Pla Funcional dels Centres Cívics de Badalona

Projectes

Pla Funcional dels Centres Cívics de Badalona

Descripció

El Pla Funcional de Centres Cívics de Badalona és un encàrrec que ens realitza el consistori per avaluar la situació i les funcionalitats dels equipaments identificats com a Centres Cívics. Aquests equipaments, sovint, es converteixen en espais molt polivalents que no responen a un model concret de gestió. Esdevenen espais que aglutinen serveis de diferents àrees, com l’atenció ciutadana, la social, l’educativa, la cultural… fent difusa la identitat pròpia de centre cívic com a equipament sòcio-cultural de caire comunitari, dificultant la comprensió ciutadana del tipus de servei que s’hi desenvolupa.

El Pla Funcional recull reflexions entorn el concepte de Centre Cívic i la importància de disposar d’un marc model de definició que descrigui quin són els serveis bàsics que s’inclouen en aquests equipament, quins objectius bàsics defineixen  les accions a desenvolupar i com es realitzarà en grans termes la gestió i coordinació dels mateixos.

Entre les fases que defineix aquest Pla destaca l’estudi de la relació entre les necessitats que es recullen de l’anàlisi del context sociodemogràfic i l’oferta dels equipaments així com un conjunt de propostes particulars per la millora de cada equipament i una proposta de gestió general dels Centres Cívics de Badalona.

Formació en perspectiva interseccional aplicada

Projectes

Formació en perspectiva interseccional aplicada

Descripció

Formació destinada a professionals  que fan atenció directa i/o gestió de programes i serveis, amb l’objectiu de treballar en com incorporar la perspectiva interseccional aplicada en la seva tasca diària: què és la mirada interseccional, quins reptes planteja, quines eines, estratègies i criteris tenim per aterrar-la a nivell pràctic, com es pot implementar des de diferents àmbits de treball (intervenció social, participació, cultura, educació, joventut, feminismes, comunicació, etc.). La formació inclou una aproximació, reflexió i posada en pràctica de la “Checklist amb perspectiva interseccional” com a eina professional de 12 ítems per dissenyar, implementar i avaluar actuacions des d’una perspectiva interseccional.

La finalitat de la formació és capacitar els i les professionals per detectar discriminacions encreuades, tenir eines per abordar-les i gestionar-les des de l’atenció directa i la implementació d’actuacions.

Centre Cívic Teixonera

Projectes

Centre Cívic Teixonera

Centre Cívic Teixonera
Descripció

El Centre Cívic Teixonera, és un equipament municipal de proximitat del Districte d’Horta-Guinardó. Ofereix un ampli ventall de tallers de formació no reglada per a totes les edats i diverses activitats culturals que fomenten la participació, la creació i la difusió cultural posant èmfasi en la disciplina de la dansa, especialització de l’equipament.

Destaca

Territori en Dansa, projecte de dansa que neix com a plataforma acollidora i a la vegada dinamitzadora, davant la necessitat de participació i interrelació a través de la dansa. Aquest projecte engloba dos cicles: el cicle de Territori en Dansa Contemporània i Clàssica i el Territori en Dansa Urbana amb els que es fomenta i es dona oportunitats a grups emergents del món de la dansa.

Petits Talents Científics

Projectes

Petits Talents Científics

Petits Talents Científics
Descripció

Petits Talents Científics és un programa que vol fomentar l’experimentació, la indagació i la descoberta en l’aprenentatge de les ciències de l’alumnat d’educació infantil i primària. L’objectiu és proporcionar als centres educatius un seguit de recursos i orientacions pedagògiques que ajudin els mestres a implantar metodologies més participatives i creatives a l’aula i que permetin la realització de petits treballs de recerca i de pràctiques experimentals per part de l’alumnat.

