Informador/a juvenil en els centres de secundària

Borsa

Informador/a juvenil en els centres de secundària

Punts JIP

Els Punts JIP “Jove, Informa’t i Participa” a Centres d’Educació Secundària, és un servei del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona adreçat a estudiants de 12 a 16 anys amb l’objectiu d’apropar a l’alumnat tota la informació que pugui ser del seu interès, fomentar la participació i l’associacionisme juvenil. Coordinats amb els centres escolars, els punts estan a càrrec d’un/a informador/a professional que atén les consultes de l’alumnat o els deriva a d’altres recursos que els puguin ser d’utilitat.

Tasques a desenvolupar:
  • Informar i orientar els i les joves en els diferents àmbits: educació, mobilitat europea, salut, oci i cultura, etc.
  • Reunir-se i treballar conjuntament amb entitats i organismes del territori, tot generant sinergies que responguin a les necessitats i interessos del públic jove.
  • Actualitzar i cercar la informació dels diferents àmbits d’interès juvenil.
  • Donar suport a l’organització d’activitats del centre escolar i també amb el PIJ (Punt infoJOVE) de referència.
  • Realitzar tallers i sessions informatives presencials i virtuals  per a col·lectius de joves.
  • Donar suport en el treball en xarxa amb la resta d’agents de territori i de ciutat.
Requisits de la persona candidata:

Competències tècniques:

  • Titulació requerida: Tècnic/a en Animació sociocultural o titulacions en l’àmbit de les ciències socials (Educació social, Pedagogia, Psicologia, Treball Social, etc.)
  • Títol de monitor/a de lleure.
  • Coneixement de les polítiques de joventut, especialment de la ciutat de Barcelona.

Competències bàsiques:

  • Idiomes: Català nivell C i castellà.
  • Domini de Microsoft Office, internet, i xarxes socials.

Competències transversals:

  • Capacitat d’empatia i proximitat a adolescents i joves.
  • Dinamisme, creativitat, iniciativa en la relació amb ells/es.
  • Capacitat d’acompanyar processos d’informació i orientació.
  • Capacitat de treball en equip.

Es valorarà:

  • Conèixer el Districte de Sants-Montjuïc i haver treballat o fet voluntariat en alguna entitat/servei de la zona.
  • Experiència contrastada de treball amb joves.
  • Formació complementària (títol de director/a en el lleure)
  • Experiència associativa.
  • Català nivell D.
  • Estar donat/ada d’alta a la Garantia Juvenil.
  • Coneixements d’eines d’edició d’imatge i vídeo.

S’ofereix:

  • Tipologia de contracte: Indefinit a QSL Serveis Culturals.
  • Jornada laboral: 30h/setmanals (horari de matí i dues tardes)
  • Categoria i sou: “Informador/a juvenil” del conveni del lleure.
  • Incorporació: immediata.

Assessor/a juvenil de mobilitat internacional per al Sistema Integral d’Informació Juvenil

Borsa

Assessor/a juvenil de mobilitat internacional per al Sistema Integral d’Informació Juvenil

Oferta de feina

El Sistema Integral d’Informació Juvenil (SIJ) del Departament de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, es dedica a informar, orientar a les persones joves en els diferents àmbits de la informació juvenil: treball, formació, educació, salut, etc. i en algunes temàtiques compta amb un equip d’assessores especialitzades, com és el cas de la mobilitat internacional.

Cerquem una persona per a incorporar-se al nostre equip de treball com a assessor/a juvenil de mobilitat internacional:

Tasques a desenvolupar:
  • Informar, orientar i assessorar a les persones joves en matèria de mobilitat per anar a estudiar, treballar o fer un voluntariat a l’estranger en modalitat presencial i virtual.
  • Dissenyar i programar accions de dinamització de la informació sobre mobilitat internacional en el marc dels serveis infoJOVE (JIP i PIJ).
  • Desenvolupar accions d’acompanyament, en el marc del programa Retorn amb Oportunitats.
  • Actualitzar i fer recerca d’informació relacionada amb la mobilitat internacional.
  • Elaborar materials informatius dirigits a les joves i de suport a la tasca de les professionals infoJOVE.
  • Gestionar les xarxes socials del servei.
  • Donar suport puntual a les demés àrees de treball.
  • Fer recollida d’indicadors i avaluació del servei.
Requisits de la persona candidata:

Competències tècniques:

  • Titulació requerida: Titulació en l’àmbit de les ciències socials
  • Formació complementària en els àmbits de:
    • En programes de mobilitat i cooperació internacional.
    • Gestió, organització i classificació de fons documental.
    • Treball amb adolescents i joves.

