i reflexions que configuren el barri i la ciutat. És per aquest motiu que es crea la Taula d’interculturalitat per treballar aquesta mirada amb el veïnat, associacions i altres agents socials culturals i educatius del territori. 

-Rua de Carnaval / Al Guinardó un Món al barri / El Guinardó respira i moltes més! 

D’aquests espais de participació sorgeixen accions de trobada, intercanvi, participació, reivindicació, reflexió, celebració; emplaçaments on treballar qüestions actuals, canviants, que ens preocupen i a les que potser, podem trobar solucions col·lectives.  
 

A l’hora de pensar en el present i futur del Mas, com feu per avaluar la feina, resultats i objectius que s’aconsegueixen amb el dia a dia? 

La proposta d’avaluació de les accions i propostes es prepara en la fase de planificació. Analitzem i comprovem el grau en què s’han assolit els objectius o propòsits, sempre amb la finalitat de la revisió i la millora de la proposta.  

Habitualment, fem servir indicadors quantitatius i qualitatius, recollits per l’equip tècnic dia a dia. Recollim dades d’assistència en diferents àmbits, nombre de persones subscrites, enquestes, observació directa, reunions d’intercanvi i avaluació, sistemes d’avaluació participativa (en aquells espais on aquesta es dona), impacte social com per exemple els horts urbans com espais inclusius o la rua de carnaval, etc. 

Quadre de valors i objectius que defineixen la gestió comunitària

Carai,doncs ara ja coneixem més i millor la realitat del Casal d’Entitats Mas Guinardó i la seva gestió comunitària. 

Gràcies a Yolanda pel teu temps i entrega, més enllà d’aquesta entrevista, per la força i empenta amb la gestió del Casal d’Entitats Mas Guinardó, a tu i a tot l’equip.

Persones que conformen la Taula del Mas, espai de participació i programació del Casal Mas Guinardó. La Taula del Mas se celebra un cop per trimestre. Les entitats i/o grups vinculats a la vida comunitària del Casal han de participar-hi oferint o sumant-se a les propostes de programació. És proposta treballar amb projectes de manera col·lectiva amb altres entitats i grups i en totes les seves dimensions. A cada Taula es decideixen quines són les activitats que es treballaran. Posteriorment, es creen grups de treball o comissions que compten amb el suport de l'equip del Casal, que les dinamitza, coordina, les assessora i els hi dona suport tècnic, infraestructural i pressupostari.
Persones que conformen la Taula del Mas, espai de participació i programació del Casal Mas Guinardó. La Taula del Mas se celebra un cop per trimestre. Les entitats i/o grups vinculats a la vida comunitària del Casal han de participar-hi oferint o sumant-se a les propostes de programació.

Esperem les persones que hagin llegit fins al final hàgiu pogut gaudir tant com nosaltres fent aquesta entrevista, per saber-ne més i per continuar creixent. Si voleu saber una mica més de la gestió comunitària, també, podeu llegir la primera part d’aquesta notícia. Salutacions i en tornem a xerrar una propera a veure on trobem el Mas Guinardó o a tu, Yolanda, qui sap! 

Fins aleshores, salut i bona setmana! 

Nova etapa de QSL Serveis Culturals SL

Notícies

Nova etapa de QSL Serveis Culturals SL

El mes de febrer del 2022 es va realitzar el traspàs de QSL Serveis Culturals a l’antic equip directiu de l’empresa. Les noves propietàries i co-gerents de l’empresa son la Txell Rodon, la Marina Estragués, la Sara Vico i la Carolina Astudillo. Han estat treballadores de QSL en diferents serveis, equipaments i departaments de l’empresa al llarg dels anys i d’ara endavant assumeixen les funcions vinculades a la propietat i la gerència de l’empresa, i també seguiran exercint com a caps dels àmbits de Joventut, Educació, Cultura i Diversitats, respectivament.

