A QSL Serveis Culturals tenim l’objectiu de generar projectes de servei públic des de les àrees de la cultura, l’educació, la participació i les diversitats.
EDIT: S’han exhaurit les places per a l’acte del 16 de maig a les 19:30, així que hem obert una altra data el 28 de maig a les 10:00, també a l’Espai Transformadors.
Estem molt contentes d’anunciar-vos aquest esdeveniment que hem organitzat! A QSL portem anys formant i assessorant entorn al gènere, la construcció de la masculinitat, la joventut i la interseccionalitat. Ara, davant del fenomen de la sèrie de Netflix ‘Adolescence‘ i totes les preguntes i dubtes que ha generat a nivell social, hem organitzat aquesta activitat on poder reflexionar plegades i compartir algunes claus per entendre i acompanyar aquesta etapa vital.
Es tracta d’un diàleg obert que tindrà lloc el dia 16 de maig a les 19:30 a l’Espai Transformadors que hem titulat: “Adolescència, claus per a l’acompanyament des de la mirada adulta”. A partir de la sèrie, parlarem de temes de molta actualitat en la vida de les persones adolescents: la pròpia etapa vital, la relació amb el món adult tant a l’escola com a casa, la construcció de la masculinitat i el paper que hi juga el rang, el sexpreading (enviament de fotografies de caràcter sexual sense consentiment), la importància de construir un bon vincle i, sobretot, el creixent protagonisme que estan agafant certs discursos d’odi a la nostra societat. (SPOILER ALERT, recomanem haver vist els 4 capítols, perquè la desgranarem plegades!)
L’objectiu del conversatori és fer un anàlisi conjunt de la situació actual, que no només respon a les realitats individuals sinó que es tracta d’una tendència social en auge a la que cal donar resposta coordinada. La sèrie de Netflix servirà com a punt de partida per acostar-nos a la realitat de les persones adolescents, posant en valor la riquesa d’aquesta etapa vital i aportant eines per a una millora de la comunicació i l’acompanyament per part del món adult.
Per fer-ho, comptem amb dues col·laboradores properes molt especials. Una és la Miriam Aleman, experta en formació, prevenció i sensibilització de les violències sexuals i masclistes en infàncies i adolescències, posant especial atenció a la formació de professionals. Ha format part de la cooperativa Candela durant 15 anys i és autora de “El soroll del silenci. Guia per abaixar el volum a les violències sexuals”, guia adreçada a professionals del món educatiu”, entre d’altres materials pedagògics, articles i publicacions.
L’altra persona amb qui tenim el gust de comptar és en Bob Pop, crític, columnista, escriptor, pensador, bloguer, actor, guionista i col·laborador de televisió. El 2014 va publicar el seu tercer llibre “Cuando haces Bob ya no hay stop: Los grandes enfados que han cambiado el mundo y las enseñanzas que podemos obtener”. El Ministerio de Igualdad li va lliurar el 2021 el Reconocimiento Arcoíris a persones destacades en la visibilització, recolzament i defensa dels drets de les persones LGTBI.
És una activitat dirigida tant a famílies com a professionals, és a dir, a qualsevol persona adulta que acompanya a adolescents i s’estigui fent-se preguntes al respecte.
Continguts:
Adolescència i adultisme
La realitat dels i les joves actual
Sistema normatiu de gènere: com influeix la construcció del gènere en les persones joves
Masculinitat, rang i discursos d’odi
La importància de construir un bon vincle
Si no t’ho vols perdre, et pots inscriure aquí a baix. Us hi esperem!
El CIP obre debat sobre la intel·ligència artificial
El MACBA va acollir la jornada “IA: Com s’estan transformant les entitats?”, una trobada dissenyada i organitzada per l’equip tècnic del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP), la Mar Fernàndez, la Míriam Quílez, la Susanna Àlvarez i la Noelia Escudero, companyes de QSL.
200 professionals de l’educació i la cultura van omplir de gom a gom l’Auditori Meier, per a reflexionar de manera crítica sobre l’impacte creixent de la intel·ligència artificial (IA) en les pràctiques institucionals, culturals i creatives.
El CIP és àmpliament reconegut com un espai de trobada, connexió i creixement entre professionals compromeses amb la cultura i l’educació. Recentment ha iniciat ara un procés d’obertura amb actes d’entrada lliure, amb l’objectiu d’aportar valor públic a la ciutat, compartir coneixement i acompanyar la millora pedagògica de les entitats culturals.
L’acte va comptar amb tres intervencions que van oferir una visió singular sobre els efectes de la IA en la nostra societat i com les entitats culturals i educatives poden posicionar-se davant d’aquesta realitat.
