Dels PIJ a Joves de Barcelona: les claus d’un model de ciutat

Els serveis d’informació juvenil estan revisant moltes certeses, davant la irrupció de la intel·ligència artificial, la desinformació i els canvis en la manera com les persones joves consumeixen informació. Com arribem a les persones joves en un entorn saturat de continguts? Quin valor aporta un servei d’informació quan gairebé qualsevol resposta sembla estar disponible a internet? I quin ha de ser el paper de les professionals davant d’informacions contradictòries, falses o difícils d’interpretar?

Barcelona fa anys que viu aquesta transformació. De fet, bona part dels canvis que avui afronta el sector ja es van començar a treballar fa una dècada. A QSL fa més de vint-i-cinc anys que treballem en serveis i projectes de joventut i hem tingut la sort de viure aquesta evolució des de dins: des del Centre d’Informació i Assessorament per a Joves-CIAJ- fins a l’actual xarxa Joves de Barcelona, passant per la incorporació de nous serveis, nous equips, noves formes de comunicar i noves maneres d’acompanyar les persones joves. Si haguéssim de resumir aquests darrers deu anys en una sola idea, probablement seria aquesta: hem passat de gestionar punts d’informació a construir una xarxa de ciutat.

Una xarxa que avui és present als deu districtes, als equipaments juvenils i a més d’una vuitantena de centres educatius a través dels JIP, Joves Informa’t i Participa. Però el més important no és la dimensió, sino que els diferents serveis han deixat de funcionar com a peces independents per compartir una mateixa mirada i uns mateixos objectius. Aquest ha estat probablement un dels grans aprenentatges del període: els serveis juvenils multipliquen el seu impacte quan deixen de treballar de manera aïllada i construeixen una estratègia compartida.

3 aprenentatges clau després de deu anys d’evolució

1. Una xarxa és molt més que la suma dels seus punts d’atenció. 
El valor apareix quan hi ha una visió compartida, criteris comuns i capacitat per combinar coherència de ciutat i adaptació territorial. 

2. Les dades milloren les decisions quan es converteixen en coneixement. 
Quan deixen de servir només per justificar activitat i es converteixen en una eina per entendre la realitat. Registrar l’activitat no és suficient. Cal interpretar-la, contrastar-la amb la realitat del territori i utilitzar-la per identificar necessitats i orientar millores.