Servei d’Interculturalitat al Districte de Gràcia: El món a la meva escola

Projectes

Servei d’Interculturalitat al Districte de Gràcia: El món a la meva escola

Descripció

El Servei d’Interculturalitat del Districte de Gràcia, “El Món a la Meva Escola”, és un projecte territorial d’aquest Districte de Barcelona i s’adreça a les famílies i les Associacions de Famílies (AFA) dels centres educatius amb la intenció d’incorporar una mirada intercultural a la pròpia associació i a les escoles. Des de l’inici al 2013, al llarg dels diversos cursos escolars, el projecte s’ha centrat en treballar amb les escoles mitjançant la formació, activitats de dinamització, assessorament i el treball comunitari. Actualment, el projecte ha ampliat la seva vessant comunitària i de treball transversal en col·laboració amb entitats i serveis i equipaments del territori.

El programa vol ser un generador d’espais comunitaris de relació i diàleg entre les entitats, serveis i ciutadania; donant suport, assessorament, formació i difusió dels projectes des d’una mirada intercultural. El Servei d’Interculturalitat de Gràcia dona cobertura a tot el Districte de Gràcia, tenint en compte les particularitats socials, urbanístiques, econòmiques… de cadascun dels barris que el conformen.

Centre Cívic Casa Groga

Projectes

Centre Cívic Casa Groga

Centre Cívic Casa Groga
Descripció

El Centre Cívic Casa Groga, és un equipament municipal que fomenta la participació, la creació i difusió cultural. Un punt de trobada pels veïns/es del barri i entitats posant també a disposició de la ciutadania els espais i recursos de l’equipament. El centre Cívic ofereix  un ampli i variat ventall de cursos i tallers de caràcter no reglat  per a totes les edats, així com diverses activitats culturals.

Destaca

L’Estrena’t és un cicle participatiu que promociona, fomenta i dona oportunitats als grups i companyies emergents de les diverses arts escèniques i obre les portes de l’exhibició professional a sales i festivals especialitzats. L’Estrena’t és també un aparador que permet a les companyies i artistes emergents mostrar la seva creació davant, entre d’altres, d’un públic especialitzat.

Centre Cívic Sarrià

Projectes

Centre Cívic Sarrià

Descripció

El Centre Cívic Sarrià, és un equipament públic del districte de Sarrià-Sant Gervasi.

L’edifici on es situa és l’antiga residència de la família Conde fins que l’Ajuntament adquireix part de la finca. Gràcies a la lluita veïnal, la Vil·la Cecília – nom que rep l’edifici – queda destinada a punt de convivència social i cultural l’any 1983.

Com a centre cívic, treballa per desenvolupar dinàmiques socials i de difusió cultural i alhora afavorir la relació i comunicació entre persones del barri.

A banda d’una programació trimestral de tallers i activitats culturals dirigides a un ampli sector de la població, el centre cívic ofereix diversos espais i programes de suport a la creació.

L’edifici també acull l’arxiu municipal del districte i l’activitat de diferents entitats i grups formals i disposa d’una oferta permanent d’espais: dos bucs d’assaig, una aula multimèdia, sales d’estar, un espai infantil i una cafeteria.

Llençart. Mostra d’Arts de Carrer a Sarrià

Actuacions i activitats programades durant dos dies del mes de maig arreu del barri de Sarrià, i sobretot, als Jardins de la Vil.la Cecília. Llençart acull arts urbanes, cultura popular, música en directe, zona de pícnic, tallers i més! Totes les activitats són gratuïtes i a l’aire lliure.

L’Espai Familiar “Espai Infantil El Parc”

Espai obert matins i tardes amb sales interiors i un exterior adequat per a  infants fins als 6 anys amb els seus acompanyants. Amb materials adequats i d’us lliure, responsable  i compartit.

Un espai de joc i relació als jardins de la Vila Cecília per jugar, experimentar, compartir i relacionar-se amb altres infants i adults en un entorn natural.

Més informació

Bucs d’assaig

Dos espais especialment dissenyats perquè els músics joves puguin reunir-se, assajar i treballar en les seves propostes musicals. Són dos bucs insonoritzats i amb aire condi-cionat que es lloguen mensualment a preus assequibles. Els grups que hi assagen en-tren en el circuit i programació de concerts de la Coordinadora Rock de Sarrià.

Els bucs estan equipats amb bateria, amplificadors de guitarra i baix, equip de veu (Peavey, Hughes & Kettner, Fender, Pearl, etc.).