Lorena Jaume-Palasí, reconeguda experta en ètica digital, va oferir la ponència “L’impacte de la intel·ligència artificial: consideracions ètiques, socials i ambientals”. Desmuntant la idea d’una IA neutral i objectiva, va denunciar la seva arrel ideològica en un pensament occidental, blanc, patriarcal i racionalista. Va posar l’accent en les conseqüències desiguals de la IA: des de l’explotació de recursos naturals i humans al Sud Global fins a l’impacte ambiental dels centres de dades. També va criticar els marcs legals centrats en l’individu, reclamant una regulació que abordi col·lectivament les injustícies i vulnerabilitats que genera aquesta tecnologia.
Lluís Nacenta, expert en cultura digital i investigador en la confluència de l’art i la tecnologia, va presentar “Humans intel·ligents en un món estúpid”, on va advocar per una relació activa i crítica amb la IA. Rebutjant tant l’alarmisme com la fascinació acrítica, va proposar treballar col·laborativament amb la IA, empènyer els seus límits i fer-ne un ús conscient i contextualitzat. Per a influir en el desenvolupament i usos de la IA, va destacar el rol clau dels professionals de les humanitats com a coneixedors del llenguatge i de les seves implicacions culturals.
Finalment, l’estudi Burzon*Comenge va compartir la conferència “La IA i la tecnologia: Projectes que transformen el patrimoni i la cultura”. A través d’exemples concrets, van mostrar com la IA pot esdevenir una eina creativa i tècnica per a la restitució del patrimoni digital, la creació d’experiències immersives i la reinterpretació de la relació entre art, ciència i tecnologia. Una mirada pràctica i inspiradora que posa la IA al servei de la memòria, la narració i la innovació cultural.
Lluny de solucions fàcils o discursos tecnòfobs, aquesta jornada organitzada pel CIP va ser una invitació a repensar la tecnologia des de la responsabilitat col·lectiva i la justícia social. Des d’una mirada interseccional, l’acte va posar al centre la necessitat d’abordar la IA no només com una eina, sinó com un fenomen complex que afecta drets, ecosistemes i el benestar individual.
Les companyes de l’Equip de Joves de Barcelona han participat un any més en el Saló de l’Ensenyament celebrat aquesta passada setmana del 26 al 30 de març. En aquesta ocasió l’estand ha comptat amb 3 punts d’atenció per resoldre diferents dubtes d’àmbit acadèmic. En ells s’oferia orientació sobre les diferents sortides acadèmiques després de la finalització d’estudis, així com les seves sortides professionals, ajuts i beques, suport a tràmits administratius… A més s’han ofert dos punts d’assessorament en àmbit acadèmic, i també de mobilitat internacional per aquelles joves que volen seguir o ampliar els seus estudis a l’estranger o anar a fer unes pràctiques.
En el punt d’atenció també es resolien consultes més àmplies pròpies dels serveis d’informació juvenils com poden ser altres recursos i serveis específics per a joves, formació no reglada… i s’han realitzat diferents xerrades o sessions informatives d’itineraris formatius i oportunitats per anar a l’estranger.
I no podia faltar un espai de joc! Enguany hem tingut un BataK Pro “Ja saps que estudiaràs?” on totes les persones assistents han pogut demostrar els seus reflexos i habilitats en el joc. L’espai ha comptat també amb diferents jocs interactius que han ajudat a conèixer els serveis i recursos que hi ha a l’abast de l’alumnat per ajudar-los en el seu procés de presa de decisions acadèmiques.
L’equip de QSL lidera i coordina el servei de Joves de Barcelona, que treballa durant tot l’any des dels diferents punts d’atenció, ja sigui en els equipaments de cada districte o en centres educatius on també hi som presents.
Des d’aquest lideratge, també ens hem encarregat del disseny i organització de l’estand del Saló de l’Ensenyament i hem coordinat a tot l’equip de professional en informació juvenil per dur a terme l’atenció i posant a l’equip de les assessores fent les xerrades i atencions especialitzades. També ens hem encarregat de tota la part creativa de l’espai lúdic, que ha permès que s’apropés molta gent encuriosida.
Estem molt contentes amb la rebuda que ha tingut i les moltes joves que han pogut gaudir i beneficiar-se d’aquesta atenció durant el Saló. Ara, seguirem treballant durant tot l’any en el els punts d’informació juvenils!
Salut i interseccionalitat, un abordatge imprescindible
Fa anys que des de QSL insistim en la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural. Avui, també posem el focus en l’àmbit de la salut, com a àmbit fonamental en la qualitat de vida de les persones.
Fa més de 30 anys que l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va conceptualitzar el terme interseccionalitat per evidenciar el fet que desigualtats estructurals en la nostra societat com els racismes i els masclismes se superposen, creant múltiples nivells d’injustícia social. Si no tenim en compte aquesta superposició de capes que creen realitats úniques i complexes, caiem en el risc de treballar des de models monofocals excloents de disseny i gestió de polítiques, programes i serveis.
