Servei d’Interculturalitat al Districte de Gràcia: El món a la meva escola

Projectes

Servei d’Interculturalitat al Districte de Gràcia: El món a la meva escola

Descripció

El Servei d’Interculturalitat del Districte de Gràcia, “El Món a la Meva Escola”, és un projecte territorial d’aquest Districte de Barcelona i s’adreça a les famílies i les Associacions de Famílies (AFA) dels centres educatius amb la intenció d’incorporar una mirada intercultural a la pròpia associació i a les escoles. Des de l’inici al 2013, al llarg dels diversos cursos escolars, el projecte s’ha centrat en treballar amb les escoles mitjançant la formació, activitats de dinamització, assessorament i el treball comunitari. Actualment, el projecte ha ampliat la seva vessant comunitària i de treball transversal en col·laboració amb entitats i serveis i equipaments del territori.

El programa vol ser un generador d’espais comunitaris de relació i diàleg entre les entitats, serveis i ciutadania; donant suport, assessorament, formació i difusió dels projectes des d’una mirada intercultural. El Servei d’Interculturalitat de Gràcia dona cobertura a tot el Districte de Gràcia, tenint en compte les particularitats socials, urbanístiques, econòmiques… de cadascun dels barris que el conformen.

Centre Cívic Casa Groga

Projectes

Centre Cívic Casa Groga

Centre Cívic Casa Groga
Descripció

El Centre Cívic Casa Groga, és un equipament municipal que fomenta la participació, la creació i difusió cultural. Un punt de trobada pels veïns/es del barri i entitats posant també a disposició de la ciutadania els espais i recursos de l’equipament. El centre Cívic ofereix  un ampli i variat ventall de cursos i tallers de caràcter no reglat  per a totes les edats, així com diverses activitats culturals.

Destaca

L’Estrena’t és un cicle participatiu que promociona, fomenta i dona oportunitats als grups i companyies emergents de les diverses arts escèniques i obre les portes de l’exhibició professional a sales i festivals especialitzats. L’Estrena’t és també un aparador que permet a les companyies i artistes emergents mostrar la seva creació davant, entre d’altres, d’un públic especialitzat.

Centre Cívic Sarrià

Projectes

Centre Cívic Sarrià

Descripció

El Centre Cívic Sarrià, és un equipament públic del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L’edifici on es situa és l’antiga residència de la família Conde fins que l’Ajuntament adquireix part de la finca. Gràcies a la lluita veïnal, la Vil·la Cecília – nom que rep l’edifici – queda destinada a punt de convivència social i cultural l’any 1983.

Com a centre cívic, treballa per desenvolupar dinàmiques socials i de difusió cultural i alhora afavorir la relació i comunicació entre persones del barri.

A banda d’una programació trimestral de tallers i activitats culturals dirigides a un ampli sector de la població, el centre cívic ofereix diversos espais i programes de suport a la creació.

L’edifici també acull l’arxiu municipal del districte i l’activitat de diferents entitats i grups formals i disposa d’una oferta permanent d’espais: dos bucs d’assaig, una aula multimèdia, sales d’estar, un espai infantil i una cafeteria.

Llençart. Mostra d’Arts de Carrer a Sarrià

Actuacions i activitats programades durant dos dies del mes de maig arreu del barri de Sarrià, i sobretot, als Jardins de la Vil.la Cecília. Llençart acull arts urbanes, cultura popular, música en directe, zona de pícnic, tallers i més! Totes les activitats són gratuïtes i a l’aire lliure.

L’Espai Familiar “Espai Infantil El Parc”

Espai obert matins i tardes amb sales interiors i un exterior adequat per a  infants fins als 6 anys amb els seus acompanyants. Amb materials adequats i d’us lliure, responsable  i compartit.

Un espai de joc i relació als jardins de la Vila Cecília per jugar, experimentar, compartir i relacionar-se amb altres infants i adults en un entorn natural.