Horaris: de dilluns a dissabte, de 10 a 20.30 h

Més informació

Coordinació dels programes Educatius i de formació del professorat del Mercat de les Flors

Projectes

Coordinació dels programes Educatius i de formació del professorat del Mercat de les Flors

Gestió i coordinació dels programes Educatius i de formació del professorat del Mercat de les Flors
Descripció

El Mercat de les Flors presenta cada curs escolar un programa educatiu d’espectacles amb l’objectiu d’explorar allò desconegut com a possibilitat per reflexionar i aprendre conjuntament amb la comunitat educativa. El projecte Educatiu del Mercat de les Flors abraça l’alumnat de tot Catalunya i de totes les etapes, des de les escoles bressol i educació infantil amb el Festival “El més petit de tots”, el “Talla Única” pels nens i nenes d’Educació Primària i el “Grada Jove” per alumnat d’ESO, Batxillerat i Formació professional.

A més a més, el Mercat de les Flors ofereix cada any un curs reconegut pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per al professorat de tots els nivells educatius. Aquest curs té l’objectiu de formar i donar eines i metodologies per introduir el llenguatge de la dansa a l’aula.

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

Notícies

Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?

L'ecofeminisme és la resposta

Des de l’Àmbit de Diversitats de QSL remarquem la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural.

En els darrers anys, quan s’apropa el 8 de març, cada cop més es poden escoltar i llegir frases com “La lluita feminista serà antiracista” o “Les lluites trans seran feministes”. I és que, per sort, cada cop més en els diversos activismes i  les polítiques públiques està agafant força la mirada interseccional.

Ja al 1989 l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va popularitzar el terme interseccionalitat i el va definir com el fenomen pel qual cada individu pateix una opressió o ostenta un privilegi en base a la seva pertinença a diverses categories socials. En una recent xerrada TED explicava com ella va necessitar aquesta paraula per “abordar el fet que molts problemes a la nostra societat com els racismes i els masclismes de vegades se superposen creant múltiples nivells d’injustícia social”.

Per això des de l’àmbit Diversitats de QSL apostem per generar materials de comunicació i campanyes de sensibilització que atenguin a diversos eixos d’opressió. Veiem la mirada interseccional com a punt de partida. Cal tenir presents com operen els diferents privilegis i opressions per poder començar a treballar.

De vegades, dins el món de la gestió cultural, passa que algú amb segurament molt bona intenció, impulsa activitats o campanyes en base a un eix d’opressió. S’ha format sobre un tema i vol donar-lo a conèixer. És fantàstic tenir aquesta iniciativa, però segur que dins el grup a qui va dirigida l’acció, les realitats són ben diverses en base a gènere, interculturalitat, classe, edat, diversitat afectivo-sexual… I no només això, també caldrà fer una feina prèvia de revisió dels privilegis: des d’on estic plantejant aquesta activitat? Si s’ajunten una sèrie de privilegis, com podrien ser home, blanc, classe mitjana-alta, estudis universitaris, heterosexual… caldrà tenir-ho en compte per revisar-se, depenent del tipus d’acció que es faci.

Des de QSL hem estat els darrers anys fomentant el treball col·laboratiu i interseccional, atenent a diferents eixos i mirades. Per exemple, desenvolupant projectes interculturals lligats a polítiques juvenils, d’educació afectivo-sexual o de gènere. Un exemple d’aquest últim és la campanya del 8 de març impulsada l’any passat des de l’Ajuntament de Barcelona, L’ecofeminisme és la resposta. Vam posar de relleu que històricament, dones, camperoles i indígenes d’arreu del món han demostrat com la cultura de dominació i de poder que genera les relacions de desigualtat de gènere i d’injustícia global és la mateixa cultura que desencadena l’explotació de la natura i la resta d’éssers vius. I era important que, tot i ser una campanya situada a la ciutat de Barcelona, reflectís la diversitat en tots els sentits de les dones implicades en la defensa de la vida.

Una altra campanya que mostra bé la intersecció entre gènere i interculturalitat ha estat el “8 vivències de cures. I tu, com et cuides?”, impulsat amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu. El projecte volia col·lectivitzar diverses formes de cuidar-se a una mateixa amb un procés participatiu amb dones del districte de Sant Andreu. Evidentment, calia reflectir la diversitat de les dones que viuen a Sant Andreu i per això es va comptar amb dones d’orígens culturals diversos, d’edats que oscil·len entre els 14 i els 86 anys i amb realitats molt diferents.