En els darrers dos anys, hem desenvolupat tres projectes que vinculen els serveis de salut i l’abordatge interseccional aplicat:
_Des del 2024, gestionem la Secretaria Tècnica del Servei Konsulta’m i Konsulta’m +22, un servei d’atenció del benestar psicològic de l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les preguntes clau que han vertebrat les comissions amb professionals de l’àmbit social i de la salut són: com influeix la migració o la racialització en el malestar psicològic de les persones joves? En quina mesura el gènere impacta com a factor de risc en la construcció identitària de les adolescents? Quina mirada tenim sobre les famílies de les persones joves migrades? Coneixem prou l’experiència aculturativa i el seu impacte en el benestar emocional?. En aquest marc, hem elaborat la Guia professional per incorporar la perspectiva intercultural als programes de suport al malestar emocional per joves, un material adreçat a professionals amb reflexions, eines i abordatges per una intervenció interculturalment inclusiva.
_Per últim, el passat divendres 21 de febrer vam oferir la ponència “Eixos de desigualtat i interseccionalitat: consideracions en la prevenció i el tractament de les addiccions”, en el marc de laJornada Interseccionalitat i addiccionsorganitzada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental per professionals de la salut i de l’àmbit social. La Carolina Astudillo, cap de l‘àmbit de Diversitats de QSL, va convidar a les més de 200 participants del sector a reflexionar sobre la necessitat d’enfocar la prevenció i intervenció en les addiccions considerant les dimensions interconectades del gènere, la racialització, les capacitats diverses, l’edat i el nivell socioeconòmic, entre d’altres. Alguns dels reptes que es van assenyalar són la dificultat d’un funcionament transversal real en les administracions, la creativitat necessària per detectar necessitats invisibilitzades i empènyer la creació respostes, materials i procediments que encara no abarquen aquestes realitats.
Cal seguir aprofundint en una perspectiva interseccional que construeixi serveis i programes de salut realment inclusius i que responguin a les necessitats reals de la ciutadania. Des de QSL seguirem treballant per visibilitzar els reptes, dissenyar estratègies i oferir eines professionals que ens acostin cada cop més a aquest horitzó.
Trobada, jocs i diàleg amb el Bob Pop! Així ha anat la Jornada que cada any fem amb les treballadores de la organització.
Dimecres passat vam gaudir de la Jornada Anual de QSL, un espai intern on trobar-nos, conèixer-nos millor, aprendre de persones referents i rebre informació pel que fa a objectius i transparència sobre la organització. Per començar, les gerents, la Sara, la Marina, la Txell i la Carol, ens van donar la benvinguda i van fer un breu repàs sobre com ha anat aquest any: quins concursos s’han guanyat, quins nous projectes hi ha en l’horitzó, quins objectius s’estan assolint i quins estan pendents, la composició i estructura de l’empresa…
Tot seguit, l’autoanomenada Comissió d’Agitació de QSL va dur a terme una dinàmica perquè totes les treballadores, que sovint estem emplaçades en diferents equipaments de diversos municipis, ens coneguéssim més i millor. De seguida ens vam veure ficades en jocs que incloïen un concurs de preguntes, proves de coordinació grupals creatives, una dinàmica on es posava en joc la comunicació de cada grup que va arrencar moltes rialles i una prova entre els grups finalistes on es va trencar més d’un ou.
Després d’una pausa, va arribar la part final de la jornada. Aquest any es va comptar amb en Bob Pop com a convidat estrella! Com a columnista, escriptor, actor, guionista i crític de televisió va tenir un diàleg amb les treballadores de QSL sobre el paper de la cultura com a eina de transformació social. Va reflexionar sobre el sistema en el que treballem, que sovint ens limita, però defensa que sempre tenim un cert marge: “Trabajamos para el mal, porque estamos en un mundo capitalista, pero eso puede ayudar a que el mal sea menos maléfico. Donde tengas incidencia, actúa, y que eso sirva para crear modelos, para establecer posibilidades más allá de la norma”.
Una de les coses que va remarcar és la importància de la cultura de proximitat, que és un dels àmbits de treball més troncals a QSL: “Yo creo que faltan propuestas de teatros de barrio de verdad, propuestas culturales cercanas, donde hablarnos cara a cara. Yo sostengo que, con el avance de las fake news, la única posibilidad de encontrar verdad va a ser ahí, en el encuentro cara a cara”.
Després d’un diàleg col·lectiu i de reflexions profundes acompanyades amb molt d’humor, vam donar per tancat aquest espai i vam marxar cadascuna de nou al seu lloc de treball, ara coneixent-nos una mica millor unes a altres i amb reflexions inspiradores que ens acompanyaran durant l’any. Gràcies!
Des de QSL ens fa il·lusió comunicar-vos que aquest any consolidem i presentem una nova línia de treball a l’empresa, que hem anomenat QSL Serveis Formatius. Per fer-ne una presentació oficial, organitzem un acte professional que vol ser un espai de diàleg i formatiu. Conversarem amb l’activista antiracista Desirée Bela-Lobedde sobre la necessitat que les professionals ens formem en perspectiva antiracista i de gènere. També intervindran formadores de QSL expertes en perspectiva interseccional, que donaran claus perquè la formació sigui realment transformadora. Després farem un petit vermut!