Més informació

Bucs d’assaig

Dos espais especialment dissenyats perquè els músics joves puguin reunir-se, assajar i treballar en les seves propostes musicals. Són dos bucs insonoritzats i amb aire condi-cionat que es lloguen mensualment a preus assequibles. Els grups que hi assagen en-tren en el circuit i programació de concerts de la Coordinadora Rock de Sarrià.

Els bucs estan equipats amb bateria, amplificadors de guitarra i baix, equip de veu (Peavey, Hughes & Kettner, Fender, Pearl, etc.).

Horaris: de dilluns a dissabte, de 10 a 20.30 h

Més informació

Coordinació dels programes Educatius i de formació del professorat del Mercat de les Flors

Projectes

Coordinació dels programes Educatius i de formació del professorat del Mercat de les Flors

Gestió i coordinació dels programes Educatius i de formació del professorat del Mercat de les Flors
Descripció

Des del 2016 a QSL treballem en la gestió i coordinació del projecte educatiu del Mercat de les Flors. El Mercat presenta cada curs escolar un programa educatiu d’espectacles amb l’objectiu d’explorar allò desconegut com a possibilitat per reflexionar i aprendre conjuntament amb la comunitat educativa. El projecte Educatiu del Mercat de les Flors abraça l’alumnat de tot Catalunya i de totes les etapes, des de les escoles bressol i educació infantil amb el Festival “El petit”, el “Talla Única” pels nens i nenes d’Educació Primària i el “Grada Jove” per alumnat d’ESO, Batxillerat i Formació professional.

La comunicació amb els centres i el professorat, la gestió de reserves dels espectacles, la rebuda dels nens i nenes al Mercat els dies de funció o la gestió del recurs didàctic de la Maleta “Dan Dan Dansa”, són algunes de les tasques que duem a terme.

A més, el Mercat de les Flors ofereix cada any un curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al professorat de tots els nivells educatius. Aquest curs té l’objectiu de formar i donar eines i metodologies per introduir el llenguatge de la dansa a l’aula. Des de QSL també facilitem la comunicació amb els i les docents del curs i fem l’acompanyament de la formació.

Treballem des de la proximitat, fent una atenció personalitzada i atenent les realitats de cada centre per oferir un servei el més acurat possible.

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

Notícies

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

L'ecofeminisme és la resposta

Des de l’Àmbit de Diversitats de QSL remarquem la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural.

En els darrers anys, quan s’apropa el 8 de març, cada cop més es poden escoltar i llegir frases com “La lluita feminista serà antiracista” o “Les lluites trans seran feministes”. I és que, per sort, cada cop més en els diversos activismes i  les polítiques públiques està agafant força la mirada interseccional.

Ja al 1989 l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va popularitzar el terme interseccionalitat i el va definir com el fenomen pel qual cada individu pateix una opressió o ostenta un privilegi en base a la seva pertinença a diverses categories socials. En una recent xerrada TED explicava com ella va necessitar aquesta paraula per “abordar el fet que molts problemes a la nostra societat com els racismes i els masclismes de vegades se superposen creant múltiples nivells d’injustícia social”.

Per això des de l’àmbit Diversitats de QSL apostem per generar materials de comunicació i campanyes de sensibilització que atenguin a diversos eixos d’opressió. Veiem la mirada interseccional com a punt de partida. Cal tenir presents com operen els diferents privilegis i opressions per poder començar a treballar.

De vegades, dins el món de la gestió cultural, passa que algú amb segurament molt bona intenció, impulsa activitats o campanyes en base a un eix d’opressió. S’ha format sobre un tema i vol donar-lo a conèixer. És fantàstic tenir aquesta iniciativa, però segur que dins el grup a qui va dirigida l’acció, les realitats són ben diverses en base a gènere, interculturalitat, classe, edat, diversitat afectivo-sexual… I no només això, també caldrà fer una feina prèvia de revisió dels privilegis: des d’on estic plantejant aquesta activitat? Si s’ajunten una sèrie de privilegis, com podrien ser home, blanc, classe mitjana-alta, estudis universitaris, heterosexual… caldrà tenir-ho en compte per revisar-se, depenent del tipus d’acció que es faci.

