Trobada, jocs i diàleg amb el Bob Pop! Així ha anat la Jornada que cada any fem amb les treballadores de la organització. 

Dimecres passat vam gaudir de la Jornada Anual de QSL, un espai intern on trobar-nos, conèixer-nos millor, aprendre de persones referents i rebre informació pel que fa a objectius i transparència sobre la organització. Per començar, les gerents, la Sara, la Marina, la Txell i la Carol, ens van donar la benvinguda i van fer un breu repàs sobre com ha anat aquest any: quins concursos s’han guanyat, quins nous projectes hi ha en l’horitzó, quins objectius s’estan assolint i quins estan pendents, la composició i estructura de l’empresa…

Tot seguit, l’autoanomenada Comissió d’Agitació de QSL va dur a terme una dinàmica perquè totes les treballadores, que sovint estem emplaçades en diferents equipaments de diversos municipis, ens coneguéssim més i millor. De seguida ens vam veure ficades en jocs que incloïen un concurs de preguntes, proves de coordinació grupals creatives, una dinàmica on es posava en joc la comunicació de cada grup que va arrencar moltes rialles i una prova entre els grups finalistes on es va trencar més d’un ou.

Després d’una pausa, va arribar la part final de la jornada. Aquest any es va comptar amb en Bob Pop com a convidat estrella! Com a columnista, escriptor, actor, guionista i crític de televisió va tenir un diàleg amb les treballadores de QSL sobre el paper de la cultura com a eina de transformació social. Va reflexionar sobre el sistema en el que treballem, que sovint ens limita, però defensa que sempre tenim un cert marge: “Trabajamos para el mal, porque estamos en un mundo capitalista, pero eso puede ayudar a que el mal sea menos maléfico. Donde tengas incidencia, actúa, y que eso sirva para crear modelos, para establecer posibilidades más allá de la norma”.

Una de les coses que va remarcar és la importància de la cultura de proximitat, que és un dels àmbits de treball més troncals a QSL: “Yo creo que faltan propuestas de teatros de barrio de verdad, propuestas culturales cercanas, donde hablarnos cara a cara. Yo sostengo que, con el avance de las fake news, la única posibilidad de encontrar verdad va a ser ahí, en el encuentro cara a cara”.

Després d’un diàleg col·lectiu i de reflexions profundes acompanyades amb molt d’humor, vam donar per tancat aquest espai i vam marxar cadascuna de nou al seu lloc de treball, ara coneixent-nos una mica millor unes a altres i amb reflexions inspiradores que ens acompanyaran durant l’any. Gràcies!