Serà demà dijous 13 de juny de 12 a 14 h (+vermut), a l’Espai Texas, albarri de Gràcia (Barcelona). Accés en metro línia verda (Diagonal) i blava/groga (Verdaguer). L’espai és accessible per persones amb mobilitat reduïda.
L’aforament està complet, però si no us heu inscrit i voleu venir, podeu escriure un correu a qsl@qsl.cat per accedir a la llista d’espera, ja que sempre hi ha cancelacions de darrera hora.
Esperem que la proposta us sedueixi i ens veiem demà!
I ara què? La importància de l’orientació acadèmica i laboral
En els mesos previs i durant el període d’inscripcions als estudis post-obligatoris, treballem amb especial èmfasi per a donar serveis d’orientació acadèmica i laboral a les persones joves.
Quan arriba la primavera, és freqüent que les persones joves que estan acabant alguns estudis busquin opcions: què puc estudiar a continuació? Com puc fer-ho? A on? Puc tenir accés a alguna beca? Quines opcions tinc a nivell laboral? I un llarg etcètera de preguntes sobre cap a on seguir fent camí. A QSL gestionem serveis especialitzats en l’orientació acadèmica de les persones joves, entesa des de la presa de decisions fins a la recerca de vocació o opcions professionals:
CENTRE D’ASSESSORAMENT ACADÈMIC PER A JOVES DE BARCELONA (CAAJ)
D’una banda gestionem el servei permanent del CAAJ, Centre d’assessorament acadèmic per a joves de Barcelona, que està ubicat a l’Espai Jove Boca Nord. L’equip del CAAJ també es desplaça als diferents serveis d’informació juvenil dels Districtes de la ciutat, anomenats Joves de Barcelona, i les joves i les seves famílies poden fer ús d’aquests serveis contactant-hi mitjançant la seva web
Aquest servei implica no només ajuda sobre en quin centre educatiu o quina branca estudiar, sinó que orienta i assessora de les sortides professionals dels estudis, els procediments d’inscripció, les proves d’accés, els certificats professionals, l’homologació d’estudis, les beques i ajuts a les quals tenen accés les persones joves. Aquesta darrera línia és especialment important per a QSL, ja que uns dels valors de la organització és vetllar per la igualtat d’oportunitats de totes les persones.
TALLERS PUNTUALS: IN-FORMA’T I CONNECTA FUTUR
D’altra banda, també ens encarreguem de fer tallers puntuals. A Barcelona, per exemple coordinem l’In-forma’t, una campanya que es gestiona des de tots els punts d’informació de la ciutat de Barcelona i està liderada per les nostres companyes del CAAJ. Es tracta d’un cicle d’activitats i sessions informatives que s’ha dissenyat des de diferents eixos: qui soc i què m’agrada, quins camins puc escollir, quina oferta hi ha en cadascun d’aquests camins i, per últim, és com ho imagino?
Una altra campanya en la qual hem participat recentment és l’anomenada Connecta Futur, a petició de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, que consisteix en impartir diferents xerrades on expliquem quins són els diferents itineraris acadèmics que es poden seguir alhora que ajudem a treure la pressió, que sovint reben les persones joves, sobre les decisions a prendre en el moment en que finalitzen els estudis obligatoris.
Santi Caño, director de projectes de l’àmbit de Joventut de QSL, posa èmfasi en aquest aspecte: “Cal desmentir que el que triï una persona als 15 anys és la ‘decisió de la seva vida’. Tranquil·litat! Hi ha múltiples circuits possibles, cada persona té uns ritmes diferents a cada moment vital i cal respectar-los”.
Santi Caño:
“Cal desmentir que el que triï una persona als 15 anys és la decisió de la seva vida”
En canvi, sí que veu important oferir possibilitats i ajudar en la recerca de la vocació: “Si estudies sobre allò que t’agrada, possiblement aquells estudis et resultaran fàcils perquè hi tindràs molt d’interès, te’ls trauràs bé i n’obtindràs la titulació. Posteriorment ja veuràs quines són les possibles sortides professionals”.
EL SALÓ DE L’ENSENYAMENT: JOVES DE BARCELONA
A part de les accions ja esmentades, des de QSL també donem suport a l’orientació acadèmica i laboral participant al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. Des de l’estand de “Joves de Barcelona”, els serveis d’informació oferim un espai i un equip de professionals de la informació i l’assessorament juvenil per continuar amb aquesta tasca que és tan important per a QSL.
UN ACOMPANYAMENT NECESSARI
Com a organització posem en valor la importància de l’acompanyament en aquest procés de presa de decisions en aquest moment de transició vital. Creiem que per a prendre la millor decisió cal tenir tota la informació i per això apostem per treballar tan des del coneixement de l’oferta educativa com des de l’autoconeixement per trobar “allò que m’agrada”.