Des de QSL hem estat els darrers anys fomentant el treball col·laboratiu i interseccional, atenent a diferents eixos i mirades. Per exemple, desenvolupant projectes interculturals lligats a polítiques juvenils, d’educació afectivo-sexual o de gènere. Un exemple d’aquest últim és la campanya del 8 de març impulsada l’any passat des de l’Ajuntament de Barcelona, L’ecofeminisme és la resposta. Vam posar de relleu que històricament, dones, camperoles i indígenes d’arreu del món han demostrat com la cultura de dominació i de poder que genera les relacions de desigualtat de gènere i d’injustícia global és la mateixa cultura que desencadena l’explotació de la natura i la resta d’éssers vius. I era important que, tot i ser una campanya situada a la ciutat de Barcelona, reflectís la diversitat en tots els sentits de les dones implicades en la defensa de la vida.

Una altra campanya que mostra bé la intersecció entre gènere i interculturalitat ha estat el “8 vivències de cures. I tu, com et cuides?”, impulsat amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu. El projecte volia col·lectivitzar diverses formes de cuidar-se a una mateixa amb un procés participatiu amb dones del districte de Sant Andreu. Evidentment, calia reflectir la diversitat de les dones que viuen a Sant Andreu i per això es va comptar amb dones d’orígens culturals diversos, d’edats que oscil·len entre els 14 i els 86 anys i amb realitats molt diferents.

8 maneres de cuidar-se

La mirada interseccional és important. No és el camí fàcil perquè comporta qüestionar-se i repensar-se constantment, però cal posar-hi atenció perquè, com deia la Carolina Astudillo, directora de l’àmbit Diversitats a una formació recentment: “Si no es pensa una activitat en clau antiracista, serà racista, si no es pensa una acció en clau feminista, serà masclista, és dur però és així”. De vegades la consciència i el qüestionament dels privilegis propis pot comportar incomoditat, però és una incomoditat necessària per no oprimir. L’important no és la quantitat de privilegis que es tinguin sinó què s’acaba fent amb ells.

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

Notícies

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

La nova normalitat dels òrgans de participació

Els òrgans de participació s’han adaptat a la “nova normalitat”, cenyint-se als seus reglaments on la presencialitat semblava inqüestionable, a una versió virtual, aportant a més qualitat en els processos i aconseguint una assistència de rècord.

La situació de pandèmia va portar a la necessitat d’adaptació constant de la nostra societat i totes les formes que teníem per relacionar-nos van haver de patir canvis o, si més no, es van haver de reformular els nostres canals i formes de comunicació. Tot i així les persones seguíem tenint la necessitat, i cada cop més remarcada, de fer possible el dret a la participació.

Des d’un bon principi els òrgans de participació gestionats per QSL Serveis Culturals van utilitzar les plataformes de reunions virtuals. Els reglaments de participació d’aquests consells sempre han exigit que garanteixin una bona participació per part de totes les persones, que mantinguin la proximitat i que es desenvolupin amb transparència. D’aquesta manera cap acció podia saltar-se el reglament i calia trobar l’equivalència de cada pas en la seva versió online.

Des d’aquell moment i fins ara s’ha hagut de garantir l’accés a la participació posant a disposició varis canals per a cada trobada, les persones assistents hi poden accedir des de qualsevol dispositiu i sempre amb canals alternatius com són l’assistència telefònica o els missatges instantanis, per a donar resposta a les consultes dels i les participants.

Ha estat necessari trobar canals per a l’autentificació de les persones en reunions encarades a un públic en concret. El que abans es podia fer amb un full d’assistència en la recepció d’una sala ara ha calgut adaptar-ho a l’anonimat que la virtualitat permet.