Aquesta nova etapa suposa un repte a nivell personal i com a equip de treball, i també representa una oportunitat professional col·lectiva per al conjunt de QSL. L’horitzó que es dibuixa és mantenir els elements d’estabilitat i fortalesa històrics de l’empresa, alhora que se segueix treballant amb una mirada de millora contínua.

Si voleu conèixer una mica més de la nova gerència, cliqueu aquí

Oferta de feina: Tècnic/a de la secretaria tècnica del CIP de Barcelona

Borsa

Oferta de feina: Tècnic/a de la secretaria tècnica del CIP de Barcelona

El Consell d’Innovació Pedagògica de Barcelona està format per una comunitat de 185 entitats compromeses en la construcció d’una ciutat educadora a través de la creació i generació d’experiències educatives singulars.

Característiques tècniques del lloc de treball

Les tasques i funcions de l’equip que configura la secretaria tècnica del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP) de Barcelona són les de garantir una bona gestió i desenvolupament dels objectius del CIP segons les directrius de l’Institut de Cultura de Barcelona.

Com a tècnica d’aquest equip, la persona que estem cercant ha de ser capaç de traslladar i dinamitzar amb les entitats membres del CIP allò que des de la direcció es vulgui prioritzar, i exercir una certa capacitat de lideratge i aportació innovadora per proposar accions i línies de treball que millorin i permetin construir una línia d’acció pedagògica innovadora i de qualitat, fortament lligada a les entitats membres del CIP, als centres educatius i als professionals que hi treballen.

Més concretament les tasques a realitzar seran entorn als àmbit de:

  • Impuls a la innovació pedagògica: documentació, registre de contactes referents de l’àmbit, assessorament a les entitats, disseny de formacions per a les entitats, propostes de definició de línies de treball i prioritats, etc.
  • Suport tècnic i metodològic al CIP.
  • Suport logístic a les activitats del CIP.
  • Reforç i garantia pedagògica amb el desplegament del Segell de Qualitat que es desplega amb la col·laboració d’una universitat vinculada al món educatiu.
  • Orientació en el compromís social i d’equitat del CIP.
  • Suport als centres educatius.
Requisits mínims necessaris:

Formació acadèmica:

  • Titulació universitària especialitzada en temes socials: Pedagogia, Magisteri, Educació Social, Sociologia, Humanitats, Psicologia, Antropologia, Treball Social, Ciències Polítiques, etc.
  • Formació relacionada amb: Gestió Cultural, investigació i recerca en innovació pedagògica, tractament de dades, gràfics i presentacions.
  • Formació en Office, sobretot domini dels fulls de càlcul Excel.

Experiència professional:

  • Experiència laboral mínima de 2 anys en els àmbits següents: gestió cultural, desenvolupament en la implementació de projectes educatius, de comunicació i amb xarxa associativa, treball amb entitats i facilitació/dinamització de relacions i projectes conjunts en l’àmbit educatiu.
  • Coneixement i experiència laboral amb l’administració pública.

Idiomes:

  • Domini del català (mínim nivell C)
  • Domini del castellà (oral i escrit)
  • Domini de l’anglès en nivell mig (oral i escrit)

Recursos i aptituds personals:

  • Habilitats socials i capacitat de lideratge i motivació.
  • Habilitats per a la facilitació i dinamització de relacions entre institucions.
  • Es valorarà especialment un perfil en innovació pedagògica.
  • Coneixement del sector de l’educació a Catalunya.
  • Capacitat de treball en equip.
  • Coneixement del Consell d’Innovació Pedagògica i la seva missió.
Requisits complementaris:
  • Titulació i/o coneixements en altres idiomes (francès, italià, alemany, etc.)
  • Experiència professional i formació complementària en magisteri i entorn educatiu.
  • Experiència professional i formació complementària en temes d’innovació pedagògica.
  • Experiència professional amb l’Ajuntament de Barcelona.
Característiques del lloc de treball:
  • Categoria: Tècnic mig (nivell A), segons Conveni del Lleure educatiu i sociocultural de Catalunya.
  • Dedicació: 37.5h setmanals.
  • Tipus de contracte: interinatge.
  • Incorporació: immediata per cobrir una baixa de llarga durada.
  • Sou brut anual: 24.646,42€