La clau, destaca Santi Caño, és treballar des de la voluntat o l’interès, allò que motivarà a la persona jove, i acompanyar-la a trobar-lo: “és un moment difícil, perquè cal prendre una decisió, sents molta pressió i alhora hi ha molts mites, que cal desmuntar, entorn a les possibilitats laborals que ofereix cada formació, cicle o grau”.
Si la realitat de la que parlem us queda a prop, com a persones joves o familiars d’aquestes, us convidem a fer ús dels serveis gratuïts que oferim i també posem a la vostra disposició la Guia d’estudis post-obligatoris, elaborada i actualitzada cada any per les nostres companyes del Centre d’Assessorament Acadèmic per a Joves.
Tanquem la 5a edició de la formació en interseccionalitat aplicada a l’educació sexual
Des de QSL Serveis Culturals, impartim per encàrrec de l’Agència Catalana de Joventut la formació: “Eines per una educació sexual amb mirada interseccional”, curs pioner al sector de l’educació, que combina qüestions interculturals i una perspectiva de gènere i ens permet analitzar la complexitat de la sexualitat des de la interseccionalitat. L’objectiu d’aquesta formació és apropar l’educació sexual sense una mirada homogènia, i trencant estereotips de gènere i interculturals o de pràctiques sexuals.
Durant el mes de novembre de 2023 s’ha celebrat la cinquena edició generant una gran expectació i incorporant l’expertesa de l’Àurea Ayón, professora i especialista en dinàmiques de teatre de les oprimides per a poder treballar de forma vivencial les dificultats que les participants s’han trobat en la seva pràctica professional. A més hi ha hagut una sessió final de disseny d’activitats amb mirada interseccional on les participants han posat en pràctica tot el que han après, aterrant la teoria i desenvolupant totes les seves habilitats.
El públic al qual es dirigeix és divers i compten amb jornades específicament dedicada a professionals. Durant el mes de juny del 2023, va tenir lloc la jornada professional “Construcció col·lectiva de reflexions i estratègies: Relació amb famílies i racialització de la masculinitat” i al novembre una altra sobre “Anàlisi de casos i supervisió col·lectiva”. Les sessions parteixen d’una primera trobada on es reflexiona des del marc cultural i professional que treballaran els casos i continguts, fent d’aquesta sessió una intervenció personalitzada per a poder treballar problemàtiques de manera directa.
Aquesta formació s’està adaptant a diversos sectors com poden ser l’ensenyament, la salut o àrees institucionals que treballen amb joves en l’àmbit LGTBI en diferents contextos. Una de les principals potencialitats d’aquesta formació és la presència de professionals com Florencia Brizuela, doctora en dret i ciències polítiques i investigadora del Seminari Filosofia i Gènere de la UB, David Sánchez Yubraham, sociòleg i programador cultural l’equipament de l’Espai Avinyó en matèria d’interculturalitat i Carolina Astudillo, psicològa social i cap de l’Àmbit de Diversitats de QSL, entre altres. A les càpsules audiovisuals de suport han participat expertes com Iki Yos Piña, investigador i membre del col·lectiu Ayllu, Diego Falconí, advocat especialitzat en drets humans, Kenza Benzidan, activista trans marroquí.
Les sessions tenen materials complementaris com vídeos, dinàmiques i activitats. El 2019 l’Agència Catalana de Joventut va fer l’encàrrec de dissenyar un pla per a treballar l’educació sexual considerant la diversitat existent entre les persones adolescents i joves. El resultat ha estat “Joves i mirades diverses. Guia per a una educació afectivosexual amb mirada interseccional“, una guia que dona resposta a una necessitat que els darrers anys han detectat i expressat professionals de joventut respecte a la manca de perspectiva interseccional, especialment intercultural, aplicada a l’àmbit de l’educació sexual. En molts casos, és fruit de la falta de formació o desconeixement de les dinàmiques, les anàlisis, els posicionaments i les estratègies que podem incorporar o transformar.
A QSL Serveis Culturals tenim una llarga trajectòria en el disseny i implementació de formacions des de la mirada interseccional i intercultural. Des de 2020 ens hem especialitzat en educació sexual i diversitat i hem apostat per crear una línia de recerca envers la temàtica. En aquest sentit, durant 2024 tenim l’objectiu de consolidar-nos com a referents al món de l’educació sexual amb perspectiva interseccional en equipaments institucionals i del Tercer Sector.
Fotografies de la sessió per a professionals “Anàlisi de casos i supervisió col·lectiva” del 2 de novembre de 2023, amb dinàmiques de teatre de les oprimides.
Cicle de dansa: TERRITORI EN DANSA. Centre Cívic Teixonera
TERRITORI EN DANSA és un projecte de dansa dissenyat pel Centre Cívic Teixonera que neix de la necessitat del moviment actiu de l’entorn i la necessitat d’expressar-se a través del cos i la música. El barri de la Teixonera és un barri amb un moviment associatiu actiu molt important i, el cicle Territori en Dansa, neix com una plataforma, tant acollidora com dinamitzadora, davant la necessitat de participació i interrelació de les persones a través de la dansa.