Una de les característiques bàsiques dels processos participatius que ha calgut adaptar ha estat la transparència. Des de QSL s’ha garantit el dret a vot de totes les persones i la posterior autentificació. També s’ha aconseguit preservar el caràcter proper de la formulació de preguntes per part de les persones assistents cap als representants polítics o de direcció. Un indicador d’haver aconseguit aquests objectius ha estat el comptar amb assistències de rècord per a cada un dels processos on s’ha col·laborat.

Un dels èxits en la gestió dels Consells de Participació ha estat el d’aconseguir l’expertesa i domini necessari de les plataformes virtuals per a facilitar la interacció entre les participants així com en la realització visual de les trobades assimilant-la a les sessions televisades. El feedback rebut pels agents col·laboradors, així com el de totes les persones membres dels Consells, ha estat que les trobades comptaven amb una qualitat a l’alçada de la circumstància i de la transcendència d’aquestes.

Malgrat al principi pensàvem que era una simple adaptació del format a la situació transitòria de pandèmia, cada cop agafa més força la idea que aquest format ha arribat per quedar-s’hi, si més no, en un termini curt i mig, o en un format híbrid.

Espais com l’Audiència Pública als nois i noies, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que trobareu a l’Àmbit de Participació de l web qsl.cat, són alguns dels exemples que hem estat treballant amb èxit en aquest nou format.

En definitiva, la participació durant el primer any de pandèmia ha estat un dels drets clau per a les persones, dret exercit en aquests processos i consells amb la millor de les oportunitats i que d’ara endavant constituirà una de les maneres de relacionar-nos entre les persones.

Adaptació al canvi

Notícies

Adaptació al canvi

Adaptació al canvi

El sector de la cultura de proximitat, com a tants d’altres sectors i, com a conseqüència de les afectacions per la pandèmia mundial, està en ple procés de transformació.

L’adaptació als canvis amb l’objectiu de mantenir l’estabilitat psicofísica i el benestar psicològic dels equips de treball i de les persones que participen activament de projectes i programes culturals és fàcil, quan el canvi és positiu i quan les perspectives indiquen que el canvi serà perdurable en el temps. Parlem però del present com un temps anormal i recorrem amb facilitat al concepte “tornar a la normalitat”, descrivint l’actualitat quasi com un miratge i assumint que els canvis que estem aplicant a les maneres de fer, són només respostes temporals. La veritat és que fins que no agafem distància, fins que no ocupem un lloc futur en el temps des d’on mirar enrere, no podrem avaluar quines de les noves accions s’hauran consolidat com a noves estratègies i oportunitats per al nostre sector.

La pandèmia ens ha empès, a la força, i sense miraments, a materialitzar canvis en les nostres relacions i en la manera en que apropem la cultura, participem de la cultura i generem cultura. Si prenem consciència que estem en el centre de la Tercera Revolució Industrial, la Revolució Digital, cal que ens plantegem si aquestes adaptacions estan donant resposta a una situació excepcional o si, en efecte, estem entrant en un canvi general de paradigma funcional i relacional marcat per l’ús de les noves tecnologies.

En pocs mesos, els equips de treball que desenvolupen projectes culturals han adaptat tallers presencials a modalitat online, han presentat espectacles culturals i showcookings a través de retransmissió en directe, via streaming, han enregistrat vídeos d’activitats d’experimentació per a les famílies, han dissenyat visites virtuals d’exposicions i rutes culturals interactives, han fet reunions virtuals amb entitats del territori i sessions participatives amb òrgans de gestió fent servir plataformes online… Un camí intens d’aprenentatge tecnològic que ha permès iniciar un procés de transformació amb l’objectiu d’evitar un “parem màquines” irrecuperable, una destrucció de vincles i d’objectius assolits amb l’esforç d’anys. La necessitat ha empès els equips a la cerca de recursos, s’han assolit coneixements a un ritme vertiginós i s’han generat xarxes internes d’aprenentatge col·laboratiu.

