Dels PIJ a Joves de Barcelona: les claus d’un model de ciutat

Els serveis d’informació juvenil estan revisant moltes certeses, davant la irrupció de la intel·ligència artificial, la desinformació i els canvis en la manera com les persones joves consumeixen informació. Com arribem a les persones joves en un entorn saturat de continguts? Quin valor aporta un servei d’informació quan gairebé qualsevol resposta sembla estar disponible a internet? I quin ha de ser el paper de les professionals davant d’informacions contradictòries, falses o difícils d’interpretar?

Barcelona fa anys que viu aquesta transformació. De fet, bona part dels canvis que avui afronta el sector ja es van començar a treballar fa una dècada. A QSL fa més de vint-i-cinc anys que treballem en serveis i projectes de joventut i hem tingut la sort de viure aquesta evolució des de dins: des del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves-CIAJ- fins a l’actual xarxa Joves de Barcelona, passant per la incorporació de nous serveis, nous equips, noves formes de comunicar i noves maneres d’acompanyar les persones joves. Si haguéssim de resumir aquests darrers deu anys en una sola idea, probablement seria aquesta: hem passat de gestionar punts d’informació a construir una xarxa de ciutat.

Una xarxa que avui és present als deu districtes, als equipaments juvenils i a més d’una vuitantena de centres educatius a través de Joves de Barcelona a centres educatius. Però el més important no és la dimensió, sino que els diferents serveis han deixat de funcionar com a peces independents per compartir una mateixa mirada i uns mateixos objectius. Aquest ha estat probablement un dels grans aprenentatges del període: els serveis juvenils multipliquen el seu impacte quan deixen de treballar de manera aïllada i construeixen una estratègia compartida.

També ha canviat profundament la manera d’arribar a les persones joves. Durant molts anys partíem de la idea que els joves vindrien als serveis a buscar informació. Avui sabem que això no és suficient. Cal ser presents als espais on es mouen, als centres educatius, als entorns digitals i als canals que utilitzen habitualment. Aquesta reflexió va estar molt present durant el procés participatiu del Fòrum Jove de Barcelona, que va posar sobre la taula una realitat incòmoda: molts joves desconeixien recursos que podien resultar-los útils. D’aquell procés en va néixer la marca Joves de Barcelona i una nova manera de comunicar el servei. No es tractava només de canviar un logotip. Es tractava de fer més comprensible i proper un conjunt molt ampli de recursos i oportunitats. 

Probablement, la transformació més significativa no ha estat externa, sino interna. Durant aquests anys hem anat passant d’un model centrat principalment en la informació i la resolució de consultes a una mirada molt més vinculada a l’orientació i l’acompanyament. 

Els joves continuen necessitant informació sobre estudis, feina, habitatge o mobilitat. Però sovint les preguntes que plantegen són més complexes que una consulta concreta. Darrere hi ha decisions, dubtes, canvis de trajectòria personal o moments d’incertesa. Acompanyar aquestes transicions ha anat esdevenint una part cada vegada més central del treball dels equips. 

Aquesta evolució també ens ha obligat a replantejar la manera de gestionar el servei.  Fa només uns anys gran part de les dades servien principalment per justificar el servei. Avui les utilitzem per entendre millor què està passant. La incorporació d’equips especialitzats en comunicació, anàlisi i suport estratègic i/o el PRISMA – Observatori de la Joventut, ha contribuït a convertir la informació juvenil en una font de coneixement útil tant per als serveis com per a les polítiques públiques. Alhora, ens ha ajudat a detectar tendències, identificar perfils de joves als quals no estem arribant prou i prendre decisions amb més criteri. Pot semblar un canvi tècnic, però no ho és: és una manera diferent d’entendre el servei. Perquè quan les dades es converteixen en coneixement, els serveis també es tornen més capaços d’adaptar-se. I si hi ha una paraula que defineix aquesta dècada és precisament aquesta: adaptació.

La pandèmia en va ser l’exemple més clar. En pocs dies vam passar d’un model fortament presencial a una xarxa que continuava informant i acompanyant a través de WhatsApp, xarxes socials, assessorament virtuals, sessions en línia i continguts digitals. El més interessant és que moltes d’aquestes eines no van desaparèixer quan vam tornar a la normalitat. Van passar a formar part del servei.  
Els serveis que han sobreviscut millor als canvis no són els que s’han mantingut igual. Són els que han sabut evolucionar sense perdre la seva essència. I és aquí on apareixen alguns reptes que, de fet, compartim amb la resta del sector

• Com arribem als joves que encara no utilitzen els serveis?  

• Com podem aprofitar les possibilitats de la intel·ligència artificial sense renunciar al criteri professional? 

• Com ajudem les persones joves a orientar-se en un context de sobreinformació, continguts falsos i entorns digitals cada vegada més complexos? 

No tenim totes les respostes, però sí una certesa construïda durant tots aquests anys: els serveis d’informació juvenil continuaran sent necessaris si són capaços de mantenir allò que els fa valuosos. La proximitat, el coneixement de la realitat i la capacitat d’acompanyar les persones joves en moments importants de les seves vides. Perquè, al capdavall, l’evolució tecnològica, les dades o les noves eines només tenen sentit si ens ajuden a fer millor aquesta feina. 

3 aprenentatges clau després de deu anys d’evolució

1. Una xarxa és molt més que la suma dels seus punts d’atenció. 
El valor apareix quan hi ha una visió compartida, criteris comuns i capacitat per combinar coherència de ciutat i adaptació territorial. 

2. Les dades milloren les decisions quan es converteixen en coneixement. 
Quan deixen de servir només per justificar activitat i es converteixen en una eina per entendre la realitat. Registrar l’activitat no és suficient. Cal interpretar-la, contrastar-la amb la realitat del territori i utilitzar-la per identificar necessitats i orientar millores.