Al llarg dels anys, el cicle Territori en Dansa ha evolucionat i ha donat lloc a un projecte global que va més enllà d’un cicle, apostant pel recolzament a companyies mitjançant residències, tallers i activitats relacionades amb la dansa durant tot l’any.
Al maig de 2023 es compleixen 10 anys, al llarg dels quals el cicle s’ha consolidat com un festival destacat de dansa per les companyies i coreògrafs emergents de la ciutat. Anualment es realitzen dues edicions: la de primavera, Territori en Dansa Contemporània i Clàssica; i la de tardor, Territori en Dansa Urbana.
Per a celebrar els 10 anys s’ha presentat una programació que ha volgut donar èmfasi a la co-creació comunitària amb la presentació de dos espectacles participatius, el d’inauguració i el de cloenda. El primer sorgeix de dos dies de creació d’una peça de dansa, creada pel coreògraf Jaume Sangrà per part de veïns i veïnes del barri i amb la finalitat d’elaborar un espectacle únic i irrepetible realitzat de forma inclusiva. El segon, l’espectacle de cloenda, a càrrec de la cia. Leftovers, presenta l’espectacle “Y bailo porque me toca” amb l’objecte de fer ballar el públic assistent.
Per molts anys de Territori en dansa i celebrem-ho ballant!
LA GESTIÓ COMUNITÀRIA: Metodologia, participació i avaluació
Logotip Xarxa d’Espais Comunitaris
L’autoorganització per la gestió de recursos col·lectius amb interessos comuns de forma democratitzada i els espais comunitaris han estat font de cooperació i són una pràctica històrica a Catalunya i especialment a la ciutat de Barcelona, com han estat els ateneus, els casals populars i les cooperatives des de la segona Revolució Industrial.
Arribar més enllà de la gestió dels béns comuns públics vinculat a les institucions i l’Administració és fer-ho cap a una gestió comunitària, mitjançant una governança democratitzada de la mateixa comunitat per la gestió d’aquests recursos d’una forma organitzada.
Aquesta conceptualització de gestió comunitària es va poder definir durant el procés de definició i constitució de la XEC (Xarxa d’Espais Comunitaris), del balanç comunitari i de l’enfortiment comunitari, i s’entén “la gestió comunitària d’espais i projectes com un conjunt de valors, objectius i metodologies o estratègies de treball”, que queden recollits en el següent quadre conceptual amb els objectius ubicats dins el grup dels 4 valors que defineixen l’acció comunitària i segons el vessant d’àmbits de treball (interna o externa):
Quadre dels valors i objectius que defineixen la gestió comunitària
Cal contextualitzar que arran de la pandèmia amb l’aparició del Covid-19, durant el 2020, es va detectar que les principals necessitats a les quals els equipaments municipals de proximitat donaven resposta directa eren identificables amb les persones i els grups de col·lectius socials que estaven essent més afectats i que necessiten més atenció social dins el conjunt de la ciutadania, com ara els infants, els col·lectius de persones invisibilitzades com als immigrants, persones que es troben en situació de soledat no desitjada, persones que viuen en situació de precarietat o persones en situació irregular administrativa. Això es va poder detectar en veure com les principals necessitats a les quals es donaven resposta des d’aquests s’englobaven entorn de tres grans eixos: acollien les xarxes de suport ciutadà, l’ajuda alimentària i la resposta a les demandes de necessitats de recursos per combatre la bretxa digital.
Davant aquesta detecció, des de la Direcció de Servei d’Atenció Comunitària (DSAC), pertanyent a la Conselleria de Drets de Ciutadania i Participació, es va dissenyar el projecte de Casals Comunitari. L’objectiu operatiu imaginari era que aquests equipaments fossin centres de referència per les xarxes de solidaritat, reforçant aquestes xarxes sorgides en resposta a la crisi provocada per la pandèmia, mitjançant el traspàs de recursos i recolzament tècnic de l’Administració, alhora que es promovia la cultura de la solidaritat, convertint aquests equipaments de proximitat en infraestructura social robusta amb capacitat de donar resposta a necessitats socials i recolzant les xarxes solidàries més enllà de l’emergència actual de pandèmia.
Aquest projecte de Casals Comunitari dissenyat per la DSAC des d’un vessant teòric i recolzat en les figures tècniques es temporitzava per una durada de 6 mesos, de juny a final desembre de 2020, i comptava amb un pressupost econòmic, estipulat en partides d’assignació pels casals, centres cívics i altres infraestructures que es van decidir pel projecte. Destaca que per aquesta implementació i caire del projecte no es fes amb la participació de les Xarxes de Suport Mutu, en ser aquestes molt diferenciades entre elles mateixes pel que fa a estructura, organització, plataforma o composició i forma de relacionar-se amb l’Administració i institucions. D’aquestes XSM també cal diferenciar-les entre les que van aparèixer de forma espontània i com unió temporal degut a l’emergència de la pandèmia i les que esdevenen des d’entitats i ja existien prèvies la pandèmia.