Aquests aprenentatges i les noves maneres de fer obren un nou món ple de possibilitats, en el que la dimensió espai-temps pren un altre valor. De cop, podem estar a dos llocs alhora, de cop, podem fer vàries coses alhora i és la tecnologia qui ens ho permet. Quin ús sociocultural traurem d’aquesta revolució tecnològica? Es generaran nous models més accessibles, participatius, amb equips i persones més proactives? Disposarem d’eines per arribar a nous públics? I com tindrem cura de la part relacional, tant històricament vinculada al fet d’estar present, de compartir?

Alguns aprenentatges que hem assolit venen per a quedar-se, per a facilitar-nos l’accessibilitat però manquen coses que cap tecnologia sembla poder aconseguir. És essencial escoltar-nos, sentir-nos, recollir els missatges que van més enllà de les paraules i deixar-nos endur per les emocions que neixen d’una conversa agradable. Necessitem doncs conjugar velles i noves eines, detectar persones i col·lectius susceptibles de quedar-se aïllats i poder adaptar aquestes noves maneres de generar i apropar la cultura per tal de no deixar ningú enrere.

El principal repte dels equipaments culturals passa per sumar-nos a aquesta revolució, quedar-nos amb allò que ens aporta i saber desestimar o adaptar allò que fa perdre el nostre sentit de ser. Que res no ens faci perdre qui som i què volem, que les eines digitals, siguin només eines, per a seguir apropant i construint cultura.

Suport a les AFA/AMPA del Districte de 9 Barris de Barcelona

Projectes

Suport a les AFA/AMPA del Districte de 9 Barris de Barcelona

AFA Nou Barris
Descripció

Des del programa de Suport a les AFA/AMPA es treballa amb les associacions de famílies d’alumnes de centres educatius, dotant-les de les eines per formar part activa de la comunitat educativa. Els seus objectius són:

  • Fomentar una bona gestió administrativa de les Associacions
  • Fomentar el vincle de les associacions amb el seu entorn més proper, generant espais de treball conjunt entre els diferents agents educatius del barri.
  • Dinamitzar accions conjuntes amb els centres educatius per augmentar la participació de les famílies en la comunitat educativa.
  • Facilitar l’accés als recursos de l’Administració Pública, a través dels seus agents de territori. 
  • Detectar les necessitats de les associacions i donar-los resposta.

Barcelona Districte Cultural

Projectes

Barcelona Districte Cultural

Barcelona Districte Cultural
Descripció

Barcelona Districte Cultural és un circuit cultural que porta una programació d’arts escèniques (música, teatre, dansa i circ) i audiovisuals (Festival In-edit i Petit Cineclub) als barris de la ciutat de Barcelona amb l’objectiu d’apropar la cultura als barris. Totes les activitats són gratuïtes amb un sistema de reserva prèvia perquè l’aforament és limitat.

Barcelona Districte Cultural va néixer al febrer de 2017, amb dues programacions trimestrals: una durant els mesos de febrer, març i abril; i l’altra a l’octubre, novembre i desembre. Actualment, hi participen 21 centres de proximitat dels 10 districtes de la ciutat:

  • CIUTAT VELLA: Centre Sant Pere Apòstol i Centre Cívic Barceloneta
  • HORTA-GUINARDÓ: Centre Cívic Matas i Ramis, Lluïsos d’Horta i Casal Font d’en Fargues
  • SARRIÀ-SANT GERVASI: Centre Cívic Vil·la Urània
  • GRÀCIA: Centre Cívic La Sedeta i Centre Cívic El Coll
  • EIXAMPLE: Centre Cívic Urgell i Centre Cívic Cotxeres Borrell
  • SANTS-MONTJUIC: Centre Cívic Albareda i Centre Cívic Casinet d’Hostafrancs
  • LES CORTS: Centre Cívic Joan Oliver – Pere Quart i CC Tomasa Cuevas – Les Corts
  • NOU BARRIS: Centre Cívic Zona Nord
  • SANT MARTÍ: La Farinera del Clot, Auditori Sant Martí, Centre Cívic Besòs i Centre Cívic Parc Sandaru
  • SANT ANDREU: Centre Cívic Can Clariana Cultural i Centre Cívic Baró de Viver

