La formació adaptada a les noves realitats
Fa deu anys, quantes professionals de joventut haurien dit que necessitarien saber detectar processos de desinformació a les xarxes socials, entendre què és la intel·ligència artificial o tenir eines per abordar situacions vinculades a la salut mental i el benestar emocional? Probablement molt poques i, tanmateix, aquestes són algunes de les qüestions que avui formen part del dia a dia de molts equips que treballen amb adolescents i joves.
Potser aquí hi ha una de les principals transformacions que ha viscut el sector en els darrers anys. No han canviat tant els objectius de fons. Continuem treballant per afavorir l’autonomia, l’emancipació, la participació i el desenvolupament personal de les persones joves. El que ha canviat és la complexitat de les situacions amb què ens trobem. Treballar amb joves avui implica entendre realitats socials, digitals, emocionals i culturals que evolucionen molt ràpidament. I això fa que el coneixement adquirit fa deu, cinc o fins i tot dos anys sovint ja no sigui suficient. Per això la formació ha deixat de ser un complement i s’ha convertit en una necessitat.
A QSL fa temps que defensem una idea molt senzilla: la formació és una inversió estratègica, i no una despesa. No només perquè ajuda a actualitzar coneixements, sinó perquè millora la qualitat dels serveis, genera criteri professional i permet que els equips puguin donar respostes més adequades a les necessitats emergents. Ara bé, no tota la formació té el mateix valor. L’experiència acumulada treballant en serveis i projectes de joventut ens ha ensenyat que les formacions que realment deixen empremta són les que connecten directament amb la pràctica. Les que ajuden a entendre millor situacions reals, les que aporten eines que l’endemà mateix poden utilitzar-se en un equipament, en un institut o en un servei municipal.
Durant els darrers anys hem vist com algunes competències han anat guanyant pes d’una manera molt clara. La salut mental n’és probablement el millor exemple. Els serveis de joventut no són recursos clínics ni terapèutics, però cada vegada són més sovint un espai de confiança on apareixen preocupacions relacionades amb l’ansietat, la pressió acadèmica, la soledat, les relacions personals o el malestar emocional. Això obliga els equips a desenvolupar eines per entendre aquestes situacions, acompanyar-les i identificar quan cal activar altres recursos especialitzats.
També han guanyat pes les competències vinculades a la transformació digital. La irrupció de la intel·ligència artificial està transformant la manera com els joves busquen informació, estudien o construeixen opinions. Al mateix temps, la proliferació de continguts falsos o poc rigorosos converteix la desinformació en un repte cada vegada més present. Per aquest motiu, la mirada crítica sobre la informació, la verificació de continguts i l’ús responsable de la IA ja formen part dels àmbits que hem incorporat als itineraris formatius dels equips professionals.
Un altre àmbit que està adquirint una gran rellevància és la participació digital. Les formes de participar han canviat. Els espais tradicionals continuen sent importants, però avui moltes de les converses, mobilitzacions i experiències de participació es produeixen en entorns digitals. Entendre aquests nous canals i saber treballar-hi és també una competència professional. La mateixa evolució ha passat amb perspectives com la interculturalitat o la interseccionalitat, que han deixat de ser continguts específics per convertir-se en mirades transversals imprescindibles per entendre les trajectòries juvenils actuals i l’impacte de les desigualtats en les persones joves.
Però hi ha una altra cosa que hem après. La formació no consisteix únicament a transmetre coneixements. També consisteix a generar espais de trobada entre professionals. Moltes de les millors idees que hem vist aparèixer al llarg dels anys no han nascut dins d’una aula. Han sorgit d’una conversa entre professionals que compartien experiències, dubtes o inquietuds similars. Per això tenen tant valor les jornades, els espais de reflexió compartida, les comunitats d’aprenentatge o els grups de treball.
Aquesta experiència ha convertit la formació en un dels àmbits estratègics de treball de QSL (QSL Serveis Formatius). Entenem la formació com un procés integral, i per això estructurem les nostres propostes al voltant de tres dimensions complementàries: ser (actituds i competències relacionals), saber (coneixements i mirada crítica) i fer (eines i aplicació pràctica).
Cada any acompanyem desenes d’equips de joventut de municipis, consells comarcals i institucions supramunicipals, compartint metodologies i aprenentatges construïts des de la pràctica professional. També hem tingut l’oportunitat de contribuir a generar coneixement compartit en espais impulsats conjuntament amb l’Escola EFA, la Diputació de Barcelona, l’Agència Catalana de la Joventut i diferents administracions locals.
En un context en què les realitats juvenils evolucionen cada vegada més ràpidament, la capacitat d’aprendre, desaprendre i actualitzar coneixements esdevé una competència professional en si mateixa. Els equips de joventut necessiten eines, però també espais per reflexionar, compartir experiències i construir criteri. Per això estem convençudes que la formació continuarà sent una de les grans palanques de qualitat, innovació i impacte dels serveis de joventut dels propers anys.
3 aprenentatges clau
1. La formació és una inversió per a la millora
Els serveis milloren quan les professionals disposen d’eines, coneixements i espais per continuar aprenent.
2. Les noves competències van molt més enllà de l’àmbit tècnic
Salut mental, intel·ligència artificial, desinformació, participació digital o interculturalitat formen part dels nous reptes professionals.
3. La formació també és una manera de construir sector
Compartir experiències i generar coneixement col·lectiu és tan important com adquirir nous continguts.