En l’execució del projecte, finalment, es va buscar integrar la participació d’aquestes XSM més sòlides i establertes que van unir-se a les taules de governança de cada territori i participar del projecte bàsicament per interès de disposar d’aquestes partides pressupostàries, com van reconèixer moltes d’elles, ja que ajudava a disposar de recursos que necessiten per sostenir el seu funcionament.
Aquesta experiència va acabar donant uns resultats de participació majoritàriament per part dels Centres de Serveis Socials i els equipaments de proximitat, casals i centres cívics, arribant a ser del doble respecte a la del Pla Comunitari i la baixa participació pel que fa al servei dels Centres d’Atenció Primària, en cada territori. Aquesta participació dels Casals i Centres Cívics va afavorir la participació ciutadana, majoritàriament organitzada per contra a la de títol individual.
La conclusió extreta de l’avaluació d’aquest projecte de Casals Comunitari és que es va arribar a complir parcialment amb l’objectiu de donar suport a les Xarxes de Suport Mutu, que a més només hi van voler tenir participació en la meitat dels equipaments destinataris del projecte. Altrament, d’aquests equipaments van reconèixer que només la meitat van aconseguir crear nous vincles gràcies al desenvolupament d’aquest projecte.
D’aquesta lectura i experiència presentades anteriorment, s’entén que els projectes comunitaris es basin en les comunitats, actives i organitzades amb formes democràtiques de governança, per la gestió entorn d’uns recursos compartits, amb la finalitat de transformar i millorar la qualitat de vida de tota la comunitat. Això es defineix com el balanç comunitari i ajuda a veure la gestió comunitària com un ecosistema entre el projecte d’acció i la mateixa comunitat que el sustenta. Mitjançant aquesta mirada es genera una eina d’autodiagnòstic amb la qual les entitats puguin valorar el funcionament en relació amb qüestions ambientals, socials i de bon govern, i emprenen processos per millorar en aquests aspectes, tal com es defineix al document guia ‘Xarxa d’Espais Comunitaris: Una mirada a les pràctiques en gestió comunitària’.
Aquesta eina de BALANÇ COMUNITARI tracta d’afavorir la gestió comunitària de recursos públics segons una lògica de corresponsabilitat social, gestió democràtica i participació ciutadana, orientat a les necessitats humanes i compromès amb la comunitat i el retorn territorial. Aquesta eina d’autodiagnòstic està definida per avaluar tant a escala de projecte com a escala d’entitat o associació.
A continuació presentem l’eina amb els indicadors del balanç comunitari a avaluar, a un nivell de gestió per un projecte:
Indicadors de l’eina de Balanç Comunitari per avaluació i acompanyament de la gestió comunitària, a escala de projecte
Aquests indicadors d’avaluació són punts de diagnòstic, en relació amb els valors i objectius que defineixen la gestió comunitària, que serveixen d’acompanyament en la gestió i per dissenyar mecanismes de millora continuada que alimentin aquesta tracció cap aquests objectius, prioritzant la visió reproductiva sobre la visió productiva.
Des de QSL Serveis Culturals us volem compartir l’experiència i tota la feina que hi ha darrere de la gestió d’un espai comunitari que realitza gestió comunitària des d’un equipament municipal amb gestió externalitzada, que pertany a la Xarxa d’Espais Comunitaris i hi ha treballat per la definició d’aquesta eina d’autodiagnòstic. Parlarem amb la Yolanda Coll, directora del Casal Mas Guinardó, aviat podreu gaudir d’aquesta entrevista en propera publicació…
“Una infraestructura social robusta per sostenir les xarxes comunitàries de solidaritat”, Regidoria de Drets de Ciutadania i Participació, Ajuntament de Barcelona, 2020
ANÁLISIS DEL PROYECTO CASALS COMUNITARI DESDE LA PERSPECTIVA DE ACCIÓN COMUNITARIA, Màster en polítiques socials i acció comunitària – Universitat Autònoma de Barcelona, Autora: Amanda Paz Araya Concha, Barcelona juny 2021
Notícia entorn la gestió comunitària per saber-ne i entendre millor que significa, amb quins valors i objectius es treballa, com es duu a terme en un territori i conèixer mecanismes d’autoavaluació d’aquesta.
Utilitzem cookies al nostre lloc web per oferir-vos l’experiència més rellevant recordant les vostres preferències i repetides visites. En fer clic a "Acceptar", accepteu l'ús de TOTES les cookies. Tanmateix, podeu visitar la Configuració de les cookies per tal d'obtenir un consentiment controlat.
