El MACBA va acollir la jornada “IA: Com s’estan transformant les entitats?”, una trobada dissenyada i organitzada per l’equip tècnic del Consell d’Innovació Pedagògica (CIP), la Mar Fernàndez, la Míriam Quílez, la Susanna Àlvarez i la Noelia Escudero, companyes de QSL.

200 professionals de l’educació i la cultura van omplir de gom a gom l’Auditori Meier, per a reflexionar de manera crítica sobre l’impacte creixent de la intel·ligència artificial (IA) en les pràctiques institucionals, culturals i creatives.

El CIP és àmpliament reconegut com un espai de trobada, connexió i creixement entre professionals compromeses amb la cultura i l’educació. Recentment ha iniciat ara un procés d’obertura amb actes d’entrada lliure, amb l’objectiu d’aportar valor públic a la ciutat, compartir coneixement i acompanyar la millora pedagògica de les entitats culturals.

L’acte va comptar amb tres intervencions que van oferir una visió singular sobre els efectes de la IA en la nostra societat i com les entitats culturals i educatives poden posicionar-se davant d’aquesta realitat.

Lorena Jaume-Palasí, reconeguda experta en ètica digital, va oferir la ponència “L’impacte de la intel·ligència artificial: consideracions ètiques, socials i ambientals”. Desmuntant la idea d’una IA neutral i objectiva, va denunciar la seva arrel ideològica en un pensament occidental, blanc, patriarcal i racionalista. Va posar l’accent en les conseqüències desiguals de la IA: des de l’explotació de recursos naturals i humans al Sud Global fins a l’impacte ambiental dels centres de dades. També va criticar els marcs legals centrats en l’individu, reclamant una regulació que abordi col·lectivament les injustícies i vulnerabilitats que genera aquesta tecnologia.

Lluís Nacenta, expert en cultura digital i investigador en la confluència de l’art i la tecnologia, va presentar “Humans intel·ligents en un món estúpid”, on va advocar per una relació activa i crítica amb la IA. Rebutjant tant l’alarmisme com la fascinació acrítica, va proposar treballar col·laborativament amb la IA, empènyer els seus límits i fer-ne un ús conscient i contextualitzat. Per a influir en el desenvolupament i usos de la IA, va destacar el rol clau dels professionals de les humanitats com a coneixedors del llenguatge i de les seves implicacions culturals.

Finalment, l’estudi Burzon*Comenge va compartir la conferència “La IA i la tecnologia: Projectes que transformen el patrimoni i la cultura”. A través d’exemples concrets, van mostrar com la IA pot esdevenir una eina creativa i tècnica per a la restitució del patrimoni digital, la creació d’experiències immersives i la reinterpretació de la relació entre art, ciència i tecnologia. Una mirada pràctica i inspiradora que posa la IA al servei de la memòria, la narració i la innovació cultural.

Lluny de solucions fàcils o discursos tecnòfobs, aquesta jornada organitzada pel CIP va ser una invitació a repensar la tecnologia des de la responsabilitat col·lectiva i la justícia social. Des d’una mirada interseccional, l’acte va posar al centre la necessitat d’abordar la IA no només com una eina, sinó com un fenomen complex que afecta drets, ecosistemes i el benestar individual.