8 maneres de cuidar-se

La mirada interseccional és important. No és el camí fàcil perquè comporta qüestionar-se i repensar-se constantment, però cal posar-hi atenció perquè, com deia la Carolina Astudillo, directora de l’àmbit Diversitats a una formació recentment: “Si no es pensa una activitat en clau antiracista, serà racista, si no es pensa una acció en clau feminista, serà masclista, és dur però és així”. De vegades la consciència i el qüestionament dels privilegis propis pot comportar incomoditat, però és una incomoditat necessària per no oprimir. L’important no és la quantitat de privilegis que es tinguin sinó què s’acaba fent amb ells.

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

Notícies

La nova normalitat dels òrgans de participació: virtualitat, assistència i qualitat

La nova normalitat dels òrgans de participació

Els òrgans de participació s’han adaptat a la “nova normalitat”, cenyint-se als seus reglaments on la presencialitat semblava inqüestionable, a una versió virtual, aportant a més qualitat en els processos i aconseguint una assistència de rècord.

La situació de pandèmia va portar a la necessitat d’adaptació constant de la nostra societat i totes les formes que teníem per relacionar-nos van haver de patir canvis o, si més no, es van haver de reformular els nostres canals i formes de comunicació. Tot i així les persones seguíem tenint la necessitat, i cada cop més remarcada, de fer possible el dret a la participació.

Des d’un bon principi els òrgans de participació gestionats per QSL Serveis Culturals van utilitzar les plataformes de reunions virtuals. Els reglaments de participació d’aquests consells sempre han exigit que garanteixin una bona participació per part de totes les persones, que mantinguin la proximitat i que es desenvolupin amb transparència. D’aquesta manera cap acció podia saltar-se el reglament i calia trobar l’equivalència de cada pas en la seva versió online.

Des d’aquell moment i fins ara s’ha hagut de garantir l’accés a la participació posant a disposició varis canals per a cada trobada, les persones assistents hi poden accedir des de qualsevol dispositiu i sempre amb canals alternatius com són l’assistència telefònica o els missatges instantanis, per a donar resposta a les consultes dels i les participants.

Ha estat necessari trobar canals per a l’autentificació de les persones en reunions encarades a un públic en concret. El que abans es podia fer amb un full d’assistència en la recepció d’una sala ara ha calgut adaptar-ho a l’anonimat que la virtualitat permet.

Una de les característiques bàsiques dels processos participatius que ha calgut adaptar ha estat la transparència. Des de QSL s’ha garantit el dret a vot de totes les persones i la posterior autentificació. També s’ha aconseguit preservar el caràcter proper de la formulació de preguntes per part de les persones assistents cap als representants polítics o de direcció. Un indicador d’haver aconseguit aquests objectius ha estat el comptar amb assistències de rècord per a cada un dels processos on s’ha col·laborat.

Un dels èxits en la gestió dels Consells de Participació ha estat el d’aconseguir l’expertesa i domini necessari de les plataformes virtuals per a facilitar la interacció entre les participants així com en la realització visual de les trobades assimilant-la a les sessions televisades. El feedback rebut pels agents col·laboradors, així com el de totes les persones membres dels Consells, ha estat que les trobades comptaven amb una qualitat a l’alçada de la circumstància i de la transcendència d’aquestes.

Malgrat al principi pensàvem que era una simple adaptació del format a la situació transitòria de pandèmia, cada cop agafa més força la idea que aquest format ha arribat per quedar-s’hi, si més no, en un termini curt i mig, o en un format híbrid.

Espais com l’Audiència Pública als nois i noies, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que trobareu a l’Àmbit de Participació de l web qsl.cat, són alguns dels exemples que hem estat treballant amb èxit en aquest nou format.

En definitiva, la participació durant el primer any de pandèmia ha estat un dels drets clau per a les persones, dret exercit en aquests processos i consells amb la millor de les oportunitats i que d’ara endavant constituirà una de les maneres de relacionar-nos entre les persones.