Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?
Què passa quan es creuen el gènere i la interculturalitat?
Des de l’Àmbit de Diversitats de QSL remarquem la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural.
En els darrers anys, quan s’apropa el 8 de març, cada cop més es poden escoltar i llegir frases com “La lluita feminista serà antiracista” o “Les lluites trans seran feministes”. I és que, per sort, cada cop més en els diversos activismes i les polítiques públiques està agafant força la mirada interseccional.
Ja al 1989 l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va popularitzar el terme interseccionalitat i el va definir com el fenomen pel qual cada individu pateix una opressió o ostenta un privilegi en base a la seva pertinença a diverses categories socials. En una recent xerrada TED explicava com ella va necessitar aquesta paraula per “abordar el fet que molts problemes a la nostra societat com els racismes i els masclismes de vegades se superposen creant múltiples nivells d’injustícia social”.
Per això des de l’àmbit Diversitats de QSL apostem per generar materials de comunicació i campanyes de sensibilització que atenguin a diversos eixos d’opressió. Veiem la mirada interseccional com a punt de partida. Cal tenir presents com operen els diferents privilegis i opressions per poder començar a treballar.
De vegades, dins el món de la gestió cultural, passa que algú amb segurament molt bona intenció, impulsa activitats o campanyes en base a un eix d’opressió. S’ha format sobre un tema i vol donar-lo a conèixer. És fantàstic tenir aquesta iniciativa, però segur que dins el grup a qui va dirigida l’acció, les realitats són ben diverses en base a gènere, interculturalitat, classe, edat, diversitat afectivo-sexual… I no només això, també caldrà fer una feina prèvia de revisió dels privilegis: des d’on estic plantejant aquesta activitat? Si s’ajunten una sèrie de privilegis, com podrien ser home, blanc, classe mitjana-alta, estudis universitaris, heterosexual… caldrà tenir-ho en compte per revisar-se, depenent del tipus d’acció que es faci.
Des de QSL hem estat els darrers anys fomentant el treball col·laboratiu i interseccional, atenent a diferents eixos i mirades. Per exemple, desenvolupant projectes interculturals lligats a polítiques juvenils, d’educació afectivo-sexual o de gènere. Un exemple d’aquest últim és la campanya del 8 de març impulsada l’any passat des de l’Ajuntament de Barcelona, L’ecofeminisme és la resposta. Vam posar de relleu que històricament, dones, camperoles i indígenes d’arreu del món han demostrat com la cultura de dominació i de poder que genera les relacions de desigualtat de gènere i d’injustícia global és la mateixa cultura que desencadena l’explotació de la natura i la resta d’éssers vius. I era important que, tot i ser una campanya situada a la ciutat de Barcelona, reflectís la diversitat en tots els sentits de les dones implicades en la defensa de la vida.
Una altra campanya que mostra bé la intersecció entre gènere i interculturalitat ha estat el “8 vivències de cures. I tu, com et cuides?”, impulsat amb el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu. El projecte volia col·lectivitzar diverses formes de cuidar-se a una mateixa amb un procés participatiu amb dones del districte de Sant Andreu. Evidentment, calia reflectir la diversitat de les dones que viuen a Sant Andreu i per això es va comptar amb dones d’orígens culturals diversos, d’edats que oscil·len entre els 14 i els 86 anys i amb realitats molt diferents.
La mirada interseccional és important. No és el camí fàcil perquè comporta qüestionar-se i repensar-se constantment, però cal posar-hi atenció perquè, com deia la Carolina Astudillo, directora de l’àmbit Diversitats a una formació recentment: “Si no es pensa una activitat en clau antiracista, serà racista, si no es pensa una acció en clau feminista, serà masclista, és dur però és així”. De vegades la consciència i el qüestionament dels privilegis propis pot comportar incomoditat, però és una incomoditat necessària per no oprimir. L’important no és la quantitat de privilegis que es tinguin sinó què s’acaba fent amb ells.