Competències bàsiques:

  • Idiomes: català (nivell C), castellà i anglès (nivell B2) parlat i escrit.
  • Domini de Microsoft Office, internet, i xarxes socials.

Competències transversals:

  • Capacitat d’empatia i proximitat a adolescents i joves.
  • Dinamisme, creativitat, iniciativa en la relació amb ells/es.
  • Capacitat d’acompanyar processos d’informació i orientació.
  • Capacitat de treball en equip.

Es valorarà:

  • Coneixement de les polítiques de joventut, especialment de la ciutat de Barcelona.
  • Experiència contrastada de treball amb joves.
  • Domini d’una quarta llengua.
  • Participació activa en entitats organitzadores d’intercanvis juvenils.
  • Haver organitzat i redactat algun projecte d’Erasmus+.
  • Experiència en el treball en equip i en xarxa.
  • Estar donat/ada d’alta a la Garantia Juvenil.

S’ofereix:

  • Tipologia de contracte: Indefinit a QSL Serveis Culturals.
  • Jornada laboral: 37,5h/setmanals (horari de matí i tardes)
  • Categoria i sou: “Tècnic/a de gestió Nivell A” del conveni del lleure.
  • Incorporació: immediata.

Direcció Centre Cívic Vil·la Florida (baixa maternal)

Borsa

Direcció Centre Cívic Vil·la Florida (baixa maternal)

Centre Cívic Vil·la Florida
Característiques tècniques del lloc de treball:
  • Gestió d’equip.
  • Gestió pressupostària de l’equipament.
  • Elaboració de memòries i informes.
  • Seguiment de la programació.
  • Relació amb entitats i amb l’Administració.
  • Supervisió del funcionament de l’equipament.
Requisits mínims necessaris:

Formació acadèmica:

  • Titulació en Educació Social, Pedagogia, Psicologia, Sociologia, Treball Social o d’altres relacionades.
  • Formació reglada relacionada amb la Gestió Cultural.

Experiència professional:

  • Experiència laboral mínima de 3 anys en animació o direcció de Centres Cívics.
  • Es valorarà també experiència en gestió cultural en d’altres àmbits, la participació en la gestió d’entitats etc.

Idiomes:

  • Domini del Català oral i escrit (mínim nivell C)
  • Domini del castellà oral i escrit.

Recursos i aptituds personals:

  • Habilitats comunicatives i capacitat de gestió d’equips.
  • Capacitat adaptativa i sensibilitat social i cultural.
  • Flexibilitat horària, inclosos caps de setmana.
  • Capacitat de treball en equip i proactivitat.
Requisits complementaris:
  • Coneixement del funcionament dels Centres Cívics de l’Ajuntament de Barcelona.
  • Experiència professional amb l’administració pública.
Característiques del lloc de treball:
  • Categoria: Directora de programes, segons Conveni del Lleure educatiu i sociocultural de Catalunya.
  • Dedicació: 37,5h setmanals.
  • Contracte: interinatge.
  • Salari brut anual: 29.018,61€
  • Incorporació (prevista): 05/04/2021 (data aproximada)
  • Finalització (prevista): 08/11/2021 (data aproximada)
  • Període de prova: 1 mes.

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

Notícies

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

L'ecofeminisme és la resposta

Des de l’Àmbit de Diversitats de QSL remarquem la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural.

En els darrers anys, quan s’apropa el 8 de març, cada cop més es poden escoltar i llegir frases com “La lluita feminista serà antiracista” o “Les lluites trans seran feministes”. I és que, per sort, cada cop més en els diversos activismes i  les polítiques públiques està agafant força la mirada interseccional.

Ja al 1989 l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va popularitzar el terme interseccionalitat i el va definir com el fenomen pel qual cada individu pateix una opressió o ostenta un privilegi en base a la seva pertinença a diverses categories socials. En una recent xerrada TED explicava com ella va necessitar aquesta paraula per “abordar el fet que molts problemes a la nostra societat com els racismes i els masclismes de vegades se superposen creant múltiples nivells d’injustícia social”.

