Generar millor impacte més enllà de les tecnologies

Quan es parla d’innovar, sovint pensem en tecnologia: aplicacions, plataformes digitals o noves eines, intel·ligència artificial… Però si observem l’evolució dels serveis juvenils dels darrers anys, moltes de les innovacions que han tingut més impacte no han estat tecnològiques, sinó que han estat canvis en la manera de relacionar-nos amb les persones joves, en la manera d’organitzar els serveis o en la manera de donar resposta a necessitats que fa anys que existeixen. Per això val la pena reivindicar una idea senzilla: innovar no és fer coses noves, sinó aconseguir resultats nous davant problemes que fa temps que tenim. 

La innovació no és una finalitat 

No innovem per ser moderns, o perquè hi hagi aparegut una nova tecnologia. Innovem quan detectem que els mecanismes tradicionals ja no ens permeten arribar a les persones joves amb la mateixa eficàcia. Durant molts anys, per exemple, els serveis juvenils hem confiat en la informació presencial, les cartelleres físiques o les xarxes socials com a principals canals de comunicació. Però els hàbits informatius de la població adolescent canvien constantment, i això ens obliga a replantejar contínuament com els fem arribar la informació. És en aquest context que han sorgit experiències com la cartelleria digital als centres educatius, apropant la informació als espais quotidians de les adolescents i adaptant-la a formats més visuals i dinàmics. No es tracta d’instal·lar pantalles perquè sí. Es tracta de repensar com i on es produeix la connexió entre la informació i les persones joves. La innovació no és la pantalla, sinó haver canviat la pregunta. 

No tota la innovació passa per la tecnologia 

De fet, algunes de les innovacions que més transformen els serveis no tenen res a veure amb eines digitals. Passa quan canviem metodologies, o revisem processos, o incorporem noves mirades; o simplement quan obrim espais perquè les persones joves tinguin un paper protagonista. 

En els darrers anys des de QSL hem impulsat projectes integrals de suport a la creació artística, grups motors juvenils, noves formes de participació en equipaments i experiències que permeten que siguin les mateixes persones joves qui liderin activitats, festivals o accions comunitàries. 
Aquesta metodologia també és innovació, perquè transforma les relacions entre els serveis i les persones joves. 

Innovar és generar impacte amb sentit 

“No tota novetat és una innovació; i no tota innovació aporta valor.”  
“L’important no és incorporar eines noves. L’important és que aquestes eines resolguin millor un problema o ens permetin aconseguir millors resultats.”  
 
Quins eslògans, oi?  
En aquest sentit, algunes de les innovacions que hem incorporat són els sistemes compartits d’informació, eines de treball col·laboratiu i plataformes internes que faciliten la coordinació dels equips i la transferència de coneixement. La creació d’intranets compartides, espais col·laboratius i entorns comuns de documentació ens han ajudat a millorar la continuïtat dels serveis i a evitar que el coneixement depengui exclusivament de les persones concretes que hi treballen.  
La innovació en els processos interns pot ser menys visible, però té un impacte directe en les persones joves: permet construir serveis més sòlids, més coherents i més estables. 

Assistència artificial, no substitució artificial 

Actualment sembla impossible parlar d’innovació sense parlar d’intel·ligència artificial. I de ben segur que els propers anys tindrà un impacte important en els serveis juvenils. Ja ens està ajudant a gestionar informació, a analitzar millor les dades, automatitzar processos, a generar recursos i sistematitzar coneixements (inclús a elaborar butlletins com aquest!) 

Però també és important recordar que els serveis juvenils són, abans que res, serveis relacionals, on: l’escolta, la confiança, l’acompanyament, la detecció de necessitats, la lectura dels contextos, …. continua depenent de les persones. Per això una idea que cada cop compartim més és que cal parlar d’assistència artificial, no de intel·ligència artificial. Les noves tecnologies poden reforçar la feina dels equips, però difícilment substituiran allò que dona sentit als serveis i el treball amb i per a les persones.  

Per últim… 

Si alguna cosa hem après és que la innovació no és un projecte concret; és: una actitud; mirar la realitat amb curiositat; preguntar-se constantment si existeix una manera millor de fer les coses; atrevir-se a provar i és clar equivocar-se, doncs cal acceptar que no totes les idees funcionaran, però no canviar res és pitjor; i cal aprendre dels errors.  Potser per això algunes de les iniciatives que més valor aporten avui als serveis juvenils van començar sent només una prova: una exposició diferent, un recurs de ludificació, un nou projecte d’orientació, una eina compartida entre professionals o una manera nova de treballar amb dades.  

La innovació no sempre arriba en forma de gran revolució. Molt sovint arriba en forma de petites millores que, acumulades, transformen la manera de treballar i atendre. 

Idees clau

• Innovar no és incorporar tecnologia; és resoldre millor les necessitats de les persones joves. 
• No tota la innovació és digital: també innovem quan canviem metodologies, processos o espais de participació. 
• La intel·ligència artificial ha de reforçar la tasca educativa i relacional dels serveis, no substituir-la. 
• La millor innovació és aquella que genera un impacte real i útil.