Com podem prendre millors decisions en els serveis juvenils?

Notícies

Com podem prendre millors decisions en els serveis juvenils?

La importància de les dades: de la informació a la presa de decisions

Durant molts anys, una part important de les decisions que es prenien en els serveis juvenils es basaven en l’experiència, la intuïció i el coneixement de les professionals. I aquesta experiència continua sent imprescindible, però avui sabem que no és suficient. Les polítiques de joventut no poden continuar prenent decisions únicament per intuïció. Necessiten dades i evidències, informació que ajudi a entendre millor què està passant als serveis i quina és la realitat de les persones joves que hi accedeixen… i també de les que no hi accedeixen. 

Les dades no són una eina de control 

Quan es parla de dades, sovint apareix una certa preocupació. S’associen a mecanismes de control, a indicadors de compliment o a procediments burocràtics. La nostra experiència és justament la contrària. Les dades són útils quan… 

  • serveixen per aprendre.  
  • ens ajuden a entendre millor la realitat. 
  • ens permeten detectar oportunitats de millora. 
  • i quan es converteixen en un suport per prendre decisions més informades. 

Per això, a QSL sempre hem defensat que l’avaluació és molt més que la fase final d’un projecte. Forma part del dia a dia de la gestió. És una eina de treball i millora continua.  

Les xifres expliquen una part de la història  

Saber quantes persones han participat en una activitat continua sent important. També ho és conèixer el nombre de consultes, assessoraments o accions realitzades. Però aquestes dades, per si soles, expliquen només una part de la realitat. Per entendre què està passant de debò necessitem incorporar altres mirades. Què opinen les persones joves? Què valoren? Quines necessitats detecten les professionals? Quins aspectes destaquen les talleristes o assessores que participen en les activitats? 
La combinació d’aquestes mirades qualitatives amb les dades quantitatives és la que permet construir una lectura més completa i útil dels serveis. Perquè l’objectiu no és comptar activitats, sinó entendre què generen aquestes activitats. 

Quan les dades es converteixen en coneixement 

Una de les apostes que hem impulsat durant els darrers anys ha estat la construcció d’un sistema propi de recollida, explotació i visualització de dades als serveis juvenils. L’any 2023 es va posar en marxa un nou aplicatiu de gestió de Joves de Barcelona, per sistematitzar la recollida d’informació vinculada a les atencions, assessoraments i activitats i garantir indicadors més estables i fiables. 
Aquesta informació s’ha complementat amb la incorporació de quadres de comandament i eines de visualització, com el PowerBi, Infogram o altres sistemes interactius que permeten transformar milers de registres en informació útil per a l’anàlisi i la presa de decisions.  
Però el més important no és l’eina, sinó allò que ens permet veure. Podem observar evolucions en temps real, detectar canvis en les demandes de les persones joves, analitzar diferències entre territoris o identificar temàtiques que adquireixen més pes en determinats moments del curs. I això canvia radicalment la manera de gestionar. 

Entendre qui arriba… i qui no arriba 

Una de les preguntes que més sovint ens fem és molt simple: Estem arribant a totes les persones joves?  

Les dades permeten fer una lectura molt més precisa d’aquesta qüestió. Ens ajuden a identificar quins perfils utilitzen els serveis, quins districtes participen més, quins recursos tenen més demanda o quines activitats funcionen millor. Però també ens permeten detectar absències. Quins col·lectius apareixen poc representats? Quines franges d’edat utilitzen menys els serveis? Hi ha barris o territoris on la presencia del servei és inferior a la que esperaríem segons la població jove existent? Quan aquestes dades es contrasten amb informació sociodemogràfica del territori o amb altres fonts d’informació municipal, obtenim una fotografia molt més rica de la realitat. I aquesta fotografia és la que ajuda a redefinir objectius i prioritzar esforços. 

Informació en temps real per actuar abans 

Una altra de les grans aportacions dels sistemes actuals és la possibilitat de treballar amb informació actualitzada. Durant anys, moltes avaluacions arribaven mesos després d’haver acabat les activitats. Avui podem disposar de quadres de seguiment gairebé en temps real que permeten veure l’evolució dels serveis mentre encara estan en funcionament. 

 Això facilita detectar desviacions, ajustar estratègies, reforçar accions, introduir canvis abans que finalitzi el curs o el projecte, o analitzar intervencions o accions concretes de millora. És una manera molt diferent d’entendre l’avaluació.  Ja no serveix només per explicar què ha passat: serveix per actuar mentre està passant. 

Una eina també per a la transparència 

La informació no només és útil per als equips gestors. També ho és per a les administracions. La incorporació de quadres de seguiment digitals i sistemes compartits d’accés a la informació facilita una lectura molt més clara del funcionament dels serveis, dels seus resultats i de la seva evolució. 

Això reforça la transparència, facilita el seguiment per part de les tècniques municipals i millora la capacitat de construir diagnòstics compartits (les millors decisions acostumen a ser aquelles que es prenen a partir d’una lectura conjunta de la realitat). 

Mirant cap al futur 

La quantitat d’informació disponible continuarà creixent. La intel·ligència artificial, els sistemes predictius i les noves eines d’anàlisi obriran possibilitats que fa pocs anys semblaven impensables.  Però el repte continuarà sent el mateix. No es tracta de tenir més dades, sinó d’entendre-les millor i, sobretot, de posar-les al servei de les persones joves i professionals. Perquè les dades, per si soles, no transformen els serveis. El que transforma els serveis és la capacitat de convertir aquestes dades en coneixement, i aquest coneixement en decisions. 

3 aprenentatges clau: què hem après treballant amb dades en serveis juvenils? 

  • Les polítiques de joventut necessiten cada vegada més decisions basades en evidències i no només en intuïcions. 
  • Les dades només són útils quan combinen indicadors quantitatius i lectura qualitativa de la realitat. 
  • La informació en temps real permet corregir, adaptar i millorar els serveis mentre encara estan succeint.