Per això des de l’àmbit Diversitats de QSL apostem per generar materials de comunicació i campanyes de sensibilització que atenguin a diversos eixos d’opressió. Veiem la mirada interseccional com a punt de partida. Cal tenir presents com operen els diferents privilegis i opressions per poder començar a treballar.

De vegades, dins el món de la gestió cultural, passa que algú amb segurament molt bona intenció, impulsa activitats o campanyes en base a un eix d’opressió. S’ha format sobre un tema i vol donar-lo a conèixer. És fantàstic tenir aquesta iniciativa, però segur que dins el grup a qui va dirigida l’acció, les realitats són ben diverses en base a gènere, interculturalitat, classe, edat, diversitat afectivo-sexual… I no només això, també caldrà fer una feina prèvia de revisió dels privilegis: des d’on estic plantejant aquesta activitat? Si s’ajunten una sèrie de privilegis, com podrien ser home, blanc, classe mitjana-alta, estudis universitaris, heterosexual… caldrà tenir-ho en compte per revisar-se, depenent del tipus d’acció que es faci.

Des de QSL hem estat els darrers anys fomentant el treball col·laboratiu i interseccional, atenent a diferents eixos i mirades. Per exemple, desenvolupant projectes interculturals lligats a polítiques juvenils, d’educació afectivo-sexual o de gènere. Un exemple d’aquest últim és la campanya del 8 de març impulsada l’any passat des de l’Ajuntament de Barcelona, L’ecofeminisme és la resposta. Vam posar de relleu que històricament, dones, camperoles i indígenes d’arreu del món han demostrat com la cultura de dominació i de poder que genera les relacions de desigualtat de gènere i d’injustícia global és la mateixa cultura que desencadena l’explotació de la natura i la resta d’éssers vius. I era important que, tot i ser una campanya situada a la ciutat de Barcelona, reflectís la diversitat en tots els sentits de les dones implicades en la defensa de la vida.

Una altra campanya que mostra bé la intersecció entre gènere i interculturalitat ha estat el “8 vivències de cures. I tu, com et cuides?”, impulsat amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu. El projecte volia col·lectivitzar diverses formes de cuidar-se a una mateixa amb un procés participatiu amb dones del districte de Sant Andreu. Evidentment, calia reflectir la diversitat de les dones que viuen a Sant Andreu i per això es va comptar amb dones d’orígens culturals diversos, d’edats que oscil·len entre els 14 i els 86 anys i amb realitats molt diferents.

8 maneres de cuidar-se

La mirada interseccional és important. No és el camí fàcil perquè comporta qüestionar-se i repensar-se constantment, però cal posar-hi atenció perquè, com deia la Carolina Astudillo, directora de l’àmbit Diversitats a una formació recentment: “Si no es pensa una activitat en clau antiracista, serà racista, si no es pensa una acció en clau feminista, serà masclista, és dur però és així”. De vegades la consciència i el qüestionament dels privilegis propis pot comportar incomoditat, però és una incomoditat necessària per no oprimir. L’important no és la quantitat de privilegis que es tinguin sinó què s’acaba fent amb ells.

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

Notícies

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

La nova normalitat dels òrgans de participació

Els òrgans de participació s’han adaptat a la “nova normalitat”, cenyint-se als seus reglaments on la presencialitat semblava inqüestionable, a una versió virtual, aportant a més qualitat en els processos i aconseguint una assistència de rècord.

La situació de pandèmia va portar a la necessitat d’adaptació constant de la nostra societat i totes les formes que teníem per relacionar-nos van haver de patir canvis o, si més no, es van haver de reformular els nostres canals i formes de comunicació. Tot i així les persones seguíem tenint la necessitat, i cada cop més remarcada, de fer possible el dret a la participació.

Des d’un bon principi els òrgans de participació gestionats per QSL Serveis Culturals van utilitzar les plataformes de reunions virtuals. Els reglaments de participació d’aquests consells sempre han exigit que garanteixin una bona participació per part de totes les persones, que mantinguin la proximitat i que es desenvolupin amb transparència. D’aquesta manera cap acció podia saltar-se el reglament i calia trobar l’equivalència de cada pas en la seva versió online.