Jornada anual QSL 2022

Notícies

Jornada anual QSL 2022

Treballadores assistents a la Jornada, participant de la dinàmica de coneixença.
Part de l’equip humà de QSL

El passat divendres 17 de juny va tenir lloc la Jornada Anual QSL 2022, al Casal Mas Guinardó. Aquesta trobada està pensada, dedicada i té com a protagonistes a les treballadores que conformen tot el múscul i valor humà de l’empresa. Aquest any, la jornada va transcórrer amb una programació que va arrencar amb la presentació i benvinguda per part de la nova gerència, en conjunció amb l’inici de la nova etapa arran del canvi de propietat, per saber-ne més d’això podeu consultar la notícia corresponent al següent enllaç. Es va fer una presentació descriptiva de l’empresa i la seva gestió, amb dades i números entorn de tot el volum de persones, l’organigrama i el total i singularitat dels serveis que es gestionen. 

Seguidament a aquesta presentació, va tenir lloc la presentació i entrevista amb la Safia Al Aaddam, autora del llibre “Hija de inmigrantes”, qui va fer presència i va ser entrevistada per la Carolina Astudillo, responsable de l’Àmbit de Diversitats. Ens va fer reflexionar sobre existències, violències i resistències que viuen les famílies migrades, i com tenim la urgència i la responsabilitat d’incorporar aquestes realitats, a la nostra tasca professional. Aquesta entrevista va esdevenir dins dels objectius de la jornada, a l’estar programada com a formació per treballar en i amb els valors transversals pels quals es llavora, tan internament com als projectes que es gestionen, a QSL

Torn de preguntes a l'entrevista amb la Safia Al Aaddam, autora del llibre "Hija de inmigrantes", linktr.ee/Hijadeinmigrantes
IG: @hijadeinmigrantes
Torn de preguntes a l’entrevista amb la Safia Al Aaddam

Posteriorment, va arribar el moment de fer moure al públic assistent amb una dinàmica lúdica, pensada per donar una mica de dinamisme a la jornada i amb la voluntat de generar un temps i un espai, perquè les treballadores assistents, protagonistes de la Jornada, es poguessin conèixer una mica més entre elles. Per continuar amb aquesta sinergia de coneixença i d’interacció entre les assistents i els projectes dels quals són motor i ànima, es va finalitzar amb un aperitiu refrescant a la terrassa del Mas Guinardó, en un gran dia de calor i amb les vistes de Barcelona. 

Si voleu veure una mica més de la jornada, podeu visitar el nostre Instagram: @qsl 

Oferta de feina: informador/a juvenil per a Serveis InfoJove

Borsa

Oferta de feina: informador/a juvenil per a Serveis InfoJove

Punt infoJOVE Integral Paral·lel – PIJ Paral·lel
Punt d’informació juvenil

Cerquem una persona per a incorporar-se al nostre equip de treball com a informador/a juvenil.

Els serveis infoJOVE, altrament coneguts com a Punt d’Informació Juvenil (PIJ), són serveis d’atenció directa per a la població juvenil, en aquest cas per a la ciutat de Barcelona, que tenen com a finalitat informar i orientar als i les joves en els diferents àmbits de la informació juvenil: treball, habitatge,  educació/formació, salut, mobilitat internacional, etc. També realitza atencions a centres escolars del Districte responent a les consultes de l’alumnat, promovent la  participació, dinamitzant activitats, i/o derivant a d’altres recursos que els puguin ser d’utilitat. Té una  programació pròpia i en col·laboració amb altres agents del territori.

