Diàleg obert a partir de la sèrie ‘Adolescence’

Notícies

Diàleg obert a partir de la sèrie ‘Adolescence’

Adolescència: claus per a l'acompanyament des de la mirada adulta

EDIT: S’han exhaurit les places per a l’acte del 16 de maig a les 19:30, així que hem obert una altra data el 28 de maig a les 10:00, també a l’Espai Transformadors.

Estem molt contentes d’anunciar-vos aquest esdeveniment que hem organitzat! A QSL portem anys formant i assessorant entorn al gènere, la construcció de la masculinitat, la joventut i la interseccionalitat. Ara, davant del fenomen de la sèrie de Netflix ‘Adolescence‘ i totes les preguntes i dubtes que ha generat a nivell social, hem organitzat aquesta activitat on poder reflexionar plegades i compartir algunes claus per entendre i acompanyar aquesta etapa vital.

Es tracta d’un diàleg obert que tindrà lloc el dia 16 de maig a les 19:30 a l’Espai Transformadors que hem titulat: “Adolescència, claus per a l’acompanyament des de la mirada adulta”. A partir de la sèrie, parlarem de temes de molta actualitat en la vida de les persones adolescents: la pròpia etapa vital, la relació amb el món adult tant a l’escola com a casa, la construcció de la masculinitat i el paper que hi juga el rang, el sexpreading (enviament de fotografies de caràcter sexual sense consentiment), la importància de construir un bon vincle i, sobretot, el creixent protagonisme que estan agafant certs discursos d’odi a la nostra societat. (SPOILER ALERT, recomanem haver vist els 4 capítols, perquè la desgranarem plegades!)

L’objectiu del conversatori és fer un anàlisi conjunt de la situació actual, que no només respon a les realitats individuals sinó que es tracta d’una tendència social en auge a la que cal donar resposta coordinada. La sèrie de Netflix servirà com a punt de partida per acostar-nos a la realitat de les persones adolescents, posant en valor la riquesa d’aquesta etapa vital i aportant eines per a una millora de la comunicació i l’acompanyament per part del món adult.

Per fer-ho, comptem amb dues col·laboradores properes molt especials. Una és la Miriam Aleman, experta en formació, prevenció i sensibilització de les violències sexuals i masclistes en infàncies i adolescències, posant especial atenció a la formació de professionals. Ha format part de la cooperativa Candela durant 15 anys i és autora de “El soroll del silenci. Guia per abaixar el volum a les violències sexuals”, guia adreçada a professionals del món educatiu”, entre d’altres materials pedagògics, articles i publicacions.

L’altra persona amb qui tenim el gust de comptar és en Bob Pop, crític, columnista, escriptor, pensador, bloguer, actor, guionista i col·laborador de televisió. El 2014 va publicar el seu tercer llibre “Cuando haces Bob ya no hay stop: Los grandes enfados que han cambiado el mundo y las enseñanzas que podemos obtener”. El Ministerio de Igualdad li va lliurar el 2021 el Reconocimiento Arcoíris a persones destacades en la visibilització, recolzament i defensa dels drets de les persones LGTBI.

És una activitat dirigida tant a famílies com a professionals, és a dir, a qualsevol persona adulta que acompanya a adolescents i s’estigui fent-se preguntes al respecte.

Continguts:

  • Adolescència i adultisme
  • La realitat dels i les joves actual
  • Sistema normatiu de gènere: com influeix la construcció del gènere en les persones joves
  • Masculinitat, rang i discursos d’odi
  • La importància de construir un bon vincle

Si no t’ho vols perdre, et pots inscriure aquí a baix. Us hi esperem!

Cartell

El CIP obre debat sobre la intel·ligència artificial

Notícies

El CIP obre debat sobre la intel·ligència artificial

El MACBA va acollir la jornada “IA: Com s’estan transformant les entitats?”, una trobada dissenyada i organitzada per l’equip tècnic del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP), la Mar Fernàndez, la Míriam Quílez, la Susanna Àlvarez i la Noelia Escudero, companyes de QSL.

200 professionals de l’educació i la cultura van omplir de gom a gom l’Auditori Meier, per a reflexionar de manera crítica sobre l’impacte creixent de la intel·ligència artificial (IA) en les pràctiques institucionals, culturals i creatives.

El CIP és àmpliament reconegut com un espai de trobada, connexió i creixement entre professionals compromeses amb la cultura i l’educació. Recentment ha iniciat ara un procés d’obertura amb actes d’entrada lliure, amb l’objectiu d’aportar valor públic a la ciutat, compartir coneixement i acompanyar la millora pedagògica de les entitats culturals.

L’acte va comptar amb tres intervencions que van oferir una visió singular sobre els efectes de la IA en la nostra societat i com les entitats culturals i educatives poden posicionar-se davant d’aquesta realitat.

Lorena Jaume-Palasí, reconeguda experta en ètica digital, va oferir la ponència “L’impacte de la intel·ligència artificial: consideracions ètiques, socials i ambientals”. Desmuntant la idea d’una IA neutral i objectiva, va denunciar la seva arrel ideològica en un pensament occidental, blanc, patriarcal i racionalista. Va posar l’accent en les conseqüències desiguals de la IA: des de l’explotació de recursos naturals i humans al Sud Global fins a l’impacte ambiental dels centres de dades. També va criticar els marcs legals centrats en l’individu, reclamant una regulació que abordi col·lectivament les injustícies i vulnerabilitats que genera aquesta tecnologia.

Lluís Nacenta, expert en cultura digital i investigador en la confluència de l’art i la tecnologia, va presentar “Humans intel·ligents en un món estúpid”, on va advocar per una relació activa i crítica amb la IA. Rebutjant tant l’alarmisme com la fascinació acrítica, va proposar treballar col·laborativament amb la IA, empènyer els seus límits i fer-ne un ús conscient i contextualitzat. Per a influir en el desenvolupament i usos de la IA, va destacar el rol clau dels professionals de les humanitats com a coneixedors del llenguatge i de les seves implicacions culturals.

Finalment, l’estudi Burzon*Comenge va compartir la conferència “La IA i la tecnologia: Projectes que transformen el patrimoni i la cultura”. A través d’exemples concrets, van mostrar com la IA pot esdevenir una eina creativa i tècnica per a la restitució del patrimoni digital, la creació d’experiències immersives i la reinterpretació de la relació entre art, ciència i tecnologia. Una mirada pràctica i inspiradora que posa la IA al servei de la memòria, la narració i la innovació cultural.

Lluny de solucions fàcils o discursos tecnòfobs, aquesta jornada organitzada pel CIP va ser una invitació a repensar la tecnologia des de la responsabilitat col·lectiva i la justícia social. Des d’una mirada interseccional, l’acte va posar al centre la necessitat d’abordar la IA no només com una eina, sinó com un fenomen complex que afecta drets, ecosistemes i el benestar individual.

Salut i interseccionalitat, un abordatge imprescindible

Notícies

Salut i interseccionalitat, un abordatge imprescindible

Eines per a una educació sexual i afectiva

Fa anys que des de QSL insistim en la importància de la mirada interseccional com a base del treball en l’àmbit social, educatiu i cultural. Avui, també posem el focus en l’àmbit de la salut, com a àmbit fonamental en la qualitat de vida de les persones. 

Fa més de 30 anys que l’acadèmica afroamericana Kimberlé Crenshaw va conceptualitzar el terme interseccionalitat per evidenciar el fet que desigualtats estructurals en la nostra societat com els racismes i els masclismes se superposen, creant múltiples nivells d’injustícia social. Si no tenim en compte aquesta superposició de capes que creen realitats úniques i complexes, caiem en el risc de treballar des de models monofocals excloents de disseny i gestió de polítiques, programes i serveis. 

En els darrers dos anys, hem desenvolupat tres projectes que vinculen els serveis de salut i l’abordatge interseccional aplicat: 

_El Programa de formacions i assessoraments en interseccionalitat per equips professionals de l’Agència de Salut Pública de Barcelona. Al llarg de dos anys hem acompanyat als equips professionals per poder aplicar criteris de perspectiva interseccional en el disseny dels seus programes de salut comunitària. Hem creat de forma col·laborativa eines fetes a mida, i hem aprofundit en dimensions com la participació, el context, les desigualtats i el poder. 

_Des del 2024, gestionem la Secretaria Tècnica del Servei Konsulta’m i Konsulta’m +22, un servei d’atenció del benestar psicològic de l’Ajuntament de Barcelona. Algunes de les preguntes clau que han vertebrat les comissions amb professionals de l’àmbit social i de la salut són: com influeix la migració o la racialització en el malestar psicològic de les persones joves? En quina mesura el gènere impacta com a factor de risc en la construcció identitària de les adolescents? Quina mirada tenim sobre les famílies de les persones joves migrades? Coneixem prou l’experiència aculturativa i el seu impacte en el benestar emocional?. En aquest marc, hem elaborat la Guia professional per incorporar la perspectiva intercultural als programes de suport al malestar emocional per joves, un material adreçat a professionals amb reflexions, eines i abordatges per una intervenció interculturalment  inclusiva. 

_Per últim, el passat divendres 21 de febrer vam oferir la ponència “Eixos de desigualtat i interseccionalitat: consideracions en la prevenció i el tractament de les addiccions”, en el marc de la Jornada Interseccionalitat i addiccions organitzada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental per professionals de la salut i de l’àmbit social. La Carolina Astudillo, cap de l‘àmbit de Diversitats de QSL, va convidar a les més de 200 participants del sector a reflexionar sobre la necessitat d’enfocar la prevenció i intervenció en les addiccions considerant les dimensions interconectades del gènere, la racialització, les capacitats diverses, l’edat i el nivell socioeconòmic, entre d’altres.  Alguns dels reptes que es van assenyalar són la dificultat d’un funcionament transversal real en les administracions, la creativitat necessària per detectar necessitats invisibilitzades i empènyer la creació respostes, materials i procediments que encara no abarquen aquestes realitats. 

Cal seguir aprofundint en una perspectiva  interseccional que construeixi serveis i programes de salut realment inclusius i que responguin a les necessitats reals de la ciutadania. Des de QSL seguirem treballant per visibilitzar els reptes, dissenyar  estratègies i oferir eines  professionals que ens acostin cada cop més a aquest horitzó.