Des d’aquell moment i fins ara s’ha hagut de garantir l’accés a la participació posant a disposició varis canals per a cada trobada, les persones assistents hi poden accedir des de qualsevol dispositiu i sempre amb canals alternatius com són l’assistència telefònica o els missatges instantanis, per a donar resposta a les consultes dels i les participants.

Ha estat necessari trobar canals per a l’autentificació de les persones en reunions encarades a un públic en concret. El que abans es podia fer amb un full d’assistència en la recepció d’una sala ara ha calgut adaptar-ho a l’anonimat que la virtualitat permet.

Una de les característiques bàsiques dels processos participatius que ha calgut adaptar ha estat la transparència. Des de QSL s’ha garantit el dret a vot de totes les persones i la posterior autentificació. També s’ha aconseguit preservar el caràcter proper de la formulació de preguntes per part de les persones assistents cap als representants polítics o de direcció. Un indicador d’haver aconseguit aquests objectius ha estat el comptar amb assistències de rècord per a cada un dels processos on s’ha col·laborat.

Un dels èxits en la gestió dels Consells de Participació ha estat el d’aconseguir l’expertesa i domini necessari de les plataformes virtuals per a facilitar la interacció entre les participants així com en la realització visual de les trobades assimilant-la a les sessions televisades. El feedback rebut pels agents col·laboradors, així com el de totes les persones membres dels Consells, ha estat que les trobades comptaven amb una qualitat a l’alçada de la circumstància i de la transcendència d’aquestes.

Malgrat al principi pensàvem que era una simple adaptació del format a la situació transitòria de pandèmia, cada cop agafa més força la idea que aquest format ha arribat per quedar-s’hi, si més no, en un termini curt i mig, o en un format híbrid.

Espais com l’Audiència Pública als nois i noies, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que trobareu a l’Àmbit de Participació de l web qsl.cat, són alguns dels exemples que hem estat treballant amb èxit en aquest nou format.

En definitiva, la participació durant el primer any de pandèmia ha estat un dels drets clau per a les persones, dret exercit en aquests processos i consells amb la millor de les oportunitats i que d’ara endavant constituirà una de les maneres de relacionar-nos entre les persones.

Adaptació al canvi

Notícies

Adaptació al canvi

Adaptació al canvi

El sector de la cultura de proximitat, com a tants d’altres sectors i, com a conseqüència de les afectacions per la pandèmia mundial, està en ple procés de transformació.

L’adaptació als canvis amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat psicofísica i el benestar psicològic dels equips de treball i de les persones que participen activament de projectes i programes culturals és fàcil, quan el canvi és positiu i quan les perspectives indiquen que el canvi serà perdurable en el temps. Parlem però del present com un temps anormal i recorrem amb facilitat al concepte “tornar a la normalitat”, descrivint l’actualitat quasi com un miratge i assumint que els canvis que estem aplicant a les maneres de fer, són només respostes temporals. La veritat és que fins que no agafem distància, fins que no ocupem un lloc futur en el temps des d’on mirar enrere, no podrem avaluar quines de les noves accions s’hauran consolidat com a noves estratègies i oportunitats per al nostre sector.

La pandèmia ens ha empès, a la força, i sense miraments, a materialitzar canvis en les nostres relacions i en la manera en que apropem la cultura, participem de la cultura i generem cultura. Si prenem consciència que estem en el centre de la Tercera Revolució Industrial, la Revolució Digital, cal que ens plantegem si aquestes adaptacions estan donant resposta a una situació excepcional o si, en efecte, estem entrant en un canvi general de paradigma funcional i relacional marcat per l’ús de les noves tecnologies.