Tasques a desenvolupar:
  • Informar i orientar els i les joves en els diferents àmbits: educació, mobilitat europea, salut, oci i cultura, etc.
  • Reunir-se i treballar conjuntament amb entitats i organismes del territori, tot generant sinèrgies que responguin a les necessitats i interessos del públic jove.
  • Actualitzar i cercar la informació dels diferents àmbits d’interès juvenil.
  • Donar suport a l’organització d’activitats del centre escolar i coordinades amb el PIJ (Punt infoJOVE) de l’Eixample.
  • Realitzar tallers i sessions informatives presencials i virtuals  per a col·lectius de joves.
  • Donar suport en el treball en xarxa amb la resta d’agents de territori i de ciutat.
Requisits de la persona candidata:

Competències tècniques:

  • Titulació requerida: Tècnic/a en Animació sociocultural o titulacions en l’àmbit de les ciències socials (Educació social, Pedagogia, Psicologia, Treball Social, etc.)
  • Formació en competències interculturals.
  • Experiència professional o vivencial vinculada a la diàspora xinesa a Barcelona.

Competències bàsiques:

  • Idiomes: Català nivell C i castellà.
  • Domini oral d’una tercera llengua: especialment, el mandarí.
  • Domini de Microsoft Office, internet, i xarxes socials.

Competències transversals:

  • Habilitats en les relacions interculturals.
  • Capacitat d’empatia i proximitat a adolescents i joves.
  • Capacitat d’acompanyar processos d’informació i orientació.
  • Capacitat de treball en equip.

Es valorarà:

  • Conèixer el Districte de l’Eixample i haver-hi treballat o fet voluntariat en alguna entitat/servei.
  • Conèixer els serveis juvenils de Barcelona.
  • Experiència contrastada de treball amb joves.
  • Formació complementària (títol de monitor/a o director/a en el lleure)
  • Experiència associativa.
  • Estar donat/ada d’alta a la Garantia Juvenil.
  • Coneixements en eines d’edició d’imatge i vídeo.

S’ofereix:

  • Tipologia de contracte: Indefinit a QSL Serveis Culturals.
  • Jornada laboral: 37,5h/setmanals
  • Categoria i sou: “Informador/a juvenil” del conveni del lleure.
  • Incorporació: immediata
  • Salari brut anual: 20.598,70€

“ENGRANXART”, un projecte social, comunitari i artístic al barri del Carmel

Notícies

“ENGRANXART”, un projecte social, comunitari i artístic al barri del Carmel

Quan pensem en un Centre Cívic sovint simplifiquem el que ens ofereixen en dos grans àrees: la formativa amb el programa de tallers i la cultural amb propostes d’actuacions i espectacles. Aquesta és clarament una visió reduïda que invisibilitza la feina comunitària i social que els Centres Cívics també realitzen. Els Centres Cívics tenen una capacitat molt gran per generar, vehicular o dissenyar projectes que no encaixen dins d’aquestes àrees i que, tot i ser molt importants per al territori i per a les persones que hi participen, se’n fa menys difusió i sovint queden recollits en un espai anomenat “altres projectes” en la recollida d’indicadors municipals.

Aquests projectes són màgics i produeixen impactes reals i tangibles a les persones que hi participen. Un d’aquests projectes és l’Engranxart que ha estat liderat pel Centre Cívic Carmel  durant la pandèmia i que fa uns dies es va poder concloure presencialment fent tangible l’impacte i les emocions que havia suposat per a les persones que hi van participar.

L’Engranxart és un projecte social, comunitari i artístic que neix, enmig de la pandèmia, de la necessitat de mantenir viu el contacte amb les veïnes i veïns del barri del Carmel. Com a objectius del projecte tenim: combatre la solitud, especialment de les persones grans i de les persones joves, combatre l’aïllament, produït per les restriccions de mobilitat i confinament, i combatre la pèrdua de vincle que es produeix al distanciar-se dels equipaments (escoles, centres cívics, etc.) com a espais habituals de relació.

Per aconseguir aquests objectius es van crear uns tàndems de relació entre persones grans i persones joves estudiants de les escoles Virolai, Ferran Tallada i altres nois i noies de diferents entitats, projectes i equipaments del barri (APC, Voluntaris Tàndem, etc.). Aquests joves es van emparellar amb les prop de 40 dones voluntàries i, durant la pandèmia, aquests tàndems van mantenir contacte mitjançant trucades telefòniques, videotrucades i inclús a través de correu postal. La missió dels i les joves ha estat la de conèixer millor les vides i inquietuds de les dones del Carmel en aquests temps de pandèmia, recollir les seves vivències i les emocions que estaven sentint, i generar moments d’acompanyament i de complicitat.

Aquestes inquietuds es van fer arribar a l’artista tèxtil Ase Suárez que va dissenyar un esbós per l’elaboració d’un tapís conjunt que les recollís i les plasmés en una obra plàstica. El tapís inclou un conjunt de peces d’art de diferents disciplines tèxtils (ganxet, brodat, patchwork, punt de creu…) que han estat realitzades per les dones voluntàries durant el confinament.

El passat 7 de juny al matí a la plaça Salvador Allende es va fer la inauguració presencial de l’obra comunitària, tancant així el projecte i donant més visibilitat tan a l’Engranxart com a totes les persones que l’havien fet possible. A l’acte es van trobar les artistes teixidores, l’Ase Suárez, els joves i els i les professionals de totes les entitats implicades. Vam poder escoltar les veus d’algunes de les persones protagonistes i gaudir d’un espectacle poètic de titelles per a adults i de la projecció de fotografies de les obres.

Una experiència molt enriquidora per a les persones participants i per a l’equip que va dissenyar el projecte, involucrar a entitats, equipaments, artistes, etc. generant una experiència vital que de ben segur cap de les persones participants oblidarà. El desenvolupament del projecte es va anar enregistrant en vídeo amb l’objectiu de poder difondre el procés i les vivències viscudes, així que, ben aviat, podrem compartir a les xarxes socials del Centre Cívic Carmel i de QSL, totes aquestes emocions.

Casal Mas Guinardó

Projectes

Casal Mas Guinardó

Casal Mas Guinardó
Descripció

El Casal Mas Guinardó està situat al barri del Guinardó, dintre el Districte d’Horta-Guinardó de Barcelona i forma part de la xarxa de Casals de barri de l’Ajuntament de Barcelona.

És un equipament municipal de proximitat que actua com a promotor de la vida social i associativa del barri.

El seu ús està orientat a donar suport a entitats, grups estables, informals, veïns i veïnes del barri i del Districte, així com a l’acolliment, la convivència, la dinamització i la promoció social i cultural d’aquests.

Els Eixos temàtics de treball del Casal Mas Guinardó són: Feminismes, Interculturalitat, Cultura de consens, Diversitat funcional, Diàleg intergeneracional, Ecologia i sostenibilitat, LGTBIQ+, Memòria Històrica i Tradició, cultura i arts.

Destaca

Els projectes col·lectius, singulars i de formació al Mas Guinardó, estan vinculats dintre els següents apartats de programació:

  • L’Aula del Mas
  • Les Entitats proposen…
  • El Mas a la plaça
  • Les activitats del Mas
  • La Taula del Mas

Programa BCN Interculturalitat

Projectes

Programa BCN Interculturalitat

Descripció

El Programa BCN Interculturalitat és un programa impulsat per l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, i té la missió de promoure la incorporació de l’enfocament intercultural en les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona i d’impulsar accions, en col·laboració amb altres actors, en els àmbits de ciutat, de districte i de barri, en el marc dels principis de la interculturalitat: reconeixement de la diversitat, igualtat de drets i equitat, i interacció positiva/diàleg intercultural. Inclou diferents línies estratègiques de treball: Impulsem la interculturalitat (que treballa per la territorialització de l’estratègia intercultural), Espai Avinyó llengua i Cultura, Estratègia Barcelona Antirumors (Xarxa BCN Antirumors i catàleg d’activitats Antirumors), Comunicació intercultural i Formació en perspectiva intercultural, entre altres.

Destaca

QSL gestiona el Programa des de l’any 2012, i és un  els programes de referència a nivell europeu en el treball municipal per un model interculturalista de convivència.