Utilitzem cookies cookies per millorar la vostra experiència mentre navegueu pel lloc web. D’aquestes, les cookies que es classifiquen com a tècniques i funcionals s’emmagatzemen al vostre navegador, ja que són essencials per al funcionament de les funcionalitats bàsiques del lloc web. També fem servir cookies de tercers que ens ajuden a analitzar i entendre com utilitzeu aquest lloc web. Aquestes cookies s’emmagatzemaran al vostre navegador només amb el vostre consentiment. També teniu l’opció de desactivar aquestes cookies, però desactivar algunes d’aquestes cookies pot afectar la vostra experiència de navegació.
Les cookies necessàries són absolutament essencials perquè el lloc web funcioni correctament. Aquestes cookies garanteixen les funcionalitats bàsiques i les característiques de seguretat del lloc web, de forma anònima.
Galeta
Durada
Descripció
__cfduid
1 mes
La cookie és utilitzada per serveis CDN com CloudFare per identificar clients individuals darrere d'una adreça IP compartida i aplicar configuracions de seguretat per client. No correspon a cap identificador d'usuari en l'aplicació web i no emmagatzema cap informació d'identificació personal.
_GRECAPTCHA
5 mesos 27 dies
Aquesta galeta la configura el servei de recaptcha de Google per identificar robots per protegir el lloc web d'atacs de correu brossa maliciosos.
cookielawinfo-checbox-analytics
11 mesos
Aquesta galeta està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les galetes en la categoria "Anàlisi".
cookielawinfo-checbox-functional
11 mesos
La galeta està configurada pel consentiment de cookies de GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les galetes en la categoria "Funcional".
cookielawinfo-checbox-others
11 mesos
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Un altre".
cookielawinfo-checkbox-advertisement
1 any
La cookie s'estableix mitjançant el consentiment de cookies de GDPR per registrar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Publicitat".
cookielawinfo-checkbox-cookies-danalisi
1 any
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Cookies d'anàlisi".
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Cookies tècniques i funcionals".
cookielawinfo-checkbox-necessary
11 mesos
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. Les cookies s'utilitzen per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Necessàries".
cookielawinfo-checkbox-performance
11 mesos
Aquesta cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR. La galeta s'utilitza per emmagatzemar el consentiment de l'usuari per a les cookies en la categoria "Rendiment".
CookieLawInfoConsent
1 any
Enregistra l'estat del botó per defecte de la categoria corresponent & l'estatus de la CCPA. Només funciona en coordinació amb la galeta principal.
rc::a
never
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
rc::b
session
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
rc::c
session
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
rc::f
never
This cookie is set by the Google recaptcha service to identify bots to protect the website against malicious spam attacks.
viewed_cookie_policy
11 mesos
La cookie està configurada pel complement de consentiment de cookies de GDPR i s'utilitza per emmagatzemar si l'usuari ha donat el seu consentiment o no per a l'ús de cookies. No emmagatzema cap dada personal.
Les galetes de publicitat s'utilitzen per oferir als visitants anuncis i campanyes de màrqueting rellevants. Aquestes galetes fan un seguiment dels visitants als llocs web i recullen informació per oferir anuncis personalitzats.
Galeta
Durada
Descripció
test_cookie
15 minuts
El test_cookie el defineix doubleclick.net i s'utilitza per determinar si el navegador de l'usuari admet cookies.
ttwid
1 year
Tiktok sets this cookie to keep track of user authentication and session information.
Les galetes analítiques s'utilitzen per entendre com interactuen els visitants amb el lloc web. Aquestes cookies ajuden a proporcionar informació sobre mètriques de nombre de visitants, percentatge de rebots, font de trànsit, etc.
Galeta
Durada
Descripció
__gads
1 any 24 dies
La galeta __gads, establerta per Google, s'emmagatzema al domini DoubleClick i fa un seguiment del nombre de vegades que els usuaris veuen un anunci, mesura l'èxit de la campanya i calcula els seus ingressos. Aquesta galeta només es pot llegir des del domini on estan configurades i no rastrejarà cap dada mentre navegueu per altres llocs.
_ga
2 anys
Cookie instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per calcular les dades de visitants, sessions, campanyes i fer un seguiment de l’ús del lloc per a l’informe d’anàlisi del lloc. Les cookies emmagatzemen informació de forma anònima i assignen un número generat aleatòriament per identificar visitants únics.
_ga_*
1 year 1 month 4 days
Google Analytics sets this cookie to store and count page views.
_gat_gtag_UA_*
1 minute
Google Analytics sets this cookie to store a unique user ID.
_gat_gtag_UA_191936346_1
1 minut
Cookie per identificar l'usuari de Google Analytics.
_gid
1 dia
Cookie instal·lada per Google Analytics. La cookie s’utilitza per emmagatzemar informació sobre com els visitants fan servir un lloc web i ajuda a crear un informe d’anàlisi de com està funcionant el lloc web. Les dades recopilades, inclosos el nombre de visitants, la font d’on han vingut, i les pàgines visitats de forma anònima.