En pocs mesos, els equips de treball que desenvolupen projectes culturals han adaptat tallers presencials a modalitat online, han presentat espectacles culturals i showcookings a través de retransmissió en directe, via streaming, han enregistrat vídeos d’activitats d’experimentació per a les famílies, han dissenyat visites virtuals d’exposicions i rutes culturals interactives, han fet reunions virtuals amb entitats del territori i sessions participatives amb òrgans de gestió fent servir plataformes online… Un camí intens d’aprenentatge tecnològic que ha permès iniciar un procés de transformació amb l’objectiu d’evitar un “parem màquines” irrecuperable, una destrucció de vincles i d’objectius assolits amb l’esforç d’anys. La necessitat ha empès els equips a la cerca de recursos, s’han assolit coneixements a un ritme vertiginós i s’han generat xarxes internes d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquests aprenentatges i les noves maneres de fer obren un nou món ple de possibilitats, en el que la dimensió espai-temps pren un altre valor. De cop, podem estar a dos llocs alhora, de cop, podem fer vàries coses alhora i és la tecnologia qui ens ho permet. Quin ús sociocultural traurem d’aquesta revolució tecnològica? Es generaran nous models més accessibles, participatius, amb equips i persones més proactives? Disposarem d’eines per arribar a nous públics? I com tindrem cura de la part relacional, tant històricament vinculada al fet d’estar present, de compartir?

Alguns aprenentatges que hem assolit venen per a quedar-se, per a facilitar-nos l’accessibilitat però manquen coses que cap tecnologia sembla poder aconseguir. És essencial escoltar-nos, sentir-nos, recollir els missatges que van més enllà de les paraules i deixar-nos endur per les emocions que neixen d’una conversa agradable. Necessitem doncs conjugar velles i noves eines, detectar persones i col·lectius susceptibles de quedar-se aïllats i poder adaptar aquestes noves maneres de generar i apropar la cultura per tal de no deixar ningú enrere.

El principal repte dels equipaments culturals passa per sumar-nos a aquesta revolució, quedar-nos amb allò que ens aporta i saber desestimar o adaptar allò que fa perdre el nostre sentit de ser. Que res no ens faci perdre qui som i què volem, que les eines digitals, siguin només eines, per a seguir apropant i construint cultura.

Centre Cívic Casa Groga

Projectes

Centre Cívic Casa Groga

Centre Cívic Casa Groga
Descripció

El Centre Cívic Casa Groga, és un equipament municipal que fomenta la participació, la creació i difusió cultural. Un punt de trobada pels veïns/es del barri i entitats posant també a disposició de la ciutadania els espais i recursos de l’equipament. El centre Cívic ofereix  un ampli i variat ventall de cursos i tallers de caràcter no reglat  per a totes les edats, així com diverses activitats culturals.

Destaca

L’Estrena’t és un cicle participatiu que promociona, fomenta i dona oportunitats als grups i companyies emergents de les diverses arts escèniques i obre les portes de l’exhibició professional a sales i festivals especialitzats. L’Estrena’t és també un aparador que permet a les companyies i artistes emergents mostrar la seva creació davant, entre d’altres, d’un públic especialitzat.

Centre Cívic Sarrià

Projectes

Centre Cívic Sarrià

Centre Cívic Sarrià
Descripció

El Centre Cívic Sarrià, és un equipament públic del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L’edifici on es situa és l’antiga residència de la família Conde fins que l’Ajuntament adquireix part de la finca. Gràcies a la lluita veïnal, la Vil·la Cecília – nom que rep l’edifici – queda destinada a punt de convivència social i cultural l’any 1983.

Com a centre cívic, treballa per desenvolupar dinàmiques socials i de difusió cultural i alhora afavorir la relació i comunicació entre persones del barri.

A banda d’una programació trimestral de tallers i activitats culturals dirigides a un ampli sector de la població, el centre cívic ofereix diversos espais i programes de suport a la creació.

L’edifici també acull l’arxiu municipal del districte i l’activitat de diferents entitats i grups formals i disposa d’una oferta permanent d’espais: dos bucs d’assaig, una aula multimèdia, sales d’estar, un espai infantil i una cafeteria.

Llençart. Mostra d’Arts de Carrer a Sarrià

Actuacions i activitats programades durant dos dies del mes de maig arreu del barri de Sarrià, i sobretot, als Jardins de la Vil.la Cecília. Llençart acull arts urbanes, cultura popular, música en directe, zona de pícnic, tallers i més! Totes les activitats són gratuïtes i a l’aire lliure.

L’Espai Familiar “Espai Infantil El Parc”

Espai obert matins i tardes amb sales interiors i un exterior adequat per a  infants fins als 6 anys amb els seus acompanyants. Amb materials adequats i d’us lliure, responsable  i compartit.

