Han estat sis trobades participatives per recollir les necessitats i propostes de la ciutadania per elaborar el nou Pla LGTBI 2026-2030

La Direcció de Serveis de Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona ha impulsat els “Diàlegs Col·lectius”, un cicle de sis sessions participatives destinades a recollir aportacions de la ciutadania per a l’elaboració del nou Pla LGTBI 2026-2030 i avançar cap a una Barcelona més diversa, inclusiva i respectuosa amb la diversitat sexual i de gènere.

Els espais, dinamitzats, coordinats i documentats per QSL, han comptat amb la participació de persones expertes, entitats i membres del col·lectiu LGTBI+, que han compartit dades, experiències i reflexions per continuar avançant en la igualtat de drets i oportunitats.

Els Diàlegs han abordat sis grans eixos temàtics —dones, joves, salut i oci, persones grans, discursos d’odi, persones trans i intersex —  i cada sessió ha comptat amb una ponència inicial d’una persona experta, seguida d’una dinàmica per grups on el públic assistent ha pogut identificar necessitats concretes i formular propostes que s’han recollit per alimentar el futur Pla LGTBI de Barcelona.

Algunes conclusions dels Diàlegs

• Dones
  Algunes de les peticions més van sonar, tant a la ponència de l’Ares Teixidó com després van ser: espais d’oci segurs i menys masculinitzats, formació a professionals de ginecologia, més referents femenins LGTBI+ en educació i cultura, reforçar el Centre LGTBI+ i crear un observatori de salut per a dones del col·lectiu.

• Joves
  Lionel Delgado va emmarcar el tema i el debat posterior va posar sobre la taula, entre d’altres, de la necessitat d’espais segurs per a joves LGTBIQ+ i de més formació per al professorat i professionals de l’educació, per prevenir situacions de discriminació i assetjament escolar.

• Salut i oci
  Les persones assistents, després de la ponència introductòria de Carles Pericas, van tocar molts temes, entre els quals hi eren el fet de reclamar espais de trobada i creació cultural LGTBIQ+ allunyats del consumisme i la hipersexualització, i també una major presència d’espais de trobada i generació de cultura LGTBIQ+, accessibles per a tot el col·lectiu.

• Persones grans
  Amb la ponència de Josep Maria Mesquida i el ric debat amb les persones assistents, es va abordar la por a la discriminació de les persones grans i el “tornar a l’armari”, la manca de reconeixement de les famílies escollides, la possible soledat… El debat va evidenciar la necessitat de formació continuada al personal de residències, protocols inclusius i més difusió dels recursos disponibles per fer més comunitat.

• Discursos d’odi
  Amb Noelia Igareda com a ponent, es van analitzar les limitacions del dret penal per abordar els discursos d’odi, especialment en entorns digitals. Es va proposar impulsar polítiques no penals, com ara reforçar l’Oficina d’Igualtat de Tracte i No Discriminació, donar suport psicològic a les víctimes i fomentar l’educació en diversitat i drets humans i millorar la comunicació dels serveis existents.

• Trans i intersex
  Les intervencions de Miquel Missé i Mer Gómez van subratllar la importància de desplegar polítiques públiques útils i concretes per a les persones trans, especialment en l’àmbit laboral, així com d’acabar amb les mutilacions genitals infantils associades a la intersexualitat i garantir protocols sanitaris respectuosos amb el dret al propi cos.

Els Diàlegs Col·lectius han estat un procés participatiu clau per incorporar la veu del col·lectiu i de la ciutadania en el disseny del futur Pla LGTBI 2026-2030.
Des de QSL hem dut a terme la coordinació, dinamització i relatoria de les sis sessions, posant el focus en fer els espais inclusius i accessibles, en línia amb els valors de participació, equitat i respecte que promou l’Ajuntament de Barcelona.