Els òrgans de participació s’han adaptat a la “nova normalitat”, cenyint-se als seus reglaments on la presencialitat semblava inqüestionable, a una versió virtual, aportant a més qualitat en els processos i aconseguint una assistència de rècord.

La situació de pandèmia va portar a la necessitat d’adaptació constant de la nostra societat i totes les formes que teníem per relacionar-nos van haver de patir canvis o, si més no, es van haver de reformular els nostres canals i formes de comunicació. Tot i així les persones seguíem tenint la necessitat, i cada cop més remarcada, de fer possible el dret a la participació.

Des d’un bon principi els òrgans de participació gestionats per QSL Serveis Culturals van utilitzar les plataformes de reunions virtuals. Els reglaments de participació d’aquests consells sempre han exigit que garanteixin una bona participació per part de totes les persones, que mantinguin la proximitat i que es desenvolupin amb transparència. D’aquesta manera cap acció podia saltar-se el reglament i calia trobar l’equivalència de cada pas en la seva versió online.

Des d’aquell moment i fins ara s’ha hagut de garantir l’accés a la participació posant a disposició varis canals per a cada trobada, les persones assistents hi poden accedir des de qualsevol dispositiu i sempre amb canals alternatius com són l’assistència telefònica o els missatges instantanis, per a donar resposta a les consultes dels i les participants.

Ha estat necessari trobar canals per a l’autentificació de les persones en reunions encarades a un públic en concret. El que abans es podia fer amb un full d’assistència en la recepció d’una sala ara ha calgut adaptar-ho a l’anonimat que la virtualitat permet.

Una de les característiques bàsiques dels processos participatius que ha calgut adaptar ha estat la transparència. Des de QSL s’ha garantit el dret a vot de totes les persones i la posterior autentificació. També s’ha aconseguit preservar el caràcter proper de la formulació de preguntes per part de les persones assistents cap als representants polítics o de direcció. Un indicador d’haver aconseguit aquests objectius ha estat el comptar amb assistències de rècord per a cada un dels processos on s’ha col·laborat.

Un dels èxits en la gestió dels Consells de Participació ha estat el d’aconseguir l’expertesa i domini necessari de les plataformes virtuals per a facilitar la interacció entre les participants així com en la realització visual de les trobades assimilant-la a les sessions televisades. El feedback rebut pels agents col·laboradors, així com el de totes les persones membres dels Consells, ha estat que les trobades comptaven amb una qualitat a l’alçada de la circumstància i de la transcendència d’aquestes.

Malgrat al principi pensàvem que era una simple adaptació del format a la situació transitòria de pandèmia, cada cop agafa més força la idea que aquest format ha arribat per quedar-s’hi, si més no, en un termini curt i mig, o en un format híbrid.

Espais com l’Audiència Pública als nois i noies, el Consell d’Innovació Pedagògica i el Consell de l’Habitatge Social de Barcelona, que trobareu a l’Àmbit de Participació de l web qsl.cat, són alguns dels exemples que hem estat treballant amb èxit en aquest nou format.

En definitiva, la participació durant el primer any de pandèmia ha estat un dels drets clau per a les persones, dret exercit en aquests processos i consells amb la millor de les oportunitats i que d’ara endavant constituirà una de les maneres de relacionar-nos entre les persones.