Un espai de joc i relació als jardins de la Vila Cecília per jugar, experimentar, compartir i relacionar-se amb altres infants i adults en un entorn natural.

Més informació

Bucs d’assaig

Dos espais especialment dissenyats perquè els músics joves puguin reunir-se, assajar i treballar en les seves propostes musicals. Són dos bucs insonoritzats i amb aire condi-cionat que es lloguen mensualment a preus assequibles. Els grups que hi assagen en-tren en el circuit i programació de concerts de la Coordinadora Rock de Sarrià.

Els bucs estan equipats amb bateria, amplificadors de guitarra i baix, equip de veu (Peavey, Hughes & Kettner, Fender, Pearl, etc.).

Horaris: de dilluns a dissabte, de 10 a 20.30 h

Més informació

Centre Cívic Teixonera

Projectes

Centre Cívic Teixonera

Centre Cívic Teixonera
Descripció

El Centre Cívic Teixonera, és un equipament municipal de proximitat del Districte d’Horta-Guinardó. Ofereix un ampli ventall de tallers de formació no reglada per a totes les edats i diverses activitats culturals que fomenten la participació, la creació i la difusió cultural posant èmfasi en la disciplina de la dansa, especialització de l’equipament.

Destaca

Territori en Dansa, projecte de dansa que neix com a plataforma acollidora i a la vegada dinamitzadora, davant la necessitat de participació i interrelació a través de la dansa. Aquest projecte engloba dos cicles: el cicle de Territori en Dansa Contemporània i Clàssica i el Territori en Dansa Urbana amb els que es fomenta i es dona oportunitats a grups emergents del món de la dansa.

Centre Cívic Carmel

Projectes

Centre Cívic Carmel

Centre Cívic Carmel
Descripció

El Centre Cívic Carmel és un equipament de proximitat del Districte d’Horta-Guinardó que té les finalitats de promoure la participació social i cultural de les persones, grups i entitats del barri i contribuir al desenvolupament cultural i solidari del barri del Carmel.

El Cel del Carmel

Cicle emblemàtic del Centre Cívic, dedicat al món del cinema. Una setmana d’activitats i propostes per descobrir  d’una manera lúdica, festiva i divertida, tot allò que envolta el món del cinema: maquillatge, vestuari, extres, producció, so, localitzacions… Els protagonistes d’aquesta pel·lícula són els veïns i les veïnes, les entitats, les associacions i grups del barri, així com les persones que participen activament durant tot l’any de la vida del Centre Cívic. Amb el suport d’artistes i professionals, podran experimentar i conèixer els secrets del cinema, així com expressar la creativitat que tots tenim amagada.

Jazztast

Cicle que vol vincular una proposta musical al carrer amb la dinamització del teixit comercial de l’Alt Carmel i, evidentment, amb el dels nostres veïns de la part alta del barri del Coll.

Promocionem la música jazz, acostant-la a la població d’una forma desenfadada, en diversos formats: cerca tapes musical, concert vermouth big band, ballada de swing, jazztast kids, jazz tast friends, etc.

Nit de crims

Un joc de pistes on convidem al públic a “jugar”. Allò que té d’especial és que es juga sobre una història que transcórrer per diferents espais de l’equipament, on es van trobant actors i actrius que l’escenifiquen (micro teatre). El públic, els actors i actrius i l’equip del centre ens traslladem a un entorn de fantasia per recrear una escena criminal que s’haurà de resoldre utilitzant l’enginy o la intuïció.

FOK. Festa Orgull Karmel

Una setmana d’activitats i intervencions per part d’equipaments, associacions, entitats i persones a títol individual per donar visibilitat al col·lectiu LGTBI. I perquè el barri del Carmel, pioner en el terreny social al llarg dels anys, sigui també un referent en la lluita LGTBI. Organitzat conjuntament amb l’Espai Jove Boca Nord i la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé.

Batalla de la Música

Definim la batalla més que com a concert, com a un espectacle musical, per la seva original posada en escena: quatre grups d’estils molt diferents, ubicats en diversos angles de la plaça sonen de manera alternativa, el públic disposat al bell mig, forma part activa de la funció ja que haurà de moure la cadira en direcció al grup que sona.