Des de QSL es porta la connexió del programa cultural amb el barri de 8 dels 21 centres que formen part del circuit: programació d’activitats complementàries i paral·leles al programa; difusió i connexió amb les entitats i veïnatge del barri, els centres i el programa; coordinació de les funcions escolars; difusió del programa, etc. Aquests centres són:

  • CIUTAT VELLA: Centre Sant Pere Apòstol i Centre Cívic Barceloneta
  • HORTA-GUINARDÓ: Centre Cívic Matas i Ramis, Lluïsos d’Horta i Casal Font d’en Fargues
  • SARRIÀ-SANT GERVASI: Centre Cívic Vil·la Urània
  • GRÀCIA: Centre Cívic La Sedeta SANT MARTÍ: La Farinera del Clot

Centre Cívic Carmel

Projectes

Centre Cívic Carmel

Centre Cívic Carmel
Descripció

El Centre Cívic Carmel és un equipament de proximitat del Districte d’Horta-Guinardó que té les finalitats de promoure la participació social i cultural de les persones, grups i entitats del barri i contribuir al desenvolupament cultural i solidari del barri del Carmel.

El Cel del Carmel

Cicle emblemàtic del Centre Cívic, dedicat al món del cinema. Una setmana d’activitats i propostes per descobrir  d’una manera lúdica, festiva i divertida, tot allò que envolta el món del cinema: maquillatge, vestuari, extres, producció, so, localitzacions… Els protagonistes d’aquesta pel·lícula són els veïns i les veïnes, les entitats, les associacions i grups del barri, així com les persones que participen activament durant tot l’any de la vida del Centre Cívic. Amb el suport d’artistes i professionals, podran experimentar i conèixer els secrets del cinema, així com expressar la creativitat que tots tenim amagada.

Jazztast

Cicle que vol vincular una proposta musical al carrer amb la dinamització del teixit comercial de l’Alt Carmel i, evidentment, amb el dels nostres veïns de la part alta del barri del Coll.

Promocionem la música jazz, acostant-la a la població d’una forma desenfadada, en diversos formats: cerca tapes musical, concert vermouth big band, ballada de swing, jazztast kids, jazz tast friends, etc.

Nit de crims

Un joc de pistes on convidem al públic a “jugar”. Allò que té d’especial és que es juga sobre una història que transcórrer per diferents espais de l’equipament, on es van trobant actors i actrius que l’escenifiquen (micro teatre). El públic, els actors i actrius i l’equip del centre ens traslladem a un entorn de fantasia per recrear una escena criminal que s’haurà de resoldre utilitzant l’enginy o la intuïció.

FOK. Festa Orgull Karmel

Una setmana d’activitats i intervencions per part d’equipaments, associacions, entitats i persones a títol individual per donar visibilitat al col·lectiu LGTBI. I perquè el barri del Carmel, pioner en el terreny social al llarg dels anys, sigui també un referent en la lluita LGTBI. Organitzat conjuntament amb l’Espai Jove Boca Nord i la Biblioteca El Carmel – Juan Marsé.

Batalla de la Música

Definim la batalla més que com a concert, com a un espectacle musical, per la seva original posada en escena: quatre grups d’estils molt diferents, ubicats en diversos angles de la plaça sonen de manera alternativa, el públic disposat al bell mig, forma part activa de la funció ja que haurà de moure la cadira en